La defensora dels drets humans a l'Iran Shirin Ebadi guanya el Nobel de la Pau

L'iraniana Shirin Ebadi, escriptora, advocada i jutge, ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel de Noruega l'ha premiat la seva lluita per la democràcia i els drets humans a l'Iran i més enllà de les fronteres. El Comitè destaca especialment els esforços de l'advocada iraniana en la defensa dels drets de les dones i els nens. "Com a advocada, jutge, professora, escriptora i activista, s'ha pronunciat clarament i amb decisió en el seu país, l'Iran, i molt més enllà de les seves fronteres", ha dit el Comitè. "Amb aquest premi volem assenyalar que la gent té dret que se li respectin els drets humans visquin on visquin, en el món musulmà i a tots els altres països on la lluita pels drets humans necessita inspiració i suport", afegeix el Comitè. Aquesta és la primera vegada que un ciutadà de l'Iran ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Hi havia molts noms que sonaven com a possibles guanyadors del premi Nobel de la Pau 2003. Els favorits eren el papa Joan Pau II i l'expresident txec Vaclav Havel, tots dos amb un fràgil estat de salut. També havien sortit noms com el del president del Brasil, Luiz Inácio "Lula" da Silva, o Bono, el cantant del grup U2. Finalment, però, ha estat Shirin Ebadi la que ha rebut aquest premi, dotat amb 1,11 milions d'euros. Ebadi va ser la primera dona jutge a l'Iran, però després de la revolució islàmica de 1979 la van obligar a abandonar el càrrec. Ara representa el reformisme dins del món islàmic i és partidària d'una nova interpretació de la llei islàmica en harmonia amb els drets humans, com la democràcia, la igualtat davant la llei i la llibertat de religió i d'expressió. Per a molts, guardonant Ebadi, que també és professora, advocada i escriptora, el Comitè Nobel ha fet un gest cap al moviment reformista iranià, i especialment cap als estudiants, que al juny van tornar a sortir als carrers de Teheran per demanar una obertura real del règim islamista. La guardonada és, a més, una de les figures que va contribuir a l'elecció, el 1997, del president aperturista Mohammad Khatami, a qui les dones i els joves van votar massivament. Com a jurista ha participat en processos molt controvertits en el seu país i ha defensat familiars d'escriptors i d'intel·lectuals assassinats entre el 1999 i el 2000. El govern iranià reacciona de forma ambigua i contradictòria El govern de Teheran ha reaccionat de forma contradictòria al premi. Primer ha dit que estava content, perquè demostrava la presència viva de les dones en l'escena política i social iraniana. Després, però, el portaveu de l'executiu iranià, molt pròxim al president Mohamad Khatami, ha matisat que això només ho havia dit a títol personal. De fet, la ràdio i la televisió estatals han trigat hores a donar la notícia, i no han fet cap comentari. Gema Martín Muñoz, experta en sociologia del món àrab, ha admès que la lluita de l'advocada iraniana, centrada sobretot en la igualtat davant la llei d'homes i dones, molesta alguns sectors. De fet, l'oposició iraniana creu que la victòria d'Ebadi és un gran pas en la lluita per reformar l'Iran. Amnistia Internacional ha manifestat que el premi dóna ànims a tots els activistes del món. El papa Joan Pau II i l'expresident txec Vaclav Havel, dos dels favorits, han felicitat la guanyadora. En canvi, l'expresident polonès i també premi Nobel de la Pau, Lech Walesa, ha manifestat que el veredicte és un gran error, perquè el premi havia de ser per al pontífex.