La CUP inicia un procés de "refundació" després de la patacada electoral
Els mals resultats de la CUP els deixen fora del Congrés i el partit inicia un procés de refundació, però queda tocat, també, econòmicament
L'inici del recompte de la nit electoral ja vaticinava la patacada i feia reviure el malson de les municipals. Des del primer recompte electoral, la nit del 23J, la CUP mai va tenir possibilitats d'aconseguir un escó al Congrés dels Diputats. I amb el 100% escrutat, es confirmava la derrota dels cupaires.
Una legislatura després d'haver entrat al Congrés amb dos diputats --Mireia Vehí i Albert Botran--, se'n quedaven fora. Uns mals resultats que arriben després d'uns altres, a les municipals, que també els deixaven fora dels ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona. Davant d'això, el Secretariat Nacional ha enviat una carta a la militància on proposa un procés de refundació de l'organització.
Derrota general
La mateixa nit del 23J, el número 1 per Barcelona i fins ara diputat Albert Botran, sortia a reconèixer la derrota i assumia que "són uns resultats dolents": I lamentava:
"No hem assolit els objectius que ens proposàvem i és el primer que volem constatar. No hem estat capaços d'obrir un camí independentista, d'esquerres i antifeixista."
Després d'una campanya marcada per les crítiques a l'extrema dreta de Vox, però també al PSOE, la por del seu electorat a un govern PP-Vox ha fet que hagin perdut gairebé 150.000 vots i s'hagi optat pel vot útil. Unes generals que també castiguen la resta de partits independentistes.
La CUP va quedar fora del Congrés dels Diputats, després de quedar com a setena força, darrere de Vox, i d'assolir menys de 100.000 vots i del 3% del total.
El 23J van passar de 244.754 vots a 98.794, i és la formació política que, en termes relatius, va tenir la caiguda més important de vots: un 59,64%. De les grans capitals, va resistir més bé a Girona (-37,58%), que no pas a Barcelona (-66,08%), Tarragona (-67,48%) i Lleida (-70,87%).
Poques hores després, Botran anunciava que deixa la primera línia política i que cal repensar l'espai polític.
Penso que a la unitat popular li cal un revulsiu, una refundació. Ho ha de fer una colla de gent que sigui valenta i hàbil a parts iguals i que es carregui a l'esquena la responsabilitat per dirigir un procés de repensar l'espai que pot durar anys. Sí: cal direcció política.
Albert Botran Pahissa (@albertbotran) July 25, 2023
Tendència a la baixa
La derrota a les eleccions generals arriba després de la de les municipals. La CUP va quedar fora dels Ajuntaments de Barcelona, Tarragona i Lleida. Sí que van aconseguir l'alcaldia de Girona amb Guanyem, amb Lluc Salellas al capdavant. Arreu de Catalunya els cupaires van aconseguir 133.403 paperetes de suport, 43.071 menys que a les últimes municipals.
Davant d'aquests fets, des del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Sirvent sortia a reconèixer aquella mateixa nit que "no hem assolit els objectius de creixement que ens havíem plantejat" la nit del 28M.
La xifra s'emmarca en una baixada generalitzada de l'independentisme a les municipals. I és que els tres partits independentistes --ERC, Junts i la CUP-- han perdut més de 350.000 vots a Catalunya a les eleccions del 28M, respecte a les eleccions municipals del 2019. En total, han sumat 1.205.325 vots.
És enmig d'aquest context que el Secretariat Nacional ha instat la militància, a través d'un comunicat, a obrir un procés de refundació de l'organització.
Des d'aquest òrgan executiu tanquen files fins al setembre i no volen fer declaracions a TV3. Per això remeten al text, on diuen que fan autocrítica i que "no s'ha estat a l'altura a l'hora de construir aquells espais i estructures necessàries per fer salts qualitatius a escala organitzativa i a escala política".
Aquest procés serà aprovat aquesta tardor i es podria allargar fins al maig de l'any que ve, quan tindrà lloc una Assemblea General per renovar l'estratègia política i organitzativa. Al comunicat expliquen que ja estava previst a l'abril amb l'objectiu d'iniciar-lo després de les eleccions municipals, però que la nova convocatòria d'eleccions generals ho va estroncar.
?? El Secretariat Nacional emplaça el conjunt de la militància a obrir un procés de debat estratègic profund del projecte de la Unitat Popular
CUP Països Catalans (@cupnacional) July 25, 2023
? INFO: https://t.co/A4yqd73Jpp pic.twitter.com/JKgv4g6tq7
Aquesta pèrdua de vots es tradueix també en menys diners. Segons marca la LOREG, per cada escó que s'aconsegueix al Congrés s'ingressen 21.000 euros. Fins ara, a més, la CUP rebia anualment 493.538,36 euros anuals --segons el BOE-- en concepte de finançament ordinari i despeses de seguretat. Uns diners que ara deixaran d'ingressar i que posen en dubte, també, el futur econòmic del partit.
- ARXIVAT A:
- CUPEleccions Generals 2023 - 23J