La defensa del català aplega milers de manifestants a Barcelona en ple Sant Jordi

La manifestació en defensa del català impulsada pel col·lectiu Sant Jordi per la Llengua ha marxat aquesta diada sota el lema "Per un futur en català, recuperem la Barcelona popular". Segons els organitzadors, la manifestació ha aplegat unes 15.000 persones, una xifra que la Guàrdia urbana rebaixa fins a les 2.000.

Els organitzadors de l'esdeveniment han assegurat que l'objectiu és "recuperar l'esperit reivindicatiu de la diada de Sant Jordi i activar la ciutadania en la defensa i l'exercici dels seus drets". També volen reclamar a l'administració "mesures immediates per garantir els drets lingüístics i l'accés a l'aprenentatge del català". 

La portaveu de la iniciativa Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz, ha denunciat que l'Ajuntament de Barcelona hagi fet el pregó de la diada "en castellà" i no hagi "fet referència a la qüestió lingüística". També ha criticat que el govern hagi fet els actes principals de la diada "a Madrid". 

"És necessari que la gent torni a sortir al carrer perquè estem en una situació d'emergència lingüística i les institucions no estan fent propostes valentes, no estan actuant de la manera que haurien d'actuar", ha lamentat Alcaraz, que ha assegurat que la manifestació ha de servir per reivindicar "el dret a viure plenament en català" i "el dret a aprendre el català a la ciutat de Barcelona". 

En aquest mateix sentit, el també portaveu de Sant Jordi per la Llengua Adrià Font ha reivindicat el "dret" de "totes les persones nouvingudes" a aprendre el català i el dret dels catalanoparlants a "viure plenament en la nostra llengua" a Barcelona, a Catalunya "i als Països Catalans". 

Font també ha fet una "crida a la ciutadania" perquè "canviï els hàbits lingüístics" i "normalitzi el fet de parlar en català amb tothom". Només així, ha dit, es podrà fer del català una "llengua de cohesió".

Llibre, rosa i manifestació

La pancarta de la capçalera de la manifestació ha arrencat a caminar a les 19.00 des de la plaça de la Universitat i pel carrer Pelai, i ha passat per la Via Laietana fins a arribar a la plaça Comercial del Born.

Allà s'ha dut a terme un acte amb intervencions de persones que van assistir a la manifestació del 1985 -reprimida per la policia- i actuacions musicals.

La periodista Laura Aznar i l'artista drag Jèssica Pulla han presentat l'acte, que ha comptat amb l'escriptor Màrius Serra, que ha parlat del present, passat i futur de la lluita pel català; Naoufal Amrani Ouazzani Semmari, militant del Sindicat de Llogateres; i la humorista Oye Sherman, que ha fet un discurs sobre les discriminacions lingüístiques. El grup Svetlana ha actuat per tancar l'acte.

El manifest d'aquesta plataforma ha sumat més de dues-centes adhesions, entre els quals hi ha l'organització feminista Ca la Dona, que se suma a d'altres com Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l'ANC, el Sindicat de Llogateres, CIEMEN, el Centre Irídia, la Crida LGTBI, Intersindical, CGT Ensenyament, USTEC, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Comunitat Palestina i un llarg etcètera.

Des de l'organització afirmen que volen que la manifestació "surti del discurs victimista" i que sigui "una crida a sortir del pessimisme, la tristesa i la frustració". També reivindiquen la necessitat d'assenyalar el "model de ciutat" en la minorització de la llengua.

En aquest sentit, la plataforma detalla un decàleg de mesures i demandes a l'Ajuntament de Barcelona per impulsar el català, com ara la creació d'una regidoria de política lingüística o incloure clàusules lingüístiques als plecs de contractació de productes i serveis.

Manifestació també a Girona

Aquesta concentració també ha tingut una rèplica a Girona amb unes 500 persones, convocada per la Taula per la Independència, que ha anat de la plaça de Sant Agustí a la plaça de Catalunya, on s'ha llegit el mateix manifest. Joan Matamala, membre d'aquesta entitat, ha assegurat que fan seves "totes les reivindicacions" de la plataforma Sant Jordi per la Llengua.

La marxa ha estat presidida per la pancarta "Per un futur en català: recuperem la Girona popular". El portaveu de l'organització, Pep Vila, ha subratllat que han aprofitat la diada de Sant Jordi per fer palès el retrocés de la llengua i instar les administracions a moure fitxa.

"Girona ja no és l'excepció", ha assegurat. Vila també ha avançat que la d'avui és l'inici "d'una onada" de mobilitzacions que faran associacions i entitats per reivindicar el català.

La manifestació del 1985

El 23 d'abril del 1985 la Policia Nacional espanyola va carregar contra una manifestació organitzada pel Moviment de Defensa de la Terra sota el lema "Fora de la nostra terra la llengua dels ocupants", que va ser fortament reprimida pels antiavalots.

La manifestació d'aquest dimecres ha volgut rememorar aquella protesta en què la policia va carregar indiscriminadament, van destruir paradetes de llibres de col·lectius diversos i nombroses persones que passejaven per la Rambla van resultar ferides.

Llavors els manifestants van respondre amb barricades pel centre de la ciutat que van acabar amb diverses detencions.

La violència policial contra els manifestants d'esquerres va ser enregistrada per un periodista d'Euskal Telebista i TV3 ho va recollir a l'informatiu de l'endemà:

Recordeu com es va acabar el #DiadeSantJordi del 1985? Doncs ho tenim guardat i ben documentat a l'@ArxiuTV3CR. Els companys d'ETB, que estaven treballant a la Rambla, van poder gravar els incidents, i l'endemà @salvadoralsius ho explicava al TNM #santjorditv3 #santjordialarxiu pic.twitter.com/hW1es1KUHb

— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) April 23, 2020

La defensa del català centra els missatges polítics

Més enllà de la manifestació, la defensa de la llengua catalana, en un moment de reculada en l'ús social, ha centrat els missatges dels partits polítics catalans en la diada de Sant Jordi.

El primer a intervenir ha estat Salvador Illa, que, en el seu primer Sant Jordi com a president de la Generalitat, ha apostat pel foment del català. Illa ha reivindicat els valors de "pau i convivència" que caracteritzen la diada de Sant Jordi, "enfront dels discursos d'odi i els que volen confrontació".

També des de les files socialistes, el president del grup parlamentari del PSC-Units, Ferran Pedret, ha demanat que el Pacte Nacional per la Llengua per defensar i promoure el català pugui ser una realitat "com més aviat millor".

Les negociacions pel Pacte Nacional per la Llengua estan encallades, davant els recels de Junts i la CUP per la política lingüística que duu a terme el govern d'Illa.

La secretària d'organització de JxCat, Judith Toronjo, ha instat el govern a "defensar" el català a les escoles davant una futura sentència del Tribunal Constitucional, que està revisant la llei que blinda aquesta llengua com a vehicular en l'educació a Catalunya.

El repte d'un Pacte Nacional per la Llengua

Per la seva banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat que "tothom es comprometi" amb el Pacte Nacional per la Llengua i ha reivindicat el català com una llengua "de prosperitat, inclusió i integració".

El líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ha manifestat que no se sumarà a cap pacte per a l'impuls del català on es proposi "arraconar" el castellà, mentre que des de Vox han retret la creació de la conselleria de Política Lingüística.

La líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha instat la resta de partits catalans a posar-se d'acord per aconseguir un pacte en defensa de la llengua catalana que sigui "ambiciós" i "estratègic".

La diputada de la CUP al Parlament Laure Vega ha demanat al govern que prioritzi els "drets" lingüístics per sobre de les sentències "injustes" que imposen un 25% de castellà a les aules catalanes.