La "cultura de l'honor" culpabilitza socialment les víctimes de violència sexual

Els estereotips socials són la raó principal que moltes dones víctimes de violència sexual se sentin culpables i no sempre denunciïn els fets. L'anomenada "cultura de l'honor" descriu el paper que segons gran part de la societat ha de tenir la dona, i això té com a conseqüència que es culpabilitzi la víctima i s'exoneri l'agressor.

Així ho expliquen Jesús M. Canto, Fabiola Perles i Jesús San Martín, investigadors de la Universitat de Màlaga, que publiquen les seves conclusions a la "Revista de Psicología Social". El tema pren especial importància aquests dies en què s'està jutjant la presumpta violació en grup que hi va haver a Pamplona durant els Sanfermines del 2016.

Aquesta cultura de l'honor es basa en la fidelitat femenina i en la importància d'una bona reputació. Per als investigadors, ser conscients d'aquesta base social és important per desenvolupar programes de prevenció.

La recerca es va fer amb 262 estudiants universitaris (120 homes i 142 dones) que actuaven com a observadors d'una hipotètica agressió. Se'ls van presentar tres situacions diferents en què una dona casada era violada per un desconegut, per un conegut o pel seu propi marit. En tots els casos es va analitzar el grau de culpabilització de la dona i si en això influïa aquesta cultura de l'honor.

En aquesta cultura es considera que els homes s'encarreguen de tenir cura de la família i de protegir les dones de conductes considerades deshonroses, particularment sexuals. Segons Jesús María Canto, un dels autors, aquest codi es fonamenta en la fidelitat femenina:

"La seva transgressió constitueix un afront a l'honor masculí i a la família. La violència contra la dona en nom de l'honor serveix per restablir el control sobre aquesta quan es percep que l'honor masculí ha estat violat".

Els resultats indicaven que en els casos de violació per un conegut o pel marit es considerava que el comportament de la dona havia suposat una ofensa a l'honra per al marit i desafiava els codis de la cultura de l'honor.

En el cas del conegut, un company de feina, es considerava que la dona tenia culpa perquè prèviament hi havia coquetejat. En el cas del marit s'acceptava que la dona era culpable perquè no havia volgut mantenir relacions sexuals amb el seu marit després d'una discussió domèstica.

Segons Canto, conèixer tot aquest entramat és molt important per desmuntar els prejudicis que pateixen les dones violades i també desenvolupar programes de prevenció i formació per evitar futures agressions sexuals. El suport d'amics, familiars o companys de feina és molt important per ajudar la víctima a recuperar-se.

Els investigadors descriuen diverses característiques d'aquesta cultura de l'honor. En el cas de l'home, ha de ser capaç de protegir físicament la seva família i propietats i també la seva reputació. En canvi, es reserva per a la dona la demostració de prudència en el seu comportament sexual i subordinació a l'autoritat masculina, així com mostrar modèstia. L'objectiu és que mantingui l'honor del seu home i de la seva família.

Aquest codi social també assenyala que l'home ha de ser sexualment actiu i ha d'exigir obediència a la dona i a la família. Per la seva banda, la dona ha de controlar la seva sexualitat. Per això es creu que la castedat femenina, la seva puresa i la seva fidelitat són valors centrals i, si es transgredeixen, l'home ha d'actuar immediatament per protegir el seu honor.

Per tot això, les persones que es poden situar dintre dels paràmetres d'aquesta cultura tendeixen a justificar i a legitimar la violència causada per gelosia i no perdonen cap tipus d'infidelitat de la dona.