La decadència lenta de Facebook?
- TEMA:
El titular que el 2018 no ha estat un bon any per a Facebook ha estat repetit per diversos analistes, però si ens fixem en les xifres no reflecteixen la davallada. Durant l'any passat, la companyia va facturar més de 55.000 milions de dòlars i la xarxa social encara és la més utilitzada del món: té més de 2.000 milions d'usuaris (un de cada tres habitants).
Així compleix Facebook 15 anys, sent la xarxa social que acumula més rècords en usuaris i ingressos, però també té la reputació tan malmesa que encapçala rànquings de falta de confiança.
Els orígens: "The facebook"
El 4 de febrer del 2004 naixia, de la mà d'un jove estudiant de Harvard, Mark Zuckerberg, un "directori online per connectar gent de la universitat": The Facebook (és el nom amb el qual el van batejar). La idea de Zuckerberg i els seus companys d'habitació era posar una eina a disposició dels alumnes de la universitat per trobar-se entre ells. Ben aviat, la incipient empresa va començar a rebre finançament per part d'actors externs i Facebook es va anar ampliant a altres universitats i centres d'estudiants, a altres països (Anglaterra va ser el primer) i, el 2006, es va obrir a tots els usuaris d'arreu del món. Al final, connecta milions d'usuaris de tot el món cada dia, i s'ha convertit en la xarxa social per excel·lència i en un gegant econòmic.
Al llarg d'aquests 15 anys no tot han sigut èxits. Ha acumulat escàndols que han tacat la seva imatge i l'han portat a la crisi de reputació que viu actualment. El més sonat, l'escàndol de Cambridge Analytica que va posar dades sensibles i íntimes de milions d'usuaris a l'abast de qualsevol persona que les sabés trobar a internet.
La transformació
Poca cosa queda d'aquell espai de trobada d'estudiants. Facebook s'ha fet gran en molts aspectes: l'imperi econòmic ha crescut amb la compra d'altres xarxes socials com Instagram o WhatsApp, ha passat d'un entorn on el més important era el que ens deien els amics a un entorn en què el més important és el que ens diuen les marques, i la mitjana d'edat dels seus usuaris ha augmentat. També ha augmentat la desconfiança que els usuaris hi tenen.
En la capacitat de transformació de la companyia rau una de les claus del seu èxit. S'ha sabut adaptar als canvis d'hàbits de consum dels seus usuaris, de l'escriptori al mòbil, fins al punt que les dades indiquen que, el 2012, l'11% dels seus ingressos per publicitat provenien dels mòbils, mentre que el 2018 aquesta xifra va ser del 93%.
"Els joves no estan a Facebook"
Aquesta afirmació es repeteix sovint entre els experts en xarxes socials, però què diuen les dades? És cert que la gent jove es connecta cada cop menys a Facebook i hi ha estudis que afirmen que hi ha una quantitat molt important de perfils falsos. Snapchat, YouTube i Instagram són les xarxes preferides pels joves de 13 a 17 anys, i només el 51% són a Facebook.
Una de les raons per les quals els més joves no fan ús d'aquesta xarxa, apunten els experts, és que no s'hi volen trobar els seus pares i per això se'n van a altres xarxes socials.
Una vegada més, la companyia ha sabut contrarestar aquest fet. L'empresa matriu Facebook Inc. va adquirir altres xarxes socials i és propietària d'Instagram, que no para de créixer en nombre d'usuaris, de WhatsApp, l'aplicació que més es descarrega, i del servei de missatgeria Messenger. En dades, això significa que el gegant tecnològic dona servei, cada mes, a 6.000 milions de persones.
La desconfiança per l'ús de les dades personals
L'altre problema amb què s'ha trobat Facebook els darrers anys està relacionat amb l'ús que l'empresa ha fet de les dades personals dels seus usuaris.
A l'abril, Zuckerberg va haver de comparèixer davant una comissió del Congrés dels Estats Units per explicar com s'aplica la política de protecció de dades dels perfils. Unes setmanes abans, s'havia denunciat que Cambridge Analityca, una empresa que treballa per a les forces conservadores de diversos països, havia aconseguit les dades de 50 milions d'usuaris sense el seu consentiment per fer-ne un perfil personalitzat i bombardejar-los amb la publicitat política adequada per reforçar el seu posicionament conservador o fer-los canviar d'idea.
Aquest no és l'únic escàndol de l'ús de les dades personals de Facebook. El desembre del 2018, el diari "The New York Times" va denunciar que la companyia havia intercanviat i compartit les dades amb més de 150 empreses. Facebook ho va admetre tot i va negar que hagués violat les condicions de privacitat.
Del "vouyerisme social" a la publicitat de les idees i les "fake news"
Es podria considerar que Facebook va néixer per connectar persones, per retrobar amics i per compartir moments de la vida dels seus usuaris. La xarxa social per excel·lència va suposar l'inici del "vouyerisme social" que han continuat les altres xarxes i, de fet, és la raó de ser de la majoria: explicar a amics i coneguts què fas i què penses a través de la publicació de textos, fotografies i vídeos, i saber què en pensen els teus seguidors.
Però de manera més o menys innocent, o gens innocent, ha evolucionat fins a convertir-se en un espai que constantment et suggereix i fins i tot et manipula, amb l'oferta de continguts, productes i idees. Aquest poder no és gratuït i els ingressos de Facebook no han parat de créixer des de la seva sortida a borsa el 2012. La comercialització d'aquests continguts, aquests productes i aquestes idees li han suposat xifres milionàries d'ingressos en publicitat però també li ha passat factura en la seva reputació.
La xarxa social ha sigut clau per l'arribada al poder de personatges com Donald Trump, Jair Bolsonaro o Mariano Rajoy, moltes vegades a través de notícies falses que s'han convertit en un malson per al gegant informàtic.
En la mateixa compareixença al Congrés a què ens hem referit abans, Zuckerberg va reconèixer haver reaccionat de "manera lenta" a l'allau de "fake news" que inunden la xarxa social. Va anunciar, aleshores, que augmentaria el nombre de persones dedicades a controlar els continguts:
"Ara tenim unes 15.000 persones treballant en seguretat i revisió de continguts. I en tindrem 20.000 a finals d'any. Vull deixar clara la nostra prioritat: és més important protegir la nostra comunitat que maximitzar els nostres guanys."
De fet, al maig es va publicar que Facebook obriria un gran centre a Barcelona per lluitar conta les notícies falses. Després s'ha sabut que buscaven, sobretot, moderadors de continguts i no "community managers", com van dir.
Notícia relacionada: Netejar Facebook d'imatges violentes, una feina amb conseqüències psicològiques