La descoberta d'un misteriós amulet de plata reescriuria la història del cristianisme a Europa

La troballa d'un petit amulet de plata al centre d'Alemanya podria reescriure la història del cristianisme a Europa. En concret, sobre l'expansió que va tenir dins dels límits de l'imperi romà.

Es tracta d'una peça de 3,5 centímetres de llargada, descoberta el 2018 en una tomba romana del segle III de la ciutat romana de Nida, a l'actual Frankfurt. Una càpsula que conté una fina làmina de plata amb una inscripció, que ha esdevingut la prova més antiga del cristianisme al nord dels Alps.

L'amulet es va trobar sota la barbeta de l'esquelet d'un home, que va ser enterrat amb altres objectes funeraris com una copa d'encens i una gerra d'argila. En aquell moment, l'equip d'arqueòlegs no va poder extreure i desenrotllar la làmina que contenia, ja que corria el risc que es fes malbé.

Però el 2019, el Museu Arqueològic de Frankfurt va comprovar, amb exàmens microscòpics i de raigs X, que hi havia paraules gravades sobre la làmina. No va ser fins al maig del 2024 que el Centre d'Arqueologia Leibniz (LEIZA) va aconseguir llegir la inscripció que canvia la visió que teníem fins ara dels primers cristians europeus.

El text consta de 18 línies escrites en llatí que fan referència a Jesús, l'apòstol sant Pau i el seu deixeble sant Titus.

"(En nom?) de sant Titus.

Sant, sant, sant!

En el nom de Jesucrist, fill de Déu!

El Senyor del món

resisteix

tots els atacs (?)/retrocessos (?) amb [força?].

Déu (?) concedeix

l'entrada al benestar.

Aquest mitjà de salvació (?) protegeix

la persona que

es lliura a la voluntat

del Senyor Jesucrist, fill de Déu,

ja que davant Jesucrist

tot genoll es doblega: els del cel,

els de la terra

i els de sota la terra, i tota llengua

confessa (a Jesucrist)"

La importància de la descoberta és l'època en la qual s'emmarca, ja que la tomba data d'entre el 230 i el 270 dC, 50 anys abans de les primeres demostracions que hi havia fins ara del cristianisme a la zona.

Fins ara hi havia referències dels primers grups de cristians a la Gàl·lia i la província de l'Alta Germania a finals del segle II. Tanmateix, les proves fiables de la vida cristiana a les zones alpines del nord de l'imperi romà són del segle IV. Així, l'amulet amb la inscripció, del segle III, són la prova més antiga del cristianisme a la regió.

Sobre l'home que duia l'amulet, es creu que el portava al voltant del coll, a mode de protecció espiritual, penjat amb una cinta que probablement es deu haver desintegrat amb el temps. En el moment de la mort, els científics calculen que tenia entre 35 i 45 anys.

En aquella època, el cristianisme començava a guanyar cada cop més adeptes, tot i que encara era considerat una secta i identificar-se com a cristià era un risc. Tot i això, els investigadors creuen que l'amulet demostra que l'home enterrat era clarament un cristià devot que sentia una fe tan profunda que va voler que l'enterressin amb l'amulet.