La desconnexió digital, nou element en la negociació per a la reducció de jornada a 37,5 h
El govern espanyol obre ara la porta a posposar la jornada de 37,5 hores més enllà del gener per arribar a un acord amb patronal i sindicats i "per aconseguir un gran acord de país"
El govern espanyol obre ara la porta a aplicar la jornada laboral de 37,5 hores més enllà de l'1 de gener de l'any que ve, en contra del que estava previst inicialment. Espera que així sigui més fàcil arribar a un pacte que inclogui patronal i sindicats.
El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Perez Rey, ho ha explicat aquest dimecres després d'una nova reunió amb la CEOE, Cepyme i representants sindicals per intentar arribar a un acord en aquesta matèria, que fa mesos que es negocia.
"Per unes quantes setmanes, el ministeri no renunciarà a aconseguir un gran acord de país", ha dit:
"És molt important tenir en compte que estem legislant per a les futures generacions, que aquest és un acord que es quedarà amb nosaltres els pròxims quaranta anys, i que, per tant, ha de tenir el segell dels interlocutors socials."
Implantació progressiva de la nova jornada i més flexibilitat
Pérez Rey ha avançat que en la trobada s'ha plantejat anar aplicant la reducció de la jornada laboral progressivament, fins i tot durant tot l'any que ve, i introduir permisos addicionals o més vacances, entre altres propostes.
A banda, s'hauria d'incorporar a la negociació dels convenis, cosa que podria allargar-ne l'aplicació encara més.
A més, el ministeri està disposat a incloure la possibilitat de distribuir irregularment el temps de treball, com ja es va avançar en l'anterior reunió, la qual cosa pot beneficiar, per exemple, aquells sectors amb "cicles productius inconstants" al llarg de l'any.
Afectaria, per exemple, sectors com l'agricultura o algunes activitats relacionades amb l'hostaleria, on hi ha una major càrrega de treball a l'estiu o en el moment en què cal recollir els fruits.
S'incorpora la desconnexió digital
Un element nou que s'ha posat sobre la taula en la trobada és la inclusió en la reforma de la desconnexió digital, és a dir, el dret a no rebre o contestar trucades o mails rebuts fora de l'horari laboral.
França va ser pionera a l'hora de posar en marxa la desconnexió digital el 2017. Un any més tard, el 2018, a Espanya es va aprovar una llei perquè els caps no molestin els seus treballadors quan surten de l'empresa. Com que, a la pràctica, no s'acaba de complir, el govern espanyol ha tornat ara a rescatar aquesta normativa perquè s'incorpori a la negociació.
"Es tracta de treballar menys i de no ser molestats quan no treballem", ha explicat el secretari.
"De res serviria reduir la jornada als treballadors si poden rebre una trucada del seu cap a les 12 de la nit o un correu electrònic a les 5 de la matinada."
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha volgut recalcar que s'ha incorporat aquest punt perquè "ara es treballa molt amb mòbils, sense desconnectar durant molt de temps".
El ministeri veu avenços amb la patronal, però la CEOE els nega
Pérez Rey ha precisat que la reunió ha estat "constructiva", i que ja no troba cap "objecció de gran importància" que impedeixi arribar a un acord que inclogui totes les parts.
També s'ha mostrat positiva Yolanda Díaz: "Hi ha avenços. Ha estat una reunió molt llarga, molt intensa i constructiva. Avancem en la negociació", ha destacat des dels passadissos del Congrés.
Des de la CEOE, això no obstant, neguen aquest acostament i exposen que han tornat a rebutjar "absolutament" la mesura, perquè és una qüestió que ja es treballa en la negociació col·lectiva.
Els sindicats amenacen amb mobilitzacions
Els sindicats, per la seva banda, ja han anunciat que si no hi ha acord en la pròxima reunió del 29 de juliol, convocaran mobilitzacions per al setembre.
En declaracions als mitjans després de la reunió d'aquest dimecres, la secretària d'acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha avisat que tot i que "estan oberts" a poder flexibilitzar l'entrada en vigor, no acceptaran "portar-la a temps molt futurs".
A més, ha denunciat que es troben en un "bucle negociador" i que no hi ha propostes concretes i les parts no avancen: "Sentim que hi ha un cert embús en el desenvolupament d'aquesta taula de negociació", ha assenyalat.
Per al sotssecretari general de Política Sindical d'UGT, Fernando Luján, no es pot ajornar aquesta mesura, si bé estan disposats que hi hagi un període transitori i ser "flexibles" a l'hora d'adaptar els convenis a les jornades.
Aquest dimecres, des del ministeri tampoc han volgut concretar si el nou escenari de flexibilització que es planteja per seduir la patronal implica renunciar aquest 2024 a la reducció a 37,5 hores, tal com es preveia.
Per tirar-la endavant, caldria tancar el text legal abans de l'agost.
Hi haurà reducció de jornada?
Independentment de si el pacte finalment és amb els sindicats i la patronal o només amb els representants dels treballadors, una cosa és l'acord social i l'altre el polític.
Que s'aprovi o no la reducció de jornada dependrà del tràmit final al Congrés dels Diputats, on es presentarà com a avantprojecte de llei i haurà de passar tot un període d'esmenes.
L'acord social també condiciona el polític. I és que el gran obstacle de no pactar amb la patronal és que pot fer que forces de dretes com el PNB, i sobretot Junts (molt influenciada per la patronal Foment del Treball, integrada a la CEOE), poden fer caure aquesta llei a la cambra baixa.
És això el que esperen fonts coneixedores de la negociació i el joc que està fent la patronal: allargar la deliberació a l'espera que la tardor política se li faci molt llarga al govern espanyol, en plena negociació dels pressupostos, la reducció de jornada i una hipotètica repetició electoral a Catalunya.