Per aquest dimarts està previst un dels interrogatoris clau del judici del procés: el del cap de la policia judicial a Catalunya, Daniel Baena (TIP T43166Q), que és l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil que han servit, en bona part, per fonamentar les querelles contra els líders independentistes.

També declararà el secretari d'aquests atestats (TIP N29100C).

Aquest dilluns han declarat agents de la Guàrdia Civil, que han assegurat que el 20-S Jordi Sànchez controlava els manifestants i que la intendent dels Mossos Teresa Laplana actuava a les seves ordres. Aquest és un resum del més destacat del que han dit al Suprem. Podeu recuperar el minut a minut de la jornada en aquest enllaç.
 

Els fiscals de sala Consuelo Madrigal i Fidel Cadena assisteixen a la sessió d'aquest matí del judici del procés. Avui declara el tinent coronel Baena, un testimoni clau del judici com a investigador de l'1-O. Daniel Baena és l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil que han fonamentant les acusacions contra els líders independentistes.

 L'advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa internacional de Carles Puigdemont i dels exconsellers que van marxar a l'estranger, explica a "Els matins" que ja estan treballant en un escenari post sentència del judici del procés. Boye assegura: "No podem esperar la sentència per posar-nos a treballar-hi en contra." A més a més, Boye avisa que "no ens ho podem jugar tot a una carta, treballem amb diferents escenaris".

 

Primer intent ahir al Tribunal Suprem de preguntar sobre el polèmic compte de Twitter, presumptament de Baena, i primera negativa del president.

Van den Eynde va treure el compte de Tácito ahir en l'interrogatori a un guàrdia civil i Marchena no va dubtar a tallar-lo i advertir-lo: "No té cap sentit des del punt de vista del que és la rellevància jurídica dels fets que constitueixen el moment de l'acusació".

Però per què Marchena no deixa preguntar sobre Tácito i ja va denegar una prova pericial de la defensa de Junqueras i Romeva per rastrejar aquest compte de Twitter?

Presumptament, aquest seria el perfil que hauria fet servir el tinent coronel Baena per llançar missatges crítics amb l'independentisme. Baena, instructor dels atestats de la Guàrdia Civil que han fonamentat les acusacions contra els líders independentistes, és el testimoni clau de la sessió d'avui del judici.

Comença el judici i comença l'interrogatori al cap de la policia judicial que hainstruït els atestats de la Guàrdia Civil que han servit, en bona part, per fonamentar les querelles contra els líders independentistes. És un dels testimonis clau del judici del procés.

No veurem la imatge de Baena durant la seva declaració.

Baena explica al tribunal que va estar processat per un delicte contra la integritat moral.
 

Comença l'interrogatori la Fiscalia.
 

El tinent coronel Baena explica com va començar la investigació sobre el procés català després d'unes declaracions del jutge Santi Vidal:

"El gener del 2016 es van obrir tres diligències. Una era per investigar la possible malversació per a la creació d'una agència tributària catalana."

"El 2015, després de la consulta del 9N, es va iniciar el procés d'independència i es van començar a crear les estructures d'Estat."

Baena explica: "Arran de les investigacions del jutjat número 13, vam investigar si les declaracions de Santi Vidal eren constitutives de delicte i versemblants" i es va comprovar la seva veracitat per analitzar si hi havia un delicte de malversació. Assegura que una de les persones que apareixien era Salvadó i que "van aparèixer indicis que es podia estar desenvolupant una agència tributària catalana".

Baena afirma:

"La interlocutòria deia que havíem de neutralitzar les infraestructures que s'utilitzessin per al referèndum."

"Vam detectar que hi havia un 'call center' al costat del CTTI. Sabíem que s'havia d'utilitzar per al referèndum."

El tinent coronel declara que:

"En principi, les investigacions apuntaven cap al delicte de malversació. Però a mesura que anàvem avançant, el jutge va veure altres tipus de delictes."

"A les investigacions apareixien noms d'alts càrrecs del govern. Tot ho comunicàvem al jutge titular del jutjat d'instrucció número 13."

Madrigal li pregunta sobre les concentracions i protestes de la ciutadania i afirma que van anar a més: "Al principi de les investigacions, les protestes eren de baix perfil", diu, però assegura que a partir de la intervenció del 19 de setembre, "ja va ser un cop dur".

Sobre el 20 de setembre declara que ja es va fer un disseny especial perquè la intervenció "no fos coneguda" i que ja va haver-hi un canvi: "Es van incrementar les accions i en les hipòtesis ja ens situaven en un clima insurreccional."

Pregunta Madrigal i Baena respon:

"Durant els escorcolls del 20S va aparèixer material que implicava persones aforades."

"Arran dels fets del 20S a Economia, el jutge em va demanar que fes unes diligències i em va dir que hi veia indicis de delictes de sedició."

"Si hem d'investigar, ens fan falta més coses", assegura Baena, per argumentar que es va solicitar l'anàlisi dels correus electrònics i les trucades de les persones investigades:

"Hi va haver intercanvi de trucades i de correus electrònics i vam demanar a la magistrada autorització per investigar-ho."

El tinent Coronel Baena explica com es va elaborar el primer informe del procés per ordre del magistrat instructor:

"Miràvem què ens demanava el jutge, aportàvem les proves que ja teníem i les incorporàvem a l'informe, i buscàvem proves del que no teníem."

"El referèndum no era el fi il·lícit, era la pedra angular sobre la qual pivotava el procés, era condició 'sine qua non"'per portar l'Estat a una situació de conflicte."

"Amb el document Enfocats i l'agenda Moleskine del senyor Jové ens vam quedar cecs de corroboració", declara Baena.

"Què passa amb Enfocats? Per què li donem importància i vam avisar als jutges?", diu Baena, i es respon ell mateix:

"Perquè veiem que tot el que hem estat investigant quedava plasmat a l'Enfocats. Se'ns hi apareixen els grups que estem detectant que estan fent la tasca general, la qual dota de recursos humans, de recursos materials, la qual coordina els actors implicats, tant del govern com del Parlament i d'entitats socials. Hi ha un nivell d'aquests grups, que tenim a la nostra investigació i apareixen reflectits a l'Enfocats amb un nom, i hi apareix un altre grup més executiu que s'encarrega d'implementar aquestes polítiques, que són els encarregats de portar al terreny les decisions que aquest primer grup està prenent. Són els que diuen quines necessitats tenen i demanen a l'altre grup recursos humans, materials, mètodes i procediments I veiem que això apareix al document."

"Quedava clar que hi havia un nivell de direcció i un nivell d'execució. Hi eren implicats càrrecs públics i presidents d'associacions."

"No vam arribar a investigar els CDRs perquè per a nosaltres l'objecte principal era investigar la malversació i els delictes que van aparèixer posteriorment."

Baena explica que el que més els preocupava era el finançament i que aquest es feia a través dels acords marc que permetrien celebrar el referèndum. Afirma que el que apareixia a tot arreu era que "el referèndum s'havia de celebrar sí o sí".

Les defenses es queixen perquè el testimoni es refereix als fets situant-los en el que ell anomena "període insurreccional". L'advocat de Forn Xavier Melero demana al tribunal que no utilitzi aquesta expressió perquè està carregada d'opinió i Marchena respon que no passa res perquè "el Tribunal no se sent vinculat". L'advocat Mariano Bergés suggereix que parli de dates i, ajudat per la fiscalia, Baena ho fa:

"El període insurreccional va del 20 de setembre fins a l'aplicació de l'article 155."

Daniel Baena enumera tots els incidents en cuartels de la Guàrdia Civil i accions contra els cossos policials: "Durant el període que jo qualifico d'insurreccional hi ha protestes davant de les casernes i per execució d'ordres judicials."

Madrigal pregunta si es produïen el que ella anomena setges. Baena els xifra en 47:

"Davant de les casernes hi havia concentracions de gent que ens deia coses i que ens impedia l'entrada i sortida."

"La situació a Catalunya, des del 20 de setembre fins a l'aplicació del 155, era d'autèntic polvorí", afirma Baena, que assegura que "qualsevol incident petit podia acabar amb escalada incontrolable". Afegeix que "afortunadament no va ser així, però que no fos així no vol dir que les circumstàncies d'aquell període i la sensació que teníem els 3 cossos policials era que allò era un polvorí". Pel tinent coronel, "és inqüestionable".

Abans ha xifrat també les protestes durant el període en què va durar el 155: "Hi va haver 197 talls de carreteres i també alguns talls de vies fèrries."

El cap de la policia judicial a Catalunya assegura:

"El jutge ens va autoritzar a fer ús de la força el 20S a les portes d'Economia si vèiem que hi havia un perill real per a la integritat de la comitiva."

A pregunta de Madrigal, Baena explica:

"No era una gènesi de l'estructura d'estat. Hi havia estructures comunitàries que eren útils per a la creació d'un estat. Investigaven el desenvolupament d'una estructura estatutària cap a una estructura d'estat."

"Al registre del despatx del senyor Salvadó hi havia tot un seguit de mesures per implementar-se el 2 d'octubre, un cop es declarés la independència."

"Hi havia un inventari de béns de l'estat espanyol a Catalunya. Es parlava d'incrementar el control sobre el territori."

"Els investigadors em van dir que els observadors van ser contractats per deixar constància de la declaració d'independència", afirma Baena.

Baena explica que l'anàlisi del contingut de tot el que van trobar al despatx de Salvadó la van entregar al jutjat número 13 "fa només una setmana", i que hi havia "esborranys de lleis i decrets de desconnexió".

Sobre les aplicacions desenvolupades pel CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) i la intervenció de la Guàrdia Civil a la seva seu, assegura:

"No havia de ser un cens universal. Era un referèndum ordinari, però la nostra actuació al CTTI va fer caure el cens."

Madrigal li pregunta per la web pactenacionalpelreferendum.cat, que diu que es gestionava des del CTTI. Baena afirma que no sap si Òmnium en feia alguna gestió.

També li parla del que anomena Crides i el testimoni explica que era "un sistema d'activació de voluntariat via web" que a través de la mobilització de voluntariat es volia utilitzar per aconseguir voluntaris per a l'1-O. Ho relaciona amb el Departament de Treball:

"Jo crec que el Departament de Treball estava implicat en la captació de  voluntaris."