El PP balear trenca amb Vox pels pressupostos i no deroga la llei de memòria democràtica

La presidenta del govern balear, Marga Prohens, ha anunciat la retirada del projecte de pressupostos per al 2025 després de trencar negociacions amb Vox, i ha pactat amb l'esquerra mantenir la llei de memòria democràtica, que estava previst derogar aquest dimarts.

"No es donen les condicions en aquests moments per negociar i aprovar els pressupostos", ha explicat la líder popular després que l'extrema dreta condicionés el seu suport als comptes al fet que el català deixi de ser llengua vehicular en l'ensenyament.

Per Prohens, es tracta d'una exigència que supera les "línies vermelles" que està disposada a acceptar.

Es manté la llei de memòria democràtica

El trencament amb Vox s'ha confirmat en el mateix ple en què estava previst que els populars i l'extrema dreta tombessin la llei de memòria democràtica. La derogació forma part de l'acord de PP amb Vox per investir la presidenta Marga Prohens.

Però a última hora els populars han pactat amb l'esquerra treure la iniciativa de l'ordre del dia i ajornar la votació per a una pròxima sessió.

El distanciament entre PP i Vox s'ha eixamplat arran de l'última crisi oberta entre les dues formacions. L'extrema dreta retreu als populars que s'hagin "apropat" al PSOE en qüestió de polítiques migratòries i ha amenaçat de trencar les negociacions per als pressupostos a les comunitats on governen els de Feijóo.

Per la seva banda, els partits d'esquerres --PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem-- s'han oposat sempre a la derogació de la llei.

De fet, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha assegurat que s'aplanaria el diàleg amb l'executiu popular de Prohens si giren l'esquena a Vox "per principis i no pas per oportunisme".

Els atacs de Vox a la norma

La llei de memòria democràtica balear es va aprovar el 2018, dos anys després que s'impulsés la llei de fosses. L'actual govern del PP volia derogar la norma sobre el reconeixement i la difusió de la història de la Guerra Civil i el franquisme perquè la considera "partidista".

Aquesta llei ha permès durant aquests anys investigar diversos fets relacionats amb la Guerra Civil i la dictadura franquista, casos com les violacions de drets.

En el debat inicial per deixar sense efecte la normativa vigent, el president de la cambra balear, Gabriel Le Senne, de Vox, va estripar el retrat de la icònica comunista Aurora Picornell i va expulsar alguns diputats que havien exhibit fotografies de represaliats pels franquistes a l'hemicicle.

L'extrema dreta ha promogut aquest retrocés en altres comunitats autònomes, com al País Valencià, Castella i Lleó, Cantàbria i l'Aragó, amb el pretext que "la intromissió de l'Estat" condiciona el pensament dels ciutadans.

De totes maneres, la llei de memòria democràtica aprovada pel Congrés dels Diputats el 2022 continua vigent.