La dana s'acarnissa amb les persones amb discapacitat: "He perdut la cadira de rodes"
Diversos centres d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual han quedat totalment arrasats, mentre les persones sordes van estar encara més incomunicades que la resta
Anna Alfonso | Enviada especial al País Valencià
Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio.
Centenars de persones amb discapacitat física i intel·lectual que viuen a les zones arrasades per la dana tenen aquests dies moltes dificultats per enfrontar-se amb la situació.
Són les persones amb problemes de mobilitat, però també moltes altres discapacitats, i diverses entitats els estan ajudant sobre el terreny, casa per casa.
La Montse, que viu a Picanya, va perdre la cadira de rodes amb els aiguats. Ha estat 10 dies sense poder sortir de casa.
Fins que aquest divendres un voluntari n'hi ha dut una amb la seva furgoneta des de Toledo gràcies a la COCEMFE, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica.
Així ha explicat a Catalunya Ràdio com va viure ella la catàstrofe del 29 d'octubre. "Quan van donar l'alarma jo ja tenia aigua entrant a casa. Va ser tot molt ràpid. Es va omplir la casa fins al genoll."
"Una de les coses que he perdut és la cadira de rodes, que son les meves cames"
Cal tenir en compte que, sovint, a les plantes baixes hi viuen persones que tenen dificultats per moure's o que van amb cadira de rodes. I justament les seves cases, els baixos, són les més afectades per la dana.
Un centre d'atenció als infants totalment arrasat
A més, alguns dels centres d'atenció a les persones amb discapacitat han quedat completament arrasats. Com el d'Aldaia que atén infants de 0-6 anys amb problemes en el desenvolupament. Està gestionat per Fevadis, la Federació Valenciana de Persones amb Discapacitat Intel·lectual.
Fa uns dies, dues de les seves responsables feien una crida a les xarxes per recollir tota mena de material per poder tornar a obrir el centre i poder donar servei als infants.
Necessitaven de tot: taules, cadires, armaris, portes, ordinadors, material d'oficina, material terapèutic, joguines...
Després de penjar el missatge, se'ls van saturar les línies telefòniques de persones que els oferien ajuda.
I aquest dijous van penjar aquest vídeo d'agraïment en què expliquen que, tot i que han recollit molt de material, encara els queda molta feina per poder tenir a punt el centre: "Aquest és un camí molt llarg. Això no s'acaba demà ni demà passat."
Com s'ajuda les persones amb discapacitat intel·lectual?
Una de les entitats que ho treballa sobre el terreny és Plena Inclusió, que té 400 voluntaris que reparteixen material i atenen les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a les zones afectades per la dana.
Estan atenent directament una trentena de famílies afectades i els ofereixen suport individualitzat o per exemple, ajuda a l'hora de demanar ajudes econòmiques o fer tràmits.
També ofereixen suport psicològic i medicació. Ho explica Rosabel Esquerdo, coordinadora tècnica de l'entitat.
"Moltes famílies necessiten fer tasques de neteja o de sol·licitud d'ajudes i els seus familiars amb discapacitat mentrestant també necessiten ser atesos".
Una altra entitat que s'hi dedica és la Fundació Mira'm, que també ofereix atenció directa als domicilis, a més de recollir material i distribuir-lo a les cases de les famílies que ho necessitin i també a les escoles i centres d'atenció a les persones amb discapacitat de les 11 localitats afectades per la dana.
Des de la zona zero, a Paiporta, el coordinador d'oci i voluntariat de l'entitat, Manel Mateu, diu que entitats d'arreu s'han bolcat en l'ajuda: "I tot això, amb una gran col·laboració de diversos centres d'autisme i discapacitat de pràcticament tot Espanya."
Les persones sordes, encara més incomunicades
Amb la dana, moltes de les persones sordes van quedar completament incomunicades, molt més que la resta. La cobertura va caure i en algunes zones es podia trucar, però no hi havia dades mòbils.
I això va afectar de ple les persones amb problemes d'audició, com explica la presidenta de la Federació de Persones Sordes, Carolina Galiana:
"Les línies telefòniques sí que funcionaven però per contactar amb les persones sordes cal fer-ho per videotrucada o per whatsapp."
Un altre cas, afegeix Galiana, és el d'un nen sord amb un implant coclear que va deixar de funcionar per la humitat i perquè havia perdut la bateria i el carregador de l'implant.
Es calcula que a la zona més afectada, l'Horta Sud, hi viuen 450 persones sordes i d'aquestes, la Federació n'ha pogut atendre unes 150.
"Ara entenc el concepte de solidaritat"
El que destaquen tant les entitats com les persones afectades és l'ajuda ingent que han rebut dels voluntaris. Així ho resumia la Montse després de rebre la cadira de rodes gràcies a un voluntari: "Ara entenc el concepte de solidaritat."
"El voluntariat ha estat impressionant i la gent jove, que diuen que són la generació de cristall, en realitat són la generació de ferro. Perquè la quantitat de gent jove que ha vingut ha estat impressionant."
De fet, una de les imatges d'aquesta catàstrofe és sens dubte la de les riuades de voluntaris molt joves, equipats amb pales i enfangats fins al capdamunt, que han ajudat a tothom que han pogut des del primer dia i que ho continuen fent.
- ARXIVAT A:
- País Valencià
