
La decadència del Louvre? Goteres i degradació per la falta de manteniment i el turisme de masses
Emmanuel Macron anunciarà un pla per modernitzar el museu més visitat del món després de la polèmica per la filtració de les queixes de la direcció al Ministeri de Cultura
Igual que amb el seu discurs de victòria quan va ser escollit el 2017, aquest dimarts Emmanuel Macron torna al mateix escenari, davant del museu Louvre, per fer un anunci important: un pla especial de modernització del recinte.
L'objectiu, posar fi a la crisi oberta després que s'hagin filtrat les queixes de la direcció del museu sobre el deteriorament de les instal·lacions, del segle XII, que van ser durant segles la residència oficial dels reis de França.
El Louvre, el museu més visitat del món, està en hores baixes. La directora, Laurence des Cars, va donar l'alarma la setmana passada a la ministra de Cultura, Rachida Dati, a qui va enviar un document que recull problemes com "danys en espais molt degradats d'equipaments tècnics, variacions de temperatura preocupants que posen en perill l'estat de conservació de les obres".
La carta, que exposa un panorama decadent, es va filtrar al diari Le Parisien, cosa que va accelerar l'anunci del president de la República.

El turisme de masses i la falta d'inversions dels últims anys han provocat que el gran museu parisenc, tot un símbol de França, es trobi en un estat "preocupant", segons la direcció. Denuncia que la visita al Louvre s'ha convertit en "un calvari físic", amb obres d'art difícils de trobar per una senyalització inadequada, falta d'espais de descans per als visitants, poques instal·lacions de restauració, així com instal·lacions sanitàries per sota dels estàndards internacionals.
L'escrit també parla de la mala conservació d'algunes obres d'art i, fins i tot, de talls de llum, inundacions i goteres. De fet, segons Le Monde, la setmana passada l'aigua de la pluja es va filtrar a l'interior de la Gran Galeria, cosa que va obligar els treballadors a despenjar obres d'una de les parts més visitades del museu.
La piràmide, estructura obsoleta
L'última gran reforma del Louvre es va fer a mitjans dels 80. Va ser llavors quan François Mitterrand va encarregar a Ieoh Ming Pei, un dels arquitectes més prolífics del món, el disseny i la construcció de la gran piràmide de vidre i ferro, que ara es considera "estructuralment obsoleta".
Milers de turistes desfilen diàriament sota aquesta famosa piràmide, inaugurada el 1988, que alberga l'entrada majestuosa del museu i que es va fer per acollir els visitants de forma més ordenada.

Va ser concebuda per acollir quatre milions de visitants l'any, però l'any 2024 van visitar el museu prop de 9 milions de persones (el 80% estrangers). Aquest creixement ha fet que s'hi produeixin llargues cues de visitants, que a l'estiu han de suportar una calor infernal per l'efecte hivernacle dels vidres.
Segons Le Monde, les obres inclourien la construcció d'una nova entrada per descongestionar la piràmide, agilitzar el flux de visitants i incentivar, a més, que no es concentrin tots a les mateixes sales del gran museu, com la de "La Gioconda", mentre altres estan buides bona part de la jornada.
"La Gioconda" és un dels quadres més famosos del món i una de les estrelles del Louvre. 20.000 visitants s'aglomeren cada dia davant de la "Monna Lisa", l'obra mestra de Leonardo da Vinci, pintada el 1503. Això obstrueix els espais que la rodegen, per la qual cosa fa mesos que s'estudia traslladar-la a un espai propi.

Inversió milionària
Segons la direcció del museu, la inversió necessària per fer les reformes puja a "centenars de milions d'euros". Alguns mitjans eleven la xifra de la inversió a 500 milions d'euros, un enorme desafiament per al govern de François Bayrou, en minoria parlamentària, que s'enfronta a una duríssima negociació amb els partits polítics per tirar endavant els pressupostos del 2025.
Segons l'Elisi, Macron va visitar les instal·lacions a la tardor per veure l'abast de les necessitats i va preparar l'anunci "de manera conjunta" amb el Ministeri de Cultura.
Per finançar una part de les obres, la ministra va proposar encarir el preu de l'entrada (ara 22 euros per adult) per als turistes de fora de la Unió Europea.
Segons fonts governamentals, l'executiu s'està plantejant com "mobilitzar recursos", de donants privats i grans empreses, com va ser el cas dels 846 milions d'euros de donacions que van permetre reconstruir Notre-Dame de París.
Aquest projecte, que va permetre reobrir la catedral al desembre cinc anys després de l'incendi, és una de les principals accions culturals d'Emmanuel Macron.
Caldrà veure si les obres obligaran a tancar temporalment el museu, cosa que suposaria un greu problema per als interessos turístics de París, en un moment en què el seu altre gran museu, el Centre Pompidou, en una situació similar, haurà de tancar les portes cinc anys per reformes, des de l'estiu vinent fins a principis del 2030.