El president de la Generalitat ha escollit la seu de l'Institut d'Estudis Catalans per al missatge institucional de l'Onze de Setembre d'enguany. És una mostra del compromís per la llengua que impregna tots els actes de la Diada.

Aragonès ha defensat que l'amnistia és imprescindible, però només com un primer pas per obrir una nova fase de negociacions. El president diu que aquesta segona etapa --entre governs-- ha de portar a acabar resolent el conflicte a les urnes.

"L'amnistia és el punt de partida de l'etapa que ara iniciem. No és el final de res i l'Estat ho sap"

El president reclama també unir estratègies a Catalunya per acordar "una proposta inclusiva i defensar-la conjuntament davant de l'Estat".

Aragonès també inclou en la negociació posar fi al dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies.

El president de la Generalitat ha començat el discurs amb unes paraules de solidaritat amb el poble del Marroc.

Més d'una quarantena d'espais tenen portes obertes amb motiu de la Diada Nacional.

La llista inclou, sobretot, museus i edificis emblemàtics.

El públic també podrà entrar en altres espais on habitualment no s'organitzen visites, com ara l'aeroport d'Andorra-La Seu o la seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Com és tradicional, també es podrà gaudir de les visites obertes que es fan durant la Diada al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya.

Es pot trobar més informació de quins són aquests llocs i com apuntar-s'hi en el mapa 45 espais d'arreu del país que pots visitar gratis per la Diada.

La Diada comença aquest matí poc abans de les nou amb la tradicional ofrena floral del Govern, el Parlament, els partits i les entitats davant el monument de Rafael Casanova de Barcelona.

Aquest mateix matí, a Sant Boi de Llobregat es fa l'ofrena floral a la tomba de Rafel Casanova a l'església de Sant Baldiri.

A la tarda, el protagonisme serà per a la Manifestació de l'Assemblea i les convocatòries de l'esquerra independentista. 

Amb el lema "Via fora", l'ANC i les entitats que hi donen suport, com Òmnium Cultural o el Consell de la República, volen llançar un missatge de fortalesa del moviment independentista a les institucions europees, aprofitant que Espanya presideix el Consell de la Unió Europea.

A les sis de la tarda, l'esquerra independentista també es manifestarà al centre de Barcelona. A Lleida la convocatòria és a les 11 del matí, a Girona a les 5 de la tarda i a Reus a dos quarts de vuit del vespre.

Al vespre, concert

En paral·lel, Òmnium organitza la Festa per la Llibertat al passeig Lluís Companys de Barcelona. Hi ha actes previstos a partir del migdia.

A les 19 h, un cop s'hagi acabat la manifestació, començaran els concerts en què s'espera més afluència de públic. Enguany el cartell el completen Triquell, Jazz Woman i Figa Flawas, que actuaran fins a la mitjanit.
 

A la nit, l'acte institucional

L'acte institucional per al mateix Onze de Setembre se celebrarà a Barcelona, a les quatre columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, com els darrers anys.

Començarà a les deu del vespre i també reivindicarà la llengua catalana com a "nexe d'unió en la diversitat".

L'independentisme arriba enguany a la Diada amb l'amnistia i les negociacions per a la investidura com a teló de fons.

Després de l'estratègia de "bloqueig" de Junts, l'expresident Carles Puigdemont ha fixat ara l'amnistia com una condició "prèvia" per començar a negociar un "acord històric" amb l'Estat.

ERC celebra que Junts hagi tornat al diàleg "després de quatre anys de posar bastons a les rodes" i demanen coordinar-se per pressionar el PSOE.

Aquest és el clima amb què afrontaran l'Onze de Setembre els dos partits, que enguany tornaran a trobar-se a la manifestació de l'ANC, després de l'absència dels republicans el 2022. Enguany també hi serà el president del govern, Pere Aragonès.

La manifestació de l'any passat va evidenciar les diferències en el moviment independentista, ERC i l'ANC. Els d'Oriol Junqueras consideraven que el discurs de l'entitat era massa crític amb el govern i, en concret, amb el seu partit. Tanmateix, hi va participar l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Els diferents actes de la Diada provocaran alteracions al trànsit tant per als vehicles privats com per al transport públic de Barcelona, sobretot a la tarda per la manifestació d'ANC.

Des de les 8 del matí, però, ja hi ha afectacions. S'ha aïllat el trànsit l'avinguda Reina Maria Cristina, entre plaça Espanya i avinguda Rius i Taulet. I des de la mateixa hora i fins a les 10 del matí, es talla el trànsit a la calçada de la banda de mar, des de l'escenari i fins a la part central de la plaça.

Des de les 16 i fins a aproximadament les 19.30 hores, es tallarà el trànsit en tots els carrers per on passa la manifestació. Els talls es faran de forma progressiva en funció de l'ocupació de les calçades.

La marxa es distribuirà en quatre columnes que conflueixen a la plaça d'Espanya, que també quedarà tallada al trànsit.

Pel que fa al transport públic, ja es preveuen afectacions al matí en diverses línies de bus, que es desviaran o que circularan amb limitacions per les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova. Les possibles línies afectades són la D50, H16, 19 i Barcelona Bus Turístic.

Pots consultar totes les afectacions en la mobilitat aquí.

L'epicentre de la manifestació de l'ANC per aquesta Diada serà la plaça Espanya de Barcelona, que l'Assemblea anomena per aquesta ocasió plaça 1 d'Octubre.

Hi confluiran quatre columnes de manifestants.

Una columna anomenada País denunciarà el dèficit en infraestructures. Sortirà de l'estació de Sants, i baixarà pel carrer Tarragona.

La columna Llibertat sortirà des de la Ciutat de la Justícia i reclamarà la independència judicial i la fi de la repressió. Arribarà a la plaça d'Espanya a través de la Gran Via de les Corts Catalanes.

La columna Sobirania reivindicarà la independència econòmica per denunciar el dèficit fiscal. Començarà a la seu d'Hisenda de la plaça Letamendi i circularà per l'altre extrem de la Gran Via.

I des de l'escola Proa, al barri de la Bordeta, sortirà la columna que reivindica la llengua i la cultura catalanes.

Per lema, un crit medieval

La manifestació té per lema "Via Fora". Un crit d'alarma de l'època medieval amb què es feia una crida a la població per defensar les seves llibertats davant d'una amenaça.

La marxa començarà, com cada any, a les 17.14 i acabarà amb un acte central amb intervencions de representants de les entitats independentistes i una actuació musical a l'escenari situat davant les torres venecianes.

La Diada ha arrencat a Barcelona amb les tradicionals ofrenes florals del govern, el Parlament, els partits i les entitats davant el monument de Rafael Casanova, qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la Guerra de Successió, situat a la Ronda de Sant Pere.

S'hi espera la presència de membres del Govern i de la Mesa del Parlament, de l'Ajuntament de Barcelona, d'entitats i de partits polítics excepte CUP, Cs, Vox i PPC.

Els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana o els Bombers han estat els primers a fer-les.

La celebració de la vetlla de la Diada de l'Onze de Setembre al Fossar de les Moreres, com cada any, ha suposat l'inici dels actes, aquesta mitjanit a Barcelona.

Amb una àmplia representació de la ciutadania i d'entitats sobiranistes, la celebració al Fossar de les Moreres també ha comptat amb la presència diversos polítics. Durant els seus discursos, s'han sentit crits de "botiflers" o "traïdors", així com xiulets cap a ERC que altres assistents han respost amb aplaudiments.

Després dels parlaments dels representants de les entitats independentistes, Carles Puigdemont hi ha participat cloent l'acte amb un discurs via telemàtica.

El president Pere Aragonès i els consellers i conselleres del govern han encetat les ofrenes institucionals al monument de Rafael Casanova. En acabar, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que "independentisme és fort i viu i això es veurà als carrers".

En un discurs que ha començat referint-se a l'atropellament mortal d'un tren a Montmeló, ha afegit que "per acabar amb la repressió, ara toca l'amnistia" i que "l'autodeterminació i el referèndum" s'han de tractar "en aquesta nova etapa". Per últim, ha reclamat que cal obrir una tercera etapa de "benestar de la ciutadania", que passa per "augmentar els recursos per a la Generalitat i el traspàs de Rodalies".

Tot seguit, els membres de la mesa del Parlament, en una delegació encapçalada per la presidenta Anna Erra, han fet l'ofrena. "Encara és un 11 de Setembre amb mancances, amb persones a l'exili, perseguida per l'1-O, i quan el moviment independentista encara és considerat com a terrorista", ha dit.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha encapçalat la delegació del consistori en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L'acompanyaven regidors i regidores de l'Ajuntament. 

En acabar, Jaume Collboni ha afirmat que el seu govern té "un compromís ferm en la defensa de la llengua i cultura catalanes i una prosperitat compartida per lluitar contra les desigualtats socials i contra els efectes del canvi climàtic.

Collboni també ha expressat el condol en nom del consistori a les famílies de les víctimes de l'atropellament de tren a Montmeló.

Salvador Illa ha encapçalat la delegació del PSC, en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova.

Illa ha subratllat que la Diada és "una ocasió de refermar la voluntat de conviure dels catalans, d'una Catalunya que és plural i que volem que miri cap endavant, en un futur ple d'oportunitats per als catalans i les catalanes".

Preguntat per les negociacions amb els partits independentistes per a una eventual investidura de Pedro Sánchez, s'ha limitat a dir quatre paraules: "Prudència, paciència, discreció i Constitució".

Una delegació de Junts, amb Laura Borràs i Jordi Turull al capdavant, han fet també l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova.

En acabar, el secretari general ha parlat als mitjans. L'endemà que el president Aragonès fes una crida als partits independentistes a coordinar-se, ha dit que "agraeix el canvi del president, que fins ara ens havia vetat" i ha afirmat que Junts serà a "tots els esforços per a la unitat i per refer l'estratègia independentista".

En les negociacions per a una eventual investidura de Pedro Sánchez, Turull ha afirmat que no poden ser "ingenus" davant d'un Estat que, diu,  "sempre que ha pogut ha volgut oprimir". En aquest sentit, preguntat sobre la llei d'amnistia que reclama Junts per negociar amb el PSOE, ha recordat que, arribat el cas, caldria que pagués "per avançat".

"Hem de saber a qui tenim al davant i ha de servir també perquè l'estat sàpiga a qui té la davant: un poble que el podrà intentar abatre amb fusells, togues o interpretacions de la Constitució, però que sempre estarà alçat. No renunciem a res per defensar la nació ni a cap acció d'unilateralitat", ha afirmat.

Com la resta, ha lamentat l'atropellament ferroviari mortal a Montmeló.

El portaveu del grup parlamentari, Albert Batet, així com diputats del Parlament, regidors i diputats del Congrés, s'hi han afegit. També hi eren les joventuts del partit.

La delegació d'En Comú Podem, amb Jéssica Albiach al capdavant, ha fet l'ofrena al monument de Rafael Casanova.

Albiach ha declarat que, per a la seva formació, aquesta Diada "és un punt d'inflexió per començar un nou temps a Catalunya".

En aquest sentit, i dins el marc de les negociacions per a una eventual investidura de Pedro Sánchez, ha defensat que, després dels indults i la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició, "ara és necessària l'amnistia per culminar el procés de judicialització".

La delegació d'ERC, encapçalada pel president Pere Aragonès, que viu la seva tercera Diada al càrrec, ha fet també l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. 

En acabar, la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha dit que és un "Diada d'oportunitat" i en què "l'independentisme és decisiu" i, com feia ahir el president, ha tornat a fer una crida les forces independentistes per "treballar amb la màxima coordinació per defensar la República Catalana i, més en concret, per pactar l'amnistia, l'autodeterminació i qüestions com el traspàs de Rodalies o acabar amb el dèficit fiscal".

També ha recordat víctimes i familiars de l'atropellament mortal de trena de Montmeló.

Entre els representants d'ERC no hi era Oriol Junqueras, que ha donat positiu per covid i no participarà dels actes de la Diada.

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que "l'amnistia no és una opció, sinó una necessitat".

"No és el punt final de res, sinó el principi de la resolució del conflicte", ha dit durant l'ofrena floral per la Diada al monument de Rafael Casanova de Barcelona.

Per això, des de l'entitat exigeixen l'amnistia com a "autoesmena de l'Estat" i com a "restitució dels drets dels 4.200 represaliats".

Per tot plegat, demana als representants polítics de Catalunya que estiguin "a l'alçada del moment".  

Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco, han exigit, després de fer l'ofrena conjunta al monument de Rafael Casanova, que es posi fi a "les desigualtats socials", advertint que cada cop a més ciutadans els costa "arribar a finals de mes respecte fa un any".

"No és només el que pactin en l'àmbit polític i de resolució de conflicte, sinó que necessitem un govern de Catalunya amb pressupostos socials i un govern a l'Estat que faci front a les desigualtats, que cada cop són més", ha dit Ros.

Pacheco, per la seva banda, ha recordat que prop dos milions de persones a Catalunya estan en risc de pobresa.

Com ja és habitual, Pedro Sánchez ha felicitat la Diada de Catalunya en un missatge en català a la xarxa social X, antigament coneguda com a Twitter.

El president espanyol en funcions assegura que Catalunya "ha obert un nou camí de progrés, entesa i convivència" i "és el moment de mirar al futur i seguir avançant".

Sánchez també ho ha fet en un missatge en castellà, que ha acompanyat d'una imatge en què es pot veure una senyera, la data de l'11 de Setembre, el lema "Diada de Catalunya" i més petit, a sota, l'escut d'Espanya.

Enmig de les negociacions per a la investidura, la presidenta de Sumar i vicepresidenta espanyola en funcions, Yolanda Díaz, ha fet un missatge a X, la plataforma abans coneguda com a Twitter, de felicitació d'aquesta Diada.

En un text en català ha remarcat: "Més que mai, tenim grans reptes compartits al davant." Díaz s'ha mostrat segura que "Catalunya contribuirà, com sempre, a les solucions". 

El portaveu del Consell de la República, Antoni Castellà, ha advertit que "una negociació sense confrontació no té resultats".

Per Castellà, l'independentisme es troba davant d'"una escletxa d'oportunitat" per "poder condicionar l'Estat".

Durant l'ofrena floral per la Diada al monument de Rafael Casanova de Barcelona, Castellà també ha reclamat als partits "que no negociïn cap investidura si no hi ha una amnistia absoluta i total i un reconeixement del dret a l'autodeterminació exercit l'1-O".

Coincidint amb la Diada, també es fa un homenatge al president de Xile Salvador Allende, l'any que es commemora el 50è aniversari del cop d'estat d'Augusto Pinochet i de la seva mort.

L'acte es fa a la plaça Salvador Allende, al barri del Carmel de Barcelona. 

Hi assisteixen, entre d'altres, la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto; o el primer secretari del PSC, Salvador Illa.

S'ha fet un minut de silenci en record de les persones víctimes i represaliades per la dictadura xilena, s'han reproduït les últimes paraules de Salvador Allende i s'hi sentiran els himnes de Xile i Els Segadors. 

Tot això, abans de l'ofrena floral al bust d'Allende que hi ha a la plaça.

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha dit: "No ens podem deixar enganyar, no hi pot haver cap negociació que no tingui molt clar que és per la independència de Catalunya."

"No tenim por al bloqueig", ha afegit en declaracions durant l'ofrena floral per la Diada al monument de Rafael Casanova a Barcelona.

Feliu també ha fet una crida als ciutadans a participar en les manifestacions d'aquesta tarda.

Alberto Núñez-Feijóo, quan falten dues setmanes per al seu debat d'investidura, ha fet un tuit en què afirma que la Diada "és el dia de la convivència, el respecte i la igualtat en una Catalunya pròspera" i descriu Catalunya com "una terra que sempre ha contribuït a enriquir el nostre país".

El missatge acaba desitjant, en català, una bona Diada a tothom. Tot plegat, ho acompanya amb una imatge de Barcelona i dues banderes: la senyera i la bandera espanyola.

Dins els actes de la Diada, també s'ha fet l'ofrena floral a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de Rafael Casanova, qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la Guerra de Successió.

Hi han assistit l'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; la ministra de Transports, Raquel Sánchez; la presidenta del Parlament, Anna Erra; així com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

També han participat en l'homenatge, que ha inclòs danses tradicionals, tots els alcaldes del Baix Llobregat i unes 200 entitats. 

El Futbol Club Barcelona, a través de la seva fundació, donarà suport a accions d'ajuda humanitària per als afectats pel terratrèmol al Marroc.

Ho ha anunciat el president de l'entitat, Joan Laporta, després de participar en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Barcelona.

En clau política, Laporta ha dit: "Tant en temps de democràcia com en temps de foscor de dictadures, el Futbol Club Barcelona s'ha erigit sempre en defensa dels drets i les llibertats de Catalunya i ho continuarem fent".

Com és habitual, el RCD Espanyol ha participat a Barcelona en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada. 

L'entrega floral l'han fet els jugadors del primer equip masculí de futbol Pere Milla i Sergi Gómez, i també hi era present el director general del club, Mao Ye.

També ha participat en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova el Joventut de Badalona, amb el president, Juan Antonio Morales, i alguns jugadors de la base del club.

A Tarragona a les 10 del matí s'ha fet una ofrena floral al monument dedicat a Rafael Casanova, al passeig marítim que precisament porta el seu nom.

En l'acte, que ha durat una hora, hi han participat unes 60 entitats de la ciutat i l'alcalde, el socialista Rubén Viñuales, ha fet el seu primer parlament institucional en una Diada.

La música de la banda municipal i el cor Gregal han acompanyat l'acte, i l'han tancat les 4 colles castelleres de la ciutat, que han fet un pilar cadascuna.

Després l'Ajuntament ha continuat les celebracions amb un homenatge al president de Xile, Salvador Allende, mort avui fa 50 anys durant el cop d'estat de Pinochet.

Representants de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) també han participat a Barcelona en la tradicional ofrena floral a Rafael Casanova amb motiu de la Diada. 

A Girona aquest any l'acte unitari institucional per celebrar la Diada s'ha traslladat a la Plaça de Catalunya, un espai més ampli que el Pati de les Magnòlies, on s'havia fet tradicionalment.

La intenció de l'Ajuntament de Girona amb el canvi ha estat facilitar l'assistència dels ciutadans, cosa que ha fet que hi hagués més gent que altres anys.

L'alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, ha fet el seu primer discurs a la Diada en el càrrec, i en l'acte també hi ha intervingut l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia.

Garcia ha vingut en representació dels alcaldes de la Catalunya Nord que estan en litigi amb l'estat francès per poder fer servir el català als plens municipals.

L'acte ha començat a les 11 del matí amb un minut de silenci en record de les víctimes del terratrèmol del Marroc.

El partit d'extrema dreta Vox ha aprofitat la Diada per registrar aquest dilluns una proposició no de llei al Congrés per reclamar al govern espanyol que fomenti "el coneixement històric" de Rafael Casanova.

Ho ha anunciat a Madrid el secretari general, Ignacio Garriga, afirmant que la figura de Casanova ha estat "fagocitada pel separatisme català":

"En un gran exercici de manipulació històrica i mediàtica hem de veure com també s'apropien d'una figura il·lustre, d'un advocat català, com és el senyor Rafael Casanova i Comas, una persona de la qual el separatisme s'ha apropiat i que, com saben, era un patriota."

Garriga ha dit que també volen fer una acció similar al Parlament per reclamar la redefinició històrica tant de Casanova com d'Antoni de Villaroel.

Segons ha dit, tots dos "van lluitar sempre per Espanya i mai per la separació de la regió catalana."