La desaparició dels 43 estudiants d'Iguala va ser "un crim d'estat"

La desaparició de 43 estudiants mexicans, el setembre del 2014, va ser "un crim d'estat en què van concórrer integrants del grup criminal Guerreros Unidos i agents de diverses institucions de l'estat mexicà".

Així ho asseguren les conclusions preliminars de l'informe de la comissió per la veritat Ayotzinapa, presentat aquest dijous, que acusa "autoritats federals, estatals i municipal" de la "desaparició i execució dels estudiants", amb "les seves accions i omissions".

Alejandro Encinas, subsecretari d'Interior i president de la comissió, ha declarat, durant l'acte de presentació de l'informe, que "s'acredita plenament la connivència i la intervenció d'autoritats de diferents nivells del govern amb policies municipals d'Iguala, Cocula, Huitzuco i Tepecoacuilco i, per descomptat, amb el grup criminal Guerreros Unidos, per dur a terme la desaparició dels joves".

Creada el 2018, la comissió per la veritat Ayotzinapa va ser impulsada pel president Andrés Manuel López Obrador, que va rebutjar la investigació oficial que es va fer durant el mandat del seu predecessor, Enrique Peña Nieto

Una investigació que va ser molt criticada per grups de defensa dels drets humans, que hi van trobar errors i abusos.

Ara l'informe parla d'una "acció concertada de l'aparell organitzat del poder, des del nivell més alt del govern", per ocultar la veritat.

Per aconseguir-ho, hauria alterat les escenes del crim, hauria amagat els vincles entre les autoritats i el càrtel Guerreros Unidos i també la participació d'agents de l'Estat en els fets.

Detinguts en connivència amb els narcos

La desaparició de 43 estudiants de l'escola de formació de mestres d'Ayotzinapa va tenir lloc la nit del 26 al 27 de setembre del 2014.

S'havien desplaçat fins a la població d'Iguala per aconseguir autobusos amb els quals anar a una manifestació a Ciutat de Mèxic.

Segons la investigació, els va detenir la policia local en connivència amb el càrtel Guerreros Unidos, del narcotràfic.

El primer informe assegurava que els narcotraficants del càrtel Guerreros Unidos van confondre els estudiants amb integrants d'una banda rival, i se'ls va assassinar i es van llençar els seus cossos cremats en un abocador.

Diversos experts, però, han negat que els poguessin cremar en aquell lloc.

Fins ara, només les restes de tres dels 43 estudiants s'han pogut trobar i identificar.

Encinas ha explicat que "no hi ha cap indici que els estudiants estiguin vius" i ha afegit que "tots els testimonis i proves demostren que se'ls va assassinar i fer desaparèixer".

L'informe també ha revelat que entre els estudiants hi havia un soldat infiltrat, informant de l'exèrcit, i que no es va activar el protocol previst en cas de desaparició de militars, cosa que s'interpreta com una prova més de la possible implicació d'algun sector de les forces armades.

100.000 desapareguts

Es calcula que a Mèxic, en els últims quinze anys, hi han desaparegut unes 100.000 persones. Gairebé tots els casos han quedat impunes.

El 2022, d'altra banda, serà l'any més mortal per als periodistes mexicans, segons Artículo 19, organització de defensa dels drets humans.

Fins ara n'han assassinat 18, que ja són més que els 13 de l'any passat i els 14 del 2020. Almenys en la meitat dels casos s'ha pogut demostrar la relació entre la mort i la professió de les víctimes.

Més enllà dels assassinats, Artículo 19 té constància de 331 agressions a periodistes, sobretot intimidacions i assetjaments, però també amenaces.

En molts casos, aquestes agressions tindrien l'Estat al darrere, un fet que Artículo 19 considera "una tendència que s'ha mantingut des del 2007".