La denúncia per tortures a les germanes Serra arriba a la Fiscalia: "Penses que pots morir"

Blanca Serra (Barcelona, 1943) és una activista independentista de llarg recorregut, a més de professora i lingüista.

Entre el 1977 i el 1982, en plena Transició, a ella i a tres noies més --entre les quals hi havia la seva germana Eva, ja difunta-- les van detenir quatre vegades. La primera, el febrer del 1977 i l'última, el març del 1982, per portar un cartell amb el lema "independència". 

En dues ocasions se'ls va aplicar la llei antiterrorista, que no permet saber res del detingut durant dos dies. Les dues detingudes independentistes van estar en presó preventiva a la Trinitat, en una cel·la a banda per "no contaminar" la resta de recluses, tal com relata Serra que els deien.  

Aquest dimecres, les entitats Irídia i Òmnium Cultural han presentat una denúncia davant la Fiscalia en nom de les germanes Eva i Blanca Serra per crims de lesa humanitat per les tortures que van patir a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la direcció general de policia de Madrid. 

És la primera denúncia per tortures a Via Laietana que es presenta davant la nova secció de la Fiscalia, especialitzada en Memòria Democràtica de Barcelona.

"D'un cop de porra em van trencar dos dits del peu"

Als seus 81 anys, Blanca Serra manté el cap clar i assegura que ara pot parlar del que va passar en aquells calabossos perquè ja ha fet el dol. 

"Per mi, la tortura és quan tu penses que pots morir, que pots deixar d'existir. Penses que és possible que moris en aquell moment i, a més, sola."

Els límits del dolor 

Explica que això li repetien molt, els torturadors: que estava sola i que ningú se'n recordava d'ella. També relata com va viure que la colpegessin, la vexessin i li posessin una bossa al cap fins que gairebé no podia ni respirar.  

"T'adones que tens uns límits del dolor que no pensaves que existien."

Un dolor inimaginable:

"El que no imaginava és que fes tant mal que et peguin a la planta del peu amb una porra. D'un cop de porra em van trencar dos dits del peu."

El cos de la dona com a diana "perfecta" de la crueltat

Assegura que la tortura va venir molt condicionada per dos fets: la seva catalanitat i el fet de ser dona.

"Quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei, la catalanitat i, sobretot, els cossos de les dones es converteixen en una diana perfecta per a la demostració de la força, la violència i la crueltat de l'Estat."

Tortures que mostren que "la mort del dictador no va suposar la fi de la repressió, ni de bon tros", lamenta. Reivindica que tanta crueltat no pot caure en l'oblit: 

"Combatre la desmemòria és molt important."

Posar noms i cognoms als torturadors 

La denúncia reclama al ministeri públic que investigui qui les va apallissar i per què. Sònia Olivella, advocada penalista d'Irídia, explica que cal desemmascarar els torturadors, que actuaven amb la connivència de l'Estat:

"On no s'esta posant el focus perquè no es vol, i això va en contra dels drets humans, és en l'Estat, en l'aparell repressor, qui eren aquests victimaris, sota quines ordres actuaven, quina estructura tenien, quins arxius feien servir"

Detencions a la porta de casa 

L'advocada penalista remarca que aquest tipus de detencions i tortures es van estendre més enllà de la mort de Francisco Franco el 1975, "fins al març del 1982". 

Eren detencions que se solien dur a terme a casa de les persones o a l'entrada; "per tant, hi havia vigilància", evidencia Olivella. 

L'advocada afegeix que la repressió s'exercia "de forma plenament coordinada" entre la prefectura de Via Laietana, a Barcelona, i la Direcció General de Policia a Madrid. 
 

Per què arriba ara la denúncia?

La denúncia arriba ara perquè, des del juliol, la Fiscalia té una secció especialitzada en Drets Humans i Memòria Democràtica, liderada per la fiscal Sara Gómez Expósito. 

Fins ara, les querelles que s'han presentat als jutjats per tortures a represaliats del franquisme s'han arxivat i les entitats denunciants confien que aquesta nova secció de la Fiscalia sí que decideixi a investigar el cas. 
 

Convertir Via Laietana en un espai de memòria

Des d'Òmnium Cultural, reclamen que la prefectura de la Via Laietana deixi de ser una comissaria i es converteixi en un espai de memòria amb l'objectiu que hi hagi "un reconeixement sincer, real i reparador de les víctimes", ha demanat el president de l'entitat, Xavier Antich. 

De cara al 24 de novembre, l'entitat ha convocat una concentració ciutadana davant la prefectura precisament per reivindicar aquesta transformació. 

Òmnium recorda que aquest canvi ja s'ha fet en altres llocs, com el Museo Sitio de Memoria ESMA, a Buenos Aires; el Museu do Aljube Resistência e Liberdade, a Lisboa, i Espacio de Memorias, a Santiago de Xile.

I és que, tal com denuncia l'entitat, l'edifici de Via Laietana 43 va ser el centre de nombroses detencions arbitràries, tortures i maltractaments per motius polítics, d'orientació sexual, identitat ètnica i de gènere, militància sindical o veïnal, així com per la defensa de la llengua i la cultura catalanes. 

"Torturades" 

La història de Blanca Serra és una de les que es recullen al pòdcast "Torturades", de Catalunya Ràdio, que es pot escoltar a la plataforma 3Cat. També forma part dels testimonis que l'escriptora i periodista Gemma Pasqual i Escrivà va recollir al llibre que porta el mateix títol.