La crònica de la ruta pel motí fracassat a Rússia dels mercenaris de Wagner

Rostov del Don va ser el punt de partida d'un dels moments més surrealistes de la història recent de Rússia: el desafiament d'un exèrcit de mercenaris contra el totpoderós Kremlin.

La nit de Sant Joan els soldats de Wagner van assaltar sense cap mena d'oposició el quarter general de la ciutat, el més important del sud de Rússia.

Va ser el tret de sortida d'un intent de cop d'estat contra Vladímir Putin, per molt que el líder rebel, Ievgueni Prigojin, disfressés el motí de "marxa per la justícia".

El primer objectiu del cap de Wagner no li va sortir bé perquè volia capturar a Rostov el ministre de Defensa, Sergei Xoigú, i el cap de l'estat major, Valeri Gueràssimov.

Durant mesos, Xoigú i Gueràssimov van ser l'objectiu d'insults mai pronunciats contra algú del govern de Putin. Els va arribar a qualificar de "pallassos de geriàtric".

Aquest odi de Prigojin arrelava en el convenciment que estaven sabotejant el seu exèrcit personal sense el subministrament de les armes suficients per acabar de conquerir Bakhmut.

Després de suportar tots aquests insults, al final Xoigú va tenir la seva revenja. I va ordenar que tots els soldats de Wagner fossin regularitzats dins l'exèrcit rus. La mesura suposava la desaparició del negoci de Prigojin, i aquest va ser el detonant de la rebel·lió.

Durant les primeres hores del motí els ciutadans més curiosos de Rostov es van apropar al quarter per fer-se fotos amb els mercenaris i els tancs que tallaven la circulació a l'avinguda Budenovski.

Però per arribar aquest moment, hi va haver unes hores d'incertesa com ara reconeix l'Ekaterina, una jove ciutadana de Rostov:

"Quan Wagner va arribar teníem por perquè la ciutat es va quedar completament a les fosques. El trànsit va quedar completament aturat i la gent no volia sortir de casa perquè no sabíem què passava. Però aviat ens vam adonar que Wagner no representava cap amenaça per nosaltres."

Després de la tempesta de Wagner, ara els soldats de l'exèrcit rus tornen a custodiar aquest quarter, però fa un mes, entre atònits i desinformats, no van oposar cap resistència a l'entrada dels mercenaris.

Al bulevard de l'avinguda Pushkin parlem amb el Serguei, un soldat de l'exèrcit rus que fa setmanes va combatre a Ucraïna, precisament colze a colze amb les forces de Wagner.

Per parlar, baixa de la seva Harley Davidson i es tapa la cara amb un passamuntanyes de camuflatge. També duu posades unes ulleres habituals entre els franctiradors.

"Com a soldat, aquell dia jo estava preparat per lluitar contra ells. Vaig combatre amb Wagner a Soledar, però a mi mai se m'acudiria presentar-me armat a casa seva, així que jo tampoc permetré que m'ho facin a mi. Això és una violació de la Constitució i una deslleialtat."

L'estima relativa que el Serguei podia sentir pels mercenaris es va acabar arran del motí. No perdona que intentessin fer escac al Kremlin. La mare Pàtria, davant de tot.

La nit del 23 al 24 de juny, després d'ocupar el quarter general de Rostov, el comboi de Wagner es va posar en marxa.

Els esperaven 1.100 kilòmetres fins a Moscou. Per fer-los no els calia sortir ni un pam de l'autopista M4, l'artèria principal que travessa Rússia des del mar Negre fins a la capital.

Els primers 400 kilòmetres els van recórrer ràpidament. La columna dels mercenaris es va aturar per primera vegada a Pavlovsk, un lloc estratègic perquè va ser allà on es van convergir les forces del sud (Rostov) amb les que venien de l'oest travessant el Donbàs, procedents de Bakhmut.

Aquí ja feia hores que havien saltat les alarmes del Kremlin i és quan es va començar a organitzar la defensa de l'estat. A Pàvlovsk s'hauria produït el primer xoc entre l'exèrcit i els paramilitars.

L'Elena parla amb una amiga en un banc de l'avinguda principal de Pàvlovsk. El desconcert sobre el que va passar a prop de casa seva va ser absolut fins que va esbrinar què estava succeint en un lloc acostumat a la monotonia:

"No enteníem res del que estava passant. Alguns pensaven que es tractava d'un atac d'Ucraïna contra Rússia al nostre territori. Sentíem trets, i vam veure com va caure un helicòpter. També com va passar una columna de camions militars. Pensàvem que eren aquí per defensar-nos dels ucraïnesos".

Després de trobar-se a Pàvlovsk els soldats de Wagner es van tornar a separar. La majoria va anar direcció nord en direcció a Moscou, però un grup important va anar també cap a l'est, presumptament amb la intenció de capturar un magatzem amb armament nuclear.

És aleshores quan es va produir el xoc més important entre els mercenaris i l'exèrcit regular. A un poble anomenat Talovaia, Wagner va abatre diversos helicòpters de l'exèrcit, i va provocar la mort de la majoria dels 23 soldats russos, que no van sobreviure a la rebel·lió.

Mentre això passava, la columna principal continuava avançant cap al nord per l'M4. Les cròniques d'aquell dia diuen que a Rogatxovka, a només 50 kilòmetres de Vorónej, també hi va haver enfrontaments, però els habitants d'aquesta petita vila diuen que ells ni van veure ni van sentir res.

Rogatxovka és molt petit. Amb prou feines, mil habitants. Només hi ha un supermercat i la majoria d'habitatges semblen buits.

Sota un porxo una família observa com gravem amb la càmera. Diuen que s'acaben d'instal·lar i que per això no saben què va passar el dia de la rebel·lió. En aquell moment passa pel nostre costat una àvia amb una capelina verda per protegir-se de la pluja.

Tampoc va veure res i desmenteix el que s'ha publicat a molts llocs: que Rogatxovka fos evacuat per les autoritats.

Quan van arribar a Vorónej la columna de Wagner ja havia superat la meitat de la ruta. Aquesta ciutat d'un milió d'habitants marca exactament l'equador de la distància que separen Rostov de Moscou.

El comboi de Wagner va passar pel pont del riu Vorónej, però a diferència de Rostov no es va produir cap assalt d'instal·lacions militars. Tampoc es va produir cap xoc, però sí un incident que no ha quedat resolt.

Algú, encara no se sap si Wagner o un helicòpter de l'exèrcit, va disparar contra una refineria situada a l'est de la ciutat, i va incendiar uns quants dipòsits de combustible.

Trobar la refineria no resulta senzill. És a l'est de la ciutat, molt a prop d'un ampli nus de comunicacions. Finalment, la localitzem i tot i que està rodejada d'un mur molt alt, encara és possible veure els dipòsits que van quedar calcinats.

A primera hora de la tarda del 4 de juliol la rebel·lió està a punt d'arribar al final.

Els telèfons negociadors treuen fum i, segons la versió del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, és quan va convèncer Prigojin de posar punt final a la seva temeritat.

Finalment, la columna dels paramilitars s'atura a l'altura de Ielets, a uns 350 kilòmetres de Moscou. Han passat gairebé 24 hores des de l'inici del cop i han recorregut més de 700 kilòmetres. Els ha faltat completar el darrer terç de la ruta.

"No parlo amb occidentals", ens diu un habitant de Ielets quan li preguntem sobre si va veure algun paramilitar el 24 de juny. Quan s'allunya no es pot estar de dir que "algun dia Europa entendrà per què Rússia té raó".

Visitem encara un últim punt que probablement s'hauria convertit en la zona zero del motí si no s'haguessin aturat abans del pont que travessa el riu Oka, a només 90 km de Moscou. Aquest hauria sigut sense dubtes l'escull més difícil de superar per a Wagner.

Allà la guàrdia nacional russa va muntar barricades enormes per fer front als rebels.

De fet, molts pensen que fins i tot van dinamitar el pont per fer-lo saltar pels aires si perdien la batalla, però alguns especialistes asseguren que no van tenir prou temps per preparar els explosius per enfonsar un pont tan gran.

Sigui veritat o no, al final ningú va haver de prendre aquesta decisió.