Montero rebutja un finançament singular per a Catalunya i insta el PP a pactar una reforma del sistema

El govern espanyol rebutja la proposta de finançament singular per a Catalunya que la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha plantejat aquest dilluns a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que s'ha allargat quatre hores.

Després de la trobada, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha insistit que l'objectiu de la reunió no era debatre sobre plantejaments concrets i s'ha limitat a dir que hi ha qüestions de la proposta de la consellera Mas que comparteix i d'altres que no.

"Habitualment, el que Esquerra Republicana sempre ha plantejat en aquesta reforma del model és una mena de concert econòmic per a Catalunya. Jo no comparteixo el concert econòmic per a Catalunya".

En tot cas, ha afirmat la ministra d'Hisenda, el model pot incorporar "elements singulars, com ja té fins ara", i es poden fer "passos de gegant", complint alhora l'Estatut. En aquest sentit, ha defensat que "ningú pot negar" eines com ara el consorci tributari previst per l'Estatut si el pacten PSC i ERC.

María Jesús Montero ha explicat que totes les autonomies estan d'acord que cal reformar el sistema de finançament, però que la intenció del PSOE és fer-ho en l'àmbit estatal amb el Partit Popular, a qui ha instat a asseure's a negociar el nou model. 

Montero ha tornat a oferir al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, una negociació "discreta" per avançar en la reforma del sistema de finançament per a totes les autonomies --que està pendent des de fa una dècada--, al marge de les posicions "maximalistes" de cada territori.
 

Natàlia Mas insisteix que la proposta "no va contra ningú"

A la sortida de la reunió, la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix s'ha mostrat satisfeta per haver pogut defensar el model de finançament singular per a Catalunya davant de la resta de comunitats autònomes i ha subratllat que el govern obre camí. 

"Si hi ha algun altre territori que aixequi la mà i vulgui operar també sota aquest concepte de responsabilitat fiscal, d'autonomia fiscal, endavant. (...) Nosaltres anem desbrossant el camí."

Al Més 324 la consellera Mas Guix s'ha mostrat ferma en la convicció de dotar Catalunya d'un model de finançament singular.

"Fa quaranta anys que estem en el règim comú, quaranta anys en què s'han negociat sis models de finançament diferents. En tots ells Catalunya s'hi ha implicat, i de forma proactiva. I en tots ells el resultat ha estat el mateix. Per tant, hem de fer les coses diferents. Hi ha d'haver un canvi estructural permanent i irreversible. Hi ha d'haver recaptació, tenir la clau de la caixa". 

Tot i que Montero ha tancat l'opció d'una negociació bilateral amb Catalunya sobre aquesta qüestió, la consellera ha insistit en el model de finançament singular per Catalunya, com a la clau dels republicans per investir Salvador Illa. 

Aquesta negociació entre els dos partits catalans ha motivat les crítiques dels consellers del PP i també del conseller socialista de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz, que ha rebutjat que "dos partits de caràcter regional decideixin sobre les finances del conjunt del territori espanyol".

Abans de la reunió, la consellera Mas Guix havia insistit que la proposta del govern català "no va en contra de ningú", "ni genera cap perjudici" a les altres comunitats autònomes.

"El sistema actual és arbitrari, opac i injust per certs territoris i no pot seguir així. Les finances públiques d'un Estat no poden gestionar-se de forma tan arbitrària, amb resultats que no tenen sentit, i des de Catalunya tampoc podem mantenir que la nostra capacitat de despesa i inversió estigui a la cua de tots els altres territoris."

Més recursos i més marge de despesa per a les autonomies

En la reunió d'aquest dilluns, la ministra Montero ha avançat que les comunitats autònomes rebran un 9,5% més de recursos de l'Estat l'any vinent i se'ls flexibilitzarà dues dècimes l'objectiu de dèficit els pròxims tres anys. 

En concret, les comunitats rebran l'any que ve 147.412 milions d'euros en concepte d'entregues a compte del sistema de finançament, un 9,5% més que la bestreta del 2024 i "el més gran de la història, segons la ministra. Són uns recursos que les comunitats reben per finançar competències que tenen transferides com ara Salut o Educació.

A més, les autonomies podran incórrer en un dèficit màxim del 0,1% del PIB els anys 2025, 2026 i 2027. Són dues dècimes més que fins ara, en què s'establia un superàvit del 0,1% per al període 2024-2026. El Consell de Ministres preveu aprovar la nova via d'estabilitat aquest dimarts i després caldrà que la validin les Corts.
 

Catalunya aparca la política de cadira buida

La necessitat de defensar un model de finançament singular per a Catalunya ha portat la consellera Natàlia Mas Guix a decidir ocupar el seient que, com la resta dels seus homòlegs de les altres autonomies, té reservat al Consell de Política Fiscal i Financera.

En sentit estricte, les dues cadires reservades per a Catalunya no han quedat mai buides, perquè sempre s'hi ha enviat una representació, tot i que sovint de segon nivell. L'actual titular del departament, de fet, hi va assistir fa més de quatre anys, quan el llavors conseller d'Economia, Pere Aragonès, va delegar en ella --llavors secretària d'Economia-- la representació de la Generalitat.

L'últim conseller que hi va assistir va ser Jaume Giró, ara fa tot just dos anys.
 

Concert "a la catalana"

Mas ha defensat que era el moment de tornar-hi, davant la necessitat "urgent i inajornable" d'aconseguir que Catalunya surti del model de finançament de règim comú i passi a finançar-se amb una mena de concert a la catalana, un finançament singular que, a diferència del vigent a les comunitats forals (País Basc i Navarra), sí que contemplaria una quota de solidaritat amb les autonomies menys pròsperes.

La proposta de l'actual govern en funcions inclou que Catalunya pugui recaptar directament el 100% dels impostos i poder-los gestionar. Això s'ha convertit en una peça clau en les negociacions que se segueixen de cara a una hipotètica investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

La distància que separa totes dues postures és, però, enorme, perquè el PSC (i, de fet, el govern espanyol) situa la reforma sempre en el marc del règim comú. Es mostren disposats a desplegar el consorci tributari que ja preveia l'Estatut i que mai s'ha desenvolupat, però poca cosa més.
 

Front del PP

La proposta catalana afegeix pressió al govern espanyol, que ha de reformar un model que s'hauria d'haver renovat el 2014 i que perjudica moltes autonomies.

Les governades pel PP van elevar una petició formal per demanar la celebració d'aquest consell i abordar el tractament diferenciat que demana Catalunya. Els governs del PP, a més, han amenaçat d'anar als tribunals si hi ha tracte de favor a Catalunya.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha lamentat aquesta reacció quan encara no s'ha començat a negociar. Atès que les comunitats tenen interessos diferents, encara que siguin del mateix color polític, Montero demana al PP que presenti una proposta comuna en nom de la desena d'autonomies on governa.
 

Un òrgan qüestionat

La celebració d'un Consell de Política fiscal i Financera al juliol és habitual, per fixar els objectius de dèficit i deute de l'any següent, com a pas previ a l'elaboració dels pressupostos.

Les comunitats voten la proposta de l'executiu, però aquest té la meitat dels vots del consell i, per tant, només en necessita una que hi voti a favor. Aquest és el motiu pel qual els consellers catalans han declinat a vegades la seva assistència, perquè "només" van a escoltar el que ja s'ha decidit.
 

La política de "cadira buida"

Aquesta ha estat una queixa reiterada per part dels titulars d'Economia. Un dels primers a fer-la servir com a argument per no anar al Consell va ser Andreu Mas-Colell. En plena crisi financera, el juliol del 2012, va plantar el ministre Cristóbal Montoro perquè al Consell no es dialogava sinó que s'imposaven decisions "unilaterals i tancades". Era l'època de les retallades i dels retards en els pagaments. 

El sistema de funcionament continua sent el mateix, però les circumstàncies han canviat i, encara que no es prengui cap decisió, el govern català en funcions creu que, almenys per ara, deixar la cadira "buida" no porta enlloc.