La CUP prioritza el "què, com i quan" d'una nova república, abans que la investidura de Mas
"Què, com i quan". La CUP ha posat l'èmfasi en debatre en el contingut de la República que volen construir en aquesta legislatura abans d'abordar el debat sobre noms: "el qui només pot venir després", ha avisat en la primera intervenció del debat la número dos de la candidatura per Barcelona, Anna Gabriel. El darrer a parlar, l'economista Josep Manel Busqueta, ha insistit en aquesta idea: "això no va de càrrecs ni noms ni condicions de partit", sinó que "va de construir un nou país".
I és en la construcció d'aquesta república en què s'han centrat les sis intervencions de l'acte debat, sense resoldre la incògnita de si facilitaran la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. De fet, en cap moment s'ha pronunciat el nom del president en funcions. Passats uns dies de silenci, la CUP ha fixat aquest dijous les condicions que considera imprescindibles per a la construcció d'una república catalana, entre les quals hi ha l'exigència de passos "irreversibles" de ruptura abans de la investidura. En la conferència, l'esquerra independentista també s'ha compromès a no fer descarrilar el procés sobiranista.
Gabriel: "No hem variat la posició"
La que va ser coordinadora del grup parlamentari de la CUP durant la darrera legislatura ha dit que "el 27-S va guanyar les eleccions la voluntat de construir una república" i que l'etapa que s'obre a partir de les darreres eleccions al Parlament "ja no és de govern autonòmic, ja no és de 'processisme', és de República". La de Gabriel ha estat l'única intervenció en què s'hi podia trobar alguna pista sobre el debat de la investidura:
"Fiem el futur d'un país al seu contingut i no a una persona. I, en aquest sentit, no hem variat la posició que hem tingut abans, durant i després de la campanya."
La número dos per Barcelona també ha assenyalat "ruptura democràtica, procés constituent cap a la república i pla de xoc d'urgència social" com elements clau: "tots tres, cap pot fallar".
Botran: "Cal continuar sumant"
L'historiador Albert Botran, també escollit diputat el 27-S, ha repassat alguns fets dels darrers anys, des de la consulta d'Arenys de Munt a la lluita contra els desnonaments, per concloure que, "més enllà de cicles, s'ha consolidat al nostre país una dinàmica d'activació popular".
Botran s'ha compromès que la CUP "actuarà amb generositat, alçada de mires i estratègia guanyadora" i ha defensat actuar amb "unilateralitat" perquè creu que "l'arma de l'estat és no reconèixer res, no moure's". A més, també ha defensat la necessitat de convèncer més gent de les virtuts de la independència.
"Cal continuar sumant, entre la gent que no ha votat explícitament per les forces del sí."
Salellas: "No pensem obeir cap més decisió del TC"
El cap de llista per Girona, Benet Salellas, ha reclamat "un punt de no retorn" que porti a una "ruptura" que faci "que aquest procés sigui irreversible". Aquest punt de no retorn l'ha situat en la desobediència cap al Tribunal Constitucional i ha demanat "que es declari institucionalment l'absoluta incompetència d'aquest tribunal presidit per un militant del Partit Popular"
"No reconeixerem la condició de tribunal ni de jutge ni de res que tingui a veure amb el concepte de justícia a qui decideix sense immutar-se anul·lar la protecció de la pobresa, el dret a l'habitatge o el dret a dormir calent el proper hivern. Pot ser legal, però no és ni just ni legítim i demana a crits ruptura amb aquesta legalitat."
Salellas ha defensat la desobediència com a "punt de partida" de la ruptura de l'estat i ha enumerat la LOMQE, la "llei mordassa" o la reforma de l'avortament com a elements clau del que ha batejat com a "destitució de règim".
Reguant: "El procés polític català no pot deixar ningú enrere"
La diputada Eulàlia Reguant ha defensat la necessitat d'un pla de xoc davant la situació d'emergència i urgència social que viu Catalunya i ha reclamat "mesures concretes i immediates" que vagin en un sentit "d'igualtat, justícia i inclusió social". Reguant ha dit que "no ens podem permetre" una "societat exhausta i esgotada" en el moment "fundacional" de la nova república i ha definit críticament la situació actual catalana:
"Un país que ningú pot definir com a normal: 20% atur, 50% d'atur juvenil, 250.000 exiliats els darrers quatre anys, feminització de la pobresa, rècord en desnonaments i un 30% de la nostra societat en risc d'exclusió i marginació social."
Reguant ha defensat que "qüestió nacional i social van de la mà" i ha acabat proclamant que "el procés català no pot deixar ningú enrere i, si ho fa, no avançarà".
Baños: "El Parlament haurà de ser una assemblea constituent"
El cap de llista de la CUP en les darreres eleccions, Antonio Baños, s'ha mostrat partidari de "traslladar el poder cap a noves institucions" i obrir el procés constituent "a totes les persones que viuen" a Catalunya.
Baños ha alertat que una República catalana "naixerà i sobreviurà si és feta per tothom i per a tothom" i ha reclamat que el Parlament sigui "una articulació central del procés constituent" en comptes d'un "parlament legislatiu autonòmic":
"Digui el que digui la legalitat espanyola, el Parlament haurà d'esdevenir una assemblea constituent"
Busqueta: "Som aquí per canviar-ho tot"
En l'última intervenció, Busqueta ha situat la independència com "un procés col·lectiu" que respongui als "diferents nivells de gestió del capitalisme avui, des de la troica, l'estat espanyol i la conselleria d'Economia"
"Nosaltres no volem ser el farciment d'una operació de pacte amb l'estat ni reedició d'un acord entre les elits que, una vegada més, ofegui la possibilitat d'aquest poble d'avançar cap a la llibertat i la justícia social."
Busqueta ha dit que el procés sobiranista "és col·lectiu, és plural, és profund i avança quan caminem" davant de les veus que "a Madrid, com a casa" pretenen associar-lo "a una sola persona" i també ha apuntat que "no hi sobra ningú".
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha estat un dels assistents a l'acte i ha estat rebut entre crits de "president, president" quan ha arribat a l'Auditori de la Universitat Pompeu Fabra. També hi havia el cap de llista per Girona, Lluís Llach, i els diputats Jordi Turull (CDC), Oriol Amorós (ERC) o David Companyon (EUiA) eren entre el públic de la conferència.