La destrucció a Gaza en tres actes: la travessa de la professora Karama Fadil

Talment com una obra de teatre, la destrucció de Gaza ha passat en tres actes tatuats a la vida de Karama Fadil. Nascuda a la ciutat de Gaza, filla d'una família expulsada de Jaffa durant la Nakba palestina l'any 1948.

La Karama és una estricta professora d'àrab a estrangers contractats per les organitzacions internacionals en aquesta Franja de Gaza assetjada per Israel i controlada per Hamas.

Ara està desplaçada a Rafah, al sud de la Franja, i cada vegada veu més a prop de no poder tornar a casa seva per culpa d'una nova ofensiva israeliana que a hores d'ara ja encercla la ciutat de Gaza.
 

Acte I: la trucada

Té 34 anys i ha viscut al districte de Rimal totes les guerres a Gaza que en són, almenys, quatre. Ha suportat l'amenaça dels bombardejos a casa o a qualsevol altre lloc semblant a un refugi, però mai fora de Rimal.

Però aquesta vegada Israel va trucar a casa seva. Sí, el telèfon va sonar per ordenar-li que fugís al sud, més concretament a l'altra banda del riu que divideix Gaza si volia escapar dels bombardejos. Tel-Aviv també va llançar milers de papers sobre la mateixa ciutat advertint els palestins que havien de fugir abans de 24 hores. 

"L'hi vaig dir al meu germà i es va pensar que era una broma", explica. Però després van veure com tots els cotxes de la Creu Roja marxaven cap al sud.

En aquest vídeo, la Karama va gravar el moment de la fugida de la ciutat de Gaza a l'inici de l'ofensiva per enviar-lo als seus germans que viuen a l'estranger, a Bèlgica i Turquia. Se sent com els demana perdó per totes les vegades que s'havia enfadat amb ells i els havia insultat:

Van ser dels primers a marxar del nord de Gaza, però ara ja hi ha 1,4 milions de desplaçats que s'acumulen en edificis, escoles de les Nacions Unides i campaments principalment a Khan Yunis i Rafah, al sud. 

El seu primer refugi va ser en un magatzem de les Nacions Unides on, d'entrada, no la van voler acollir perquè ni treballava en aquesta organització ni tenia familiars que hi treballessin. Li van proposar anar a una de les escoles de les Nacions Unides a la Franja que ara acullen milers de refugiats, però no li semblava un lloc segur i, de fet, fins a quatre centres han estat objectius de les bombes israelianes.

Després de quatre hores de conversa i forceig verbal amb la responsable del magatzem va aconseguir-hi lloc:

"'Tinc un carnet, perquè també soc refugiada. Aquest és el meu carnet, soc de Jaffa. No em quedaré aquí com a treballadora, ni com a familiar de treballadors, sinó com a refugiada,  perquè la vostra feina és ajudar els refugiats! Aquest lloc no serà mai objectiu perquè hi ha estrangers de les Nacions Unides refugiats, per això hi vull estar!', els hi vaig dir."

Però quan feia només dos dies que hi era amb el seu germà i la seva família van decidir marxar. Els havien instal·lat en un magatzem, mentre els treballadors de les Nacions Unides estaven a les oficines amb lavabos i internet:

"Només ells tenien internet. La meva mare que viu a Turquia s'estava tornant boja per tenir notícies de nosaltres i no teníem internet. Vaig haver de plorar a un home de seguretat perquè em deixés connectar. Li vaig dir al meu germà: ‘Hem de marxar d'aquí.'"

Aquesta foto la va fer la Karama en marxar de Gaza. És la mesquita on acostumava a anar a només dos minuts de casa seva:

Acte II: la massacre

"Fins ara he tingut sort perquè no han bombardejat el lloc on estic. Bombardegen llocs on hi ha gent buscada per Israel, però és una cosa que no pots controlar", explica.

Israel va assegurar als habitants de Gaza que estarien segurs al sud, però dia rere dia els bombardejos s'han repetit a Nuseirat, Khan Yunis i Rafah, deixant milers de morts. "Tota aquesta propaganda que Israel protegeix els civils, és mentida", resumeix la Karama.

A hores d'ara, quan ja ha passat un mes des de l'inici de la guerra, ja han mort a Gaza més de 9.200 persones entre les quals hi ha 3.450 nens i es calcula que hi hauria més de 2.000 persones sota la runa. Després de l'atac al camp de refugiats de Jabalia en el qual van morir més de dues-centes persones les Nacions Unides han començat a parlar de possibles crims de guerra.

Per aquesta professora d'àrab, la guerra és una massacre:

"Cada vegada que visc una guerra penso que és pitjor que l'anterior. L'any 2008 vaig perdre el meu cosí, el 2012... cada vegada és pitjor. Però aquesta és de veritat, de veritat, de veritat, la pitjor. Ja no li dic guerra, perquè això és una massacre."

I explica que per a alguns, quedar-se al sud, on tampoc se sentien segurs, no tenia cap mena de sentit:

"El meu tiet, que viu al mateix edifici que jo a la ciutat de Gaza, va decidir tornar al nord i em va dir que havia vist la mort. Em va dir que segurament no sobreviuria, però que volia morir a casa."

Dies més tard, Israel va amenaçar de bombardejar el seu carrer a Gaza. "Atacaran el meu carrer a la ciutat de Gaza. Ens ho han dit els veïns, que els han trucat. Ara han marxat i està pràcticament buit. Només hi queda el meu oncle estúpid i alguns altres", va escriure en un whatsapp.

Por i nervis per un bombardeig que encara no ha arribat.

Aquest vídeo el va gravar just abans de marxar de la ciutat de Gaza i es poden veure els efectes dels bombardejos:

Acte III: el desterrament

La guerra ha desplaçat la Karama al sud de Gaza, però també ha canviat moltes altres coses: "Tinc pendent bloquejar els meus contactes israelians a Facebook. Fins ara parlàvem de pau i es mostraven contraris al govern de Netanyahu, però ara aquesta mateixa gent està a favor dels atacs a Gaza."

El germà de la Karama també va tornar a la ciutat de Gaza per recuperar algunes coses que havien deixat. Roba, papers, el que sigui. En tornar, va dir:

"Karama, els carrers estan plens de sang, el nostre barri fa molt mala olor, sota la runa hi ha cossos. Quan obrin el pas de Rafah, marxarem."

El pas de Rafah va obrir aquesta setmana per a estrangers, palestins amb doble nacionalitat i evacuar ferits, però el pas continua tancat per a persones com la Karama, només palestina.

A hores d'ara, les carreteres perquè la Karama pogués tornar a casa són intransitables i estan totes controlades per Israel, també la carretera que ressegueix el mar de tota la Franja de Gaza al costat d'una platja que ha donat aire als seus habitants durant aquests últims 16 anys de setge. A més, l'exèrcit israelià ha encerclat la ciutat de Gaza.

Per alguns, potser sortir de la Franja assetjada serà més fàcil que tornar a casa.

La Karama i el seu germà han decidit marxar com ja ho han fet dos altres germans i la seva mare, però amb la invasió israeliana de la Franja s'obre encara una nova pregunta per als palestins de Gaza: podran tornar a casa o tornaran a ser expulsats per Israel?