La CUP aprova que els càrrecs puguin repetir mandat i debat l'estratègia de bloqueig

La CUP viu un procés important de debat intern que pot canviar algunes de les dinàmiques ben arrelades a la formació. Aquest diumenge, a Celrà, el partit ha obert la discussió, però el resultat final no se sabrà fins a finals de juliol. Sobre la taula hi ha reformular la posició de bloqueig institucional, aixecar la limitació de mandats i fer canvis en el finançament.

390 militants de la CUP han assistit a l'assemblea nacional a Celrà per debatre durant tot el dia com serà la CUP del futur amb l'horitzó posat en unes eleccions parlamentàries que el partit anticapitalista situa a la primavera del 2020. 349 tenen dret a vot. Damunt la taula, hi ha les dues ponències: l'organitzativa i la política.

L'assemblea ja ha ratificat algunes esmenes, com la que proposa ampliar la limitació d'exercir un càrrec a dos mandats. La decisió final, però, la tenen els militants. La votació dels documents serà telemàtica, i es farà entre els dies 26 i 28 de juliol.

Mandats més llargs

Els càrrecs supramunicipals de la CUP podran estar-se al càrrec durant dos mandats. L'esmena que ho recull –la número 33 de la ponència organitzativa– s'ha aprovat d'inici a mà alçada. I posteriorment, s'ha ratificat en urna.

En concret, el text explicita que "la durada màxima consecutiva d'una persona en càrrecs representatius d'elecció directa supramunicipal serà de dos mandats". La CUP, però, també subratlla que per als anticapitalistes "comptarà com a mandat complert" qualsevol legislatura que sigui "superior als dos anys".

La militància aposta pel bloqueig

A la ponència política s'han presentat un centenar d'esmenes que han acabat reduint-se a 41. Bona part són contràries a la proposta que el secretariat nacional de la CUP ha presentat a la militància d'aparcar l'acció de bloqueig a les institucions i assumir una funció més propositiva, o fins i tot arribar a formar-ne part amb càrrecs governamentals.

El diputat Carles Riera ha assegurat que no els fa "por" governar, però que tampoc tenen "pressa". Segons ha explicat Mireia Vehí, membre del secretariat de la CUP, la formació vol situar-se com a actor "necessari" en un moment polític "molt complex":

"A partir d'ara la CUP aplicarà la mateixa lògica que ha estat aplicant en la política municipal també en la política parlamentària i de país. Poder plantejar una proposta política que sigui des de l'esquerra independentista, però que pugui interpel·lar el país."

"Ens ubiquem en una lògica que som un actor necessari, que les coses no són fàcils; el moment polític és molt complex amb la repressió de l'Estat. Però nosaltres com a moviment tenim l'obligació política d'organitzar-nos."

Riera ha assegurat que és el moment de plantejar a la societat catalana "una proposta ambiciosa que no estigui feta sobre renúncies i discursos retòrics i simbòlics que no transformen la realitat.

"Ens toca dir a la societat que la CUP està disposada al que calgui, però que mai serem crossa de ningú per formar governs autonomistes que només es manifesten independentistes en el camp discursiu o simbòlic."

Un front comú

El secretariat nacional planteja també als militats cupaires articular un front comú d'esquerres i sobiranista per "sortir de la resignació i avançar cap a l'autodeterminació".

Durant l'acte polític, la membre del secretariat nacional Eulàlia Reguant no ha amagat que, després de les últimes convocatòries electorals, a la CUP li ha tocat fer "autocrítica".

"Necessitem ser més i hem de sumar més persones i més col·lectius al bloc de la ruptura per canviar la correlació de forces al camp de l'independentisme."

Aprimar els comptes

L'altre document que es debat és l'organitzatiu. Aquí, s'ha rebutjat la proposta que feia referència a incrementar quotes de la militància. En comptes d'això, l'assemblea, per majoria, ha aprovat prioritzar la despesa en acció política i no renovar alliberats de la formació quan pleguin o se'ls acabi el contracte. En definitiva, un aval per aprimar l'estructura del partit.