La CUP inicia un procés de "refundació" després de la patacada electoral

L'inici del recompte de la nit electoral ja vaticinava la patacada i feia reviure el malson de les municipals. Des del primer recompte electoral, la nit del 23J, la CUP mai va tenir possibilitats d'aconseguir un escó al Congrés dels Diputats. I amb el 100% escrutat, es confirmava la derrota dels cupaires.

Una legislatura després d'haver entrat al Congrés amb dos diputats --Mireia Vehí i Albert Botran--, se'n quedaven fora. Uns mals resultats que arriben després d'uns altres, a les municipals, que també els deixaven fora dels ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona. Davant d'això, el Secretariat Nacional ha enviat una carta a la militància on proposa un procés de refundació de l'organització.

Derrota general

La mateixa nit del 23J, el número 1 per Barcelona i fins ara diputat Albert Botran, sortia a reconèixer la derrota i assumia que "són uns resultats dolents": I lamentava:

"No hem assolit els objectius que ens proposàvem i és el primer que volem constatar. No hem estat capaços d'obrir un camí independentista, d'esquerres i antifeixista."

Després d'una campanya marcada per les crítiques a l'extrema dreta de Vox, però també al PSOE, la por del seu electorat a un govern PP-Vox ha fet que hagin perdut gairebé 150.000 vots i s'hagi optat pel vot útil. Unes generals que també castiguen la resta de partits independentistes.

La CUP va quedar fora del Congrés dels Diputats, després de quedar com a setena força, darrere de Vox, i d'assolir menys de 100.000 vots i del 3% del total.

El 23J van passar de 244.754 vots a 98.794, i és la formació política que, en termes relatius, va tenir la caiguda més important de vots: un 59,64%. De les grans capitals, va resistir més bé a Girona (-37,58%), que no pas a Barcelona (-66,08%), Tarragona (-67,48%) i Lleida (-70,87%).

Poques hores després, Botran anunciava que deixa la primera línia política i que cal repensar l'espai polític.

Tendència a la baixa

La derrota a les eleccions generals arriba després de la de les municipals. La CUP va quedar fora dels Ajuntaments de Barcelona, Tarragona i Lleida. Sí que van aconseguir l'alcaldia de Girona amb Guanyem, amb Lluc Salellas al capdavant. Arreu de Catalunya els cupaires van aconseguir 133.403 paperetes de suport, 43.071 menys que a les últimes municipals.

Davant d'aquests fets, des del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Sirvent sortia a reconèixer aquella mateixa nit que "no hem assolit els objectius de creixement que ens havíem plantejat" la nit del 28M.

La xifra s'emmarca en una baixada generalitzada de l'independentisme a les municipals. I és que els tres partits independentistes --ERC, Junts i la CUP-- han perdut més de 350.000 vots a Catalunya a les eleccions del 28M, respecte a les eleccions municipals del 2019. En total, han sumat 1.205.325 vots.

És enmig d'aquest context que el Secretariat Nacional ha instat la militància, a través d'un comunicat, a obrir un procés de refundació de l'organització.

Des d'aquest òrgan executiu tanquen files fins al setembre i no volen fer declaracions a TV3. Per això remeten al text, on diuen que fan autocrítica i que "no s'ha estat a l'altura a l'hora de construir aquells espais i estructures necessàries per fer salts qualitatius a escala organitzativa i a escala política".

Aquest procés serà aprovat aquesta tardor i es podria allargar fins al maig de l'any que ve, quan tindrà lloc una Assemblea General per renovar l'estratègia política i organitzativa. Al comunicat expliquen que ja estava previst a l'abril amb l'objectiu d'iniciar-lo després de les eleccions municipals, però que la nova convocatòria d'eleccions generals ho va estroncar.

Aquesta pèrdua de vots es tradueix també en menys diners. Segons marca la LOREG, per cada escó que s'aconsegueix al Congrés s'ingressen 21.000 euros. Fins ara, a més, la CUP rebia anualment 493.538,36 euros anuals --segons el BOE-- en concepte de finançament ordinari i despeses de seguretat. Uns diners que ara deixaran d'ingressar i que posen en dubte, també, el futur econòmic del partit.