La deshumanització del bàndol contrari, caldo de cultiu de la guerra Hamas-Israel

L'atac de Hamas contra els pobles israelians pròxims a la Franja de Gaza ha revifat un conflicte molt antic que les últimes dècades ha anat empitjorant en comptes de solucionar-se.

Segons l'excorresponsal de Catalunya Ràdio a Jerusalem Geni Lozano, el problema de fons és la deshumanització amb què es veuen les dues comunitats, que cada vegada és més acusada.

Lozano ha explicat al programa "Els matins", de TV3, que els milicians que han fet els atacs segurament són joves de menys de 20 anys que mai havien sortit de la Franja de Gaza:

"La seva idea d'israelià és un soldat que no el deixa sortir o que no deixa a la seva mare sortir per anar a l'hospital, hi ha vulneracions de drets humans molt greus, i la idea que tenen dels israelians és que són monstres."

És una deshumanització que ha promogut Hamas i també els extremistes israelians, que ara mateix són al govern de coalició encapçalat per Benjamin Netanyahu.

Ministeris clau en mans d'extremistes sense experiència

Ofer Laszewicki, israelià que també ha estat corresponsal, ha explicat al mateix programa que els dos ministeris clau, Defensa i Interior, estan en mans de membres de "l'extrema dreta supremacista".

Aquests ministres, que porten pocs mesos al poder i no tenien experiència militar ni de seguretat, havien enviat les tropes que envoltaven Gaza a protegir les seves comunitats de Cisjordània durant les festes:

"La majoria de les divisions de l'exèrcit israelià estaven destinades a Cisjordània durant les festes jueves de Sukkot i Simhat Torà per protegir els colons jueus que viuen allà i que volien celebrar-les allà."

"Té tota la pinta que això anirà a més"

Segons Laszewicki, això va deixar desprotegida la frontera amb Gaza, però l'atac no va ser improvisat, sinó que els preparatius han hagut de durar mesos i han aconseguit que l'espionatge israelià no se n'adonés:

"Hamas ho tenia estudiadíssim, a nivell estratègic i militar és una victòria sense pal·liatius i òbviament això no és que es van despertar un dia i van dir: aquí hi ha pocs soldats, estava preparadíssim."

Segons Gabriel Garroum, especialista en la política de l'Orient Mitjà a la Universitat Pompeu Fabra, l'èxit de l'atac és "un punt de ruptura" que obre un escenari nou molt incert:

"Sens dubte, té tota la pinta que de cara al futur això anirà més, estem segurament davant d'un punt de ruptura important a la regió, i sobretot de l'estatus quo de Gaza i de la situació de Palestina a Israel."

El futur dels ostatges en mans de Hamas

Un de les principals incerteses és què passarà amb el centenar d'ostatges que han capturat els milicians de Hamas. Segons explica Laszewicki, els familiars s'han queixat del govern:

"Ahir van fer una roda de premsa molt emotiva i molt dura contra el govern d'Israel dient que cap responsable no s'ha posat en contacte amb ells ni els han explicat res."

Laszewicki ha recordat el cas de Gilat Shalit, soldat israelià segrestat el 2006 i alliberat 5 anys després a canvi de l'alliberament de més de 1.000 palestins que eren a presons d'Israel.

Precisament, Hamas ja ha reclamat que s'alliberin els que hi ha ara, que són més de 4.500, tot i que, en l'actual situació, molt difícilment la solució serà similar a la de llavors.

L'antiga convivència entre israelians i palestins a Gaza

Aquest excorresponsal ha explicat que, paradoxalment, els segrestats pertanyen majoritàriament a comunitats de "l'esquerra sionista" partidària d'una solució pacífica al conflicte.

Segons ha relatat, va entrevistar una dona ara segrestada que formava part d'un moviment per la pau, i que fa anys havien conviscut més o menys pacíficament amb els habitants de Gaza:

"Aquesta gent explicava com els anys 80 ells anaven amb els seus veïns de Gaza a prendre cafè, a comprar, com els treballadors de Gaza venien als quibuts a treballar a les terres."

La segona intifada i l'origen de Hamas

Laszewicki explica que tot això es va acabar amb la segona intifada, que va durar del 2000 al 2005:

"A partir de la segona intifada i de la construcció del mur les nostres generacions estan totalment desconnectades i a Israel només es veu els palestins com a terroristes sanguinaris que volen exterminar-nos."

Precisament, Garroum ha recordat que Hamas va néixer durant aquesta intifada i que al llarg dels anys s'ha erigit amb èxit com un poder alternatiu a l'Autoritat Palestina:

"Hamas ha intentat generar un programa de governança a Gaza sense gaire èxit, però alhora s'ha posicionat com a única avantguarda en la lluita contra l'estat d'Israel."

Garroum ha destacat que, a diferència de l'autoritat palestina, Hamas nega qualsevol legitimitat a Israel, cosa que ha aguditzat els termes del conflicte, realimentant l'extremisme en el bàndol israelià.

L'oposició d'Israel contra la "dictadura teocràtica"

Per la seva banda, Laszewicki ha recordat que Israel viu en "una crisi social i política sense precedents", amb grans manifestacions convocades per l'oposició acusant el govern de voler implantar "una dictadura teocràtica":

"Milers i milers de reservistes ja van anunciar que no anirien als exercicis militars precisament pels plans del govern de Benjamin Netanyahu."

Tot plegat, un conflicte que ha anat a més, amb cada bàndol augmentant la bel·ligerància contra l'altre, i que des de l'estranger no s'ha sabut, pogut o volgut afrontar per ajudar a resoldre'l.

En aquest sentit, Garroum, Laszewicki i Lozano han coincidit en el fet que la hipocresia dels països occidentals i també dels àrabs han ajudat molt que el conflicte s'hagi "podrit".

També que, malgrat que ho ha negat, el govern de l'Iran molt probablement coneixia els plans de Hamas i els han ajudat a organitzar els atacs.