La dificultat dels joves extutelats per poder treballar quan són majors d'edat

Entre el 2016 i el 2020, a Catalunya van arribar 8.000 menors estrangers, la majoria procedents del Marroc, però també de l'Àfrica subsahariana. La pandèmia va fer que el 2020 aquestes arribades caiguessin en picat i aquest any, entre gener i març, només n'han arribat 162.

Molts d'aquests joves ja són ara majors d'edat i el seu principal objectiu és treballar per ajudar les seves famílies i per tenir un futur millor que al que podien aspirar al seu país.

Però la llei no els ho posa gens fàcil. Per obtenir el permís de treball, necessiten que un empresari els faci un contracte d'un any amb el sou mínim interprofessional.

"Són nois que estan perfectament preparats per trobar feina, però ens trobem amb una llei d'estrangeria i uns criteris que són molt complicats", lamenta Jéssica López Asensio, directora de la residència d'inserció laboral Tallarol. "El contracte que li demanen a aquests nois és un contracte que una persona d'aquí no aconseguiria."

La frustració de les persones que els ajuden en la reinserció és molt gran quan veuen que hi ha empresaris que els contractarien, però la llei els ho impedeix.

"Ens hem trobat moltíssimes empreses que ens deien: 'Mira, m'encantaria tenir-lo, però només li puc oferir un contracte de 20 hores.' Això no permet regularitzar el permís de treball i, per tant, és impossible que el noi pugui començar a treballar", explica Elisabeth Guilera Rierola, insertora laboral de la cooperativa Eduvic. "Per tant, tot i tenir una empresa interessada i un noi amb moltes ganes de treballar, no es poden unir aquests dos factors."

És el que li va passar a l'Ali, que somia ser actor i va pujar a una patera amb aquest desig. Ara, una companyia de teatre el volia contractar unes hores, però s'ha de conformar de fer-ho sense cobrar.

Per sort, hi ha empreses com Groots, que fa cultius verticals a Barberà del Vallès, que sí que poden oferir aquest contracte. Anas Chahnboun, un dels dos nois que hi treballen des de l'estiu, ho explicava: "Estic agraït a Groots i al Carlos perquè, si no tingués un contracte de 40 hores, no podria renovar els papers."

Les dificultats que tenen aquests joves per aconseguir regular la seva situació, explicada en aquest vídeo:
 

Actualment, la Generalitat continua donant protecció assistencial a dos mil joves migrats en pisos o centres, com el de Sant Pere de Vilamajor, on una vintena hi conviuen i s'ocupen de les tasques de casa.

Tot i que quan van arribar no van ser gaire ben rebuts, ara que ja els coneixen, la relació és molt bona i sovint fan partits de futbol amb la gent del poble.