La dificultat de ser mare quan ets científica: "Pots perdre la carrera d'investigadora"

Decidir ser mare quan ets científica "pot penalitzar fins al punt que pots perdre la carrera d'investigadora".

Ho diu amb coneixement de causa Sònia Guedan, líder del grup d'immunoteràpia cel·lular per al càncer a l'Idibaps, el centre de recerca de l'Hospital Clínic.

S'acaba de reincorporar a la feina -tot i que mai va marxar del tot- després d'un permís de maternitat pel naixement de la seva primera filla, la Juna. Ella és un cas excepcional: és dona, cap del grup de recerca en un dels camps més prometedors i punters de la recerca en càncer i ha estat mare.

La ciència avança de pressa, és molt competitiva i l'activitat del grup no es pot alentir, explica Guedan:

"Deixes de contribuir. Perquè el que tu faries amb 5 anys, el veí ho ha fet amb dos i ja no serveix de res. Perquè ja està contestada la pregunta."

L'aturada de 6 mesos que ha fet per la maternitat podria haver estat determinant per a ella, però també per a tot el grup de 15 persones que lidera. Les condicions laborals dels científics ho compliquen tot, explica:

"No tenen feines fixes. Depenen de les beques que a mi em donen, que són de 3 anys per persona. Depèn que jo sigui capaç d'aconseguir finançament per mantenir-los. I si jo ho alenteixo tot per la maternitat, pot ser que em quedi sense finançament i no pugui mantenir els sous de tothom."

Les beques avaluen el que un científic ha produït els últims 5 anys. Són les regles del joc de la recerca d'aquest país: has de publicar freqüentment, amb una alta inestabilitat laboral. No es pot abaixar mai el ritme, ni interrompre l'activitat.

Com es pot, així, fer compatible "ser bona científica i bona mare"?, es pregunta Guedan. Abans de ser mare, "si per una beca havia de treballar 14 hores al dia, les treballava", però ara, diu, "això no ho puc fer".

Ser dona en ciència penalitza

Les regles del joc de la ciència perjudiquen directament les dones. N'és molt conscient i ho veu als organigrames Elías Campo, director de l'Idibaps:

"Tenim moltes dones però, després, quan anem pujant cap a papers de lideratge, disminueixen d'una forma molt dramàtica."

Per intentar revertir aquesta desigualtat han creat una nova figura: "roving researcher", que hem traduït com a investigadora itinerant. És el primer centre de l'Estat a incorporar-la als seus equips.

A la Fleur Chapus l'han contractat com a personal fix del centre. S'incorpora als grups quan es preveu una baixa llarga, sigui per maternitat o per malaltia. "Cada vegada que canvio de laboratori em readapto a l'objecte de la investigació, haig de poder fer tot el que cal fer."

El primer reforç que ha fet ha estat al grup de Guedan, i el canvi ha estat notable: "Hem pogut anar generant resultats al mateix ritme, més o menys, que si jo hagués estat aquí".

L'objectiu, diu Campo, és "donar un suport perquè la recerca que fan aquestes investigadores no s'alenteixi o aturi". No les poden substituir, "perquè les idees dels líders en investigació són insubstituïbles", però sí fer aquest reforç per minimitzar l'impacte.

Crisitina López Vicario, investigadora postdoctoral del grup d'inflamació i malalties hepàtiques de l'Idibaps, està embarassada de 6 mesos: "Una decisió que he anat posposant en el temps, pel tipus de carrera que he triat". Saber que la investigadora itinerant s'incorporarà al grup la deixa més tranquil·la:

"La baixa maternal no serà tan impactant per a la resta del grup de recerca. Jo crec que així farà menys por buscar aquest moment."

I aquest és un altre dels aspectes importants: poder decidir quan es vol ser mare. Ara per ara, si una dona científica decideix ser mare abans d'estar estabilitzada laboralment  -que difícilment serà abans dels 40 anys- pràcticament es tanca per sempre la possibilitat d'arribar a posicions de lideratge.

La vida del científic que es dedica a la recerca en aquest país és anar de beca en beca, fins que han passat prou anys per demostrar que durant tota la vida laboral han contribuït a un nivell científic molt elevat.
 

Calen canvis profunds

El paper de la investigadora itinerant potser serà clau per millorar les condicions de les dones a l'hora d'arribar a posicions de lideratge a l'Idibaps, però calen canvis més profunds al sector de la recerca perquè realment sigui possible fer compatible les aspiracions professionals amb el fet de ser mare.

Estar més cobertes durant el permís de maternitat ajuda, però, més enllà d'això, després continuen les complicacions, assegura López Vicario:  

"És una feina en què necessitem viatjar molt, conferències tant a escala europea com a escala internacional, per donar a conèixer el que estem fent dins el laboratori."

Aquests congressos són necessaris per compartir coneixements i fer aliances amb altres centres. Però per Guedan, amb una filla de 6 mesos a qui està alletant, és més complicat i ara fa equilibris:  "La setmana que ve tinc un congrés a Estrasburg. L'any passat hi vaig anar 6 dies, i aquest any hi vaig una tarda i un matí".

El risc de perdre oportunitats és evident:

"M'han convidat a Los Angeles i a Nova York. Com hi vaig, amb una bebè? No saps si l'any que ve et tornaran a convidar i, si et conviden l'any que ve, tampoc sé si hi podré anar, perquè tindré una nena d'un any i mig: igualment, què en faig?"

No és només un problema de les dones científiques

"Ens estem perdent com a societat el valor que aporten les investigadores si no som capaços d'afavorir que puguin tenir el paper que mereixen -que tots mereixem que tinguin- perquè les seves aportacions són extraordinàriament importants", assegura el cap de l'Idibaps.

Les dones científiques haurien de tenir les mateixes opcions que ara mateix té un home, més enllà del debat que es podria obrir ara mateix sobre la corresponsabilitat de la parella quan es té un fill. Però, només per seguir les recomanacions de l'OMS en alletament -els primers 6 mesos en exclusivitat i després allargar-ho almenys fins als 2 anys- necessiten la mare i, si no es prenen mesures, pot impactar negativament a la seva carrera professional o, fins i tot, en la decisió de quan ser mare o de si arribar a ser-ho.

"La meva producció baixarà molt. L'única manera de mantenir-me al mateix nivell és tenint un equip molt potent". I en aquest cas el té. Però cal reflexionar si és just i ha de ser així.

El resum és clar i simple: s'hauria de poder decidir tenir fills sense que això perjudiqués la carrera professional de ningú. En aquesta professió, i en totes.