La cursa de la vacuna contra la Covid: una desena d'assajos estan en fase avançada

La cursa cap a la vacuna contra la Covid-19 ha fet un pas més aquest dilluns amb l'anunci de les empreses Pfizer i BioNTech que la injecció que assagen té un 90% d'efectivitat.

A tot el món hi ha desenes de projectes en la mateixa direcció: trobar un fàrmac que ajudi a evitar els estralls de la pandèmia. N'hem parlat amb l'investigador Julià Blanco, doctor en Bioquímica per la Universitat de Barcelona i que està al capdavant del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular de l'IrsiCaixa, i amb Carlota Dobaño, investigadora de l'IS Global Barcelona.

Què significa l'anunci de Pfizer i BioNTech?

Blanco considera que la vacuna és ara "més a prop i molt més a prop del que mai havíem imaginat". Remarca que és "un èxit que ningú ens podíem imaginar" que, només 10 mesos després que es detectés per primer cop el virus de la SARS-CoV-2, s'estigui parlant de tenir una vacuna "d'aquí uns quants mesos". "Això no s'havia fet mai abans, és un èxit de la indústria i de la ciència", destaca.

Tot i això, els resultats que ha anunciat Pfizer, encara que molt positius, són dades preliminars, i l'efectivitat, per tant, pot variar.

"Crec que és una bona dada. I un exemple pot ser com en unes eleccions, quan tenim un escrutini parcial. Hem vist com van canviant les dades a mesura que avança l'escrutini. Aquí, igual. Tenim unes dades que són preliminars i s'han de confirmar. Però és millor començar des d'un 90% que no des d'un 50, perquè tens més marge. Però necessitem confirmar aquestes dades."

L'investigador afirma que la notícia és positiva per aquesta eficàcia, però, sobretot, perquè apunta que la vacuna és segura. S'ha provat en unes 43.000 persones i no hi ha causat cap complicació. El resultats difosos aquest dilluns fan referència a 94 casos confirmats de Covid-19 en participants de l'assaig, però cal seguir les dades durant més temps i en més gent abans de poder cantar victòria.

Carlota Dobaño subratlla que cal ser cautelós, malgrat que la notícia és "molt esperançadora", perquè "hi pot haver efectes adversos que no són encara visibles amb la dimensió de la mostra limitada que s'ha mirat fins ara, i això s'haurà d'anar monitoritzant durant un temps."

La investigadora creu que és bàsic saber com es comporta la vacuna en els diferents segments de població, perquè el comunicat de les desenvolupadores informa que entre els participants hi ha "diversitat ètnica i racial" però no parla d'edats:

"Serà eficaç amb totes les poblacions que ara mateix afecta la Covid de manera diferencial? És a dir, tindrà efecte també en les persones grans? Quin efecte tindrà en els nens o en la gent amb comorbiditat, que tenen més risc, o en persones immunodeprimides?"

"Si aquesta vacuna de Pfizer està funcionant, probablement les altres vacunes que estan en desenvolupament molt avançat, com les d'Oxford o Moderna, també funcionaran de manera similar. Això és el que podem esperar i encara és més bona notícia", afegeix Blanco.

Quines són, ara per ara, les vacunes més avançades?

Ara mateix, al món hi ha més d'un centenar d'estudis encara molt incipients, en el que es coneix com a fase preclínica, amb assajos en animals. A banda, hi ha 38 possibles vacunes que estan en el primer estadi de proves en humans i 14 estudis més on ja es comprova si aquelles possibles vacunes tenen algun tipus d'efecte en les persones.

Les més avançades són 11 vacunes que són a la fase final, on s'ha de comprovar que, a part d'eficaces, són segures. Són aquestes:

Moderna-National Institutes of Health (EUA)
Pfizer-BioNTech (EUA-Alemanya)
CanSinoBio (Xina)
Gamaleya (Rússia)
Johnson&Johnson-Beth Israel (EUA)
Universitat d'Oxford-AstraZeneca (Gran Bretanya-Suècia)
NovaVax (EUA)
Sinopharm-Institut de Productes Biològics de Wuhan (Xina)
Sinopharm--Institut de Productes Biològics de Pequín (Xina)
Sinovac (Xina)
Bharat Biotech (Índia)

És el pas previ a la seva aprovació i les que, per ara, aporten més optimisme. La cursa per a la vacuna es corre a tot el món i de manera simultània.  

Quan arribaran, les primeres vacunes?

Tot i que la velocitat a què s'està treballant és inèdita, i que s'ha disparat l'eufòria de tenir la vacuna molt aviat, cal esperar una mica més per garantir la seguretat dels fàrmacs. L'Organització Mundial de la Salut va vaticinar que no esperava que les vacunes estiguin disponibles fins a mitjans del 2021.

Blanco aconsella prudència i que no es perdi de vista que, per poder vacuna la població mundial, cal una vacuna eficaç i, sobretot, segura:

"El que no podem fer tampoc és córrer en excés. No cal que tinguem una vacuna al mes de novembre o desembre si la podem tenir d'una manera molt més segura al mes de gener o de febrer."

Pfizer tindrà més dades de seguretat cap a finals de mes i confia poder complir els requisits de l'Agència d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en anglès) per demanar una autorització d'emergència per a la vacuna. Un cop obtingui l'aval, es podrà distribuir i administrar.

A més, cal tenir en compte que cada persona n'ha de rebre dues dosis i que l'aplicació de les injeccions ha de ser tan massiva que faran falta milions de vacunes.

Pfizer ha anunciat que podria tenir-ne uns 40 milions de dosis abans de finals del 2020. Això permetria vacunar 25 milions de persones, un percentatge molt petit de la població mundial, encara que, com que hi ha molts assajos avançats, hi haurà més vacunes disponibles.

Quant durarà la immunitat?

Aquest és un dels grans interrogants. "Probablement, un any, dos anys o més, però encara no ho sabem perquè no hem tingut temps de comprovar-ho, s'acaben de vacunar fa 3 mesos", explica Blanco.

Això voldrà dir que ens podrem treure la mascareta?

Rotundament, no. Sens dubte, la vacuna "ens facilitarà una tornada a la vida com la coneixíem abans de la Covid-19", comenta Blanco. Però queda clar que les vacunes "no arribaran totes de cop per vacunar tota la població", i això vol dir que el "distància, mans, mascareta" ens continuarà acompanyant durant temps, com diu Blanco:

"Fins que no hi hagi un percentatge molt elevat de la població que estigui vacunada, haurem de continuar portant mascareta, amb distància social i, probablement, amb restriccions si els números de la pandèmia continuen sent tan dolents com fins ara."

Com es repartiran les vacunes?

Per Blanco, aquesta és una "pregunta clau" perquè "n'hi ha d'haver per a tot el món, no només per als països rics". I, com que no podran arribar de cop a tothom, caldrà seleccionar entre la població, amb prioritat per al personal sanitari, treballadors essencials, poblacions de risc i zones amb més contagis.

Poques hores després de l'anunci, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que estan a punt de tancar un acord per garantir-se 300 milions de dosis d'aquesta vacuna, que se sumarien als que ja s'han firmat amb Astra Zeneca, Sanofi i Johnson&Johnson.

La UE s'ha compromès a una compra unitària de vacunes per distribuir, equitativament, entre els estats membre. Segons el primer acord, a Espanya li corresponen 31 milions i mig de dosis des que surti la primera vacuna fins al pròxim mes de juny. Ara bé, tan difícil serà la producció de dosis a escala mundial com garantir-ne la distribució a tot el món.

Fins que no estiguin aprovades, els experts recomanen prudència abans de creure al 100% en qualsevol vacuna. Mentrestant, al Brasil, el governador de Sao Paulo ha assegurat avui que el 20 de novembre, d'aquí 11 dies, rebran les primeres 120.000 dosis de la vacuna xinesa Sinovac. La cursa és mundial i continua.