La Diputació de Barcelona: un sucós pastís a repartir poc fiscalitzat

La Diputació de Barcelona és la que té el pressupost més alt d'Espanya, si no hi comptem les diputacions forals: 955 milions d'euros, que depenen directament del pressupost general de l'Estat.

Una part important dels serveis que proporciona la corporació no cal que siguin aprovats pel ple. A més, Espanya és un dels dos únics països de la UE on els representants d'aquest ens provincial no es trien per elecció directa, com contempla la Carta Europea d'Autonomia Local.

Això vol dir que el partit o partits que la governen tenen una àmplia capacitat de decisió i uns recursos milionaris.

Sala de plens de la Diputació de Barcelona

Massa municipis

Les diputacions s'han situat en el focus mediàtic, però hi ha un gran desconeixement per part dels ciutadans sobre el seu pressupost i les seves funcions.

Per entendre la raó de ser d'entitats com les diputacions a Espanya hi ha una xifra aclaridora. A Anglaterra, amb 55 milions d'habitants, hi ha 353 entitats municipals que es financen. Catalunya, amb 7 milions i mig, té 947 municipis.

La majoria són poblacions petites que han de donar serveis però necessiten entitats per sobre perquè no els arriba el pressupost per a tot. I aquí és on entren entitats supramunicipals com les diputacions.

Segons el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé Vilanova, si hi hagués menys municipis, les diputacions no farien falta.

"Si en comptes de tenir 947 municipis a Catalunya en tinguéssim només 100, no faria falta cap ens supramunicipal entre municipi i comunitat autònoma."

"Allà on no arriba l'ajuntament diria que parcialment hi ha la Diputació."

Mònica Gallardo, fins aquest dijous mateix, la cap de Comunicació de la Diputació de Barcelona, destaca la important gestió que fa aquest ens provincial.

"Gestiona serveis tan importants com el servei de teleassitència. O grans infraestructures d'aquesta ciutat, com per exemple, el Palau Sant Jordi, que tenen el segell de la Diputació de Barcelona."

Mònica Gallardo, fins aquest dijous, cap de Comunicació de la Diputació de Barcelona

Pressupost sense condicions

Un altre element que defineix la Diputació és que es finança amb una subvenció de l'Estat que és "incondicionada", sense condicions, i que poden distribuir segons el seu criteri. Això dona un gran marge de llibertat a qui en tingui el control.

"El seu objectiu és el foment dels interessos de la província. Esclar, això és molt ampli, fa que hi hagi diputacions i diputacions. Diputacions que miren molt els ajuntaments i els donen molt suport, i diputacions a la resta d'Espanya que no sempre es miren els ajuntaments i són una administració més que fa de padrins. Simplement reparteixen. I això es fa amb més bon criteri o pitjor criteri."

El professor Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública de la UB

Opacitat o invisibilitat

Una de les crítiques que es fa a la Diputació és l'opacitat o la falta de transparència de la seva gestió. Segons Mònica Gallardo, considera que hi ha molta dificultat per difondre el missatge i arribar als mitjans de comunicació.

"Al Departament de Comunicació li costa molt, moltíssim fer-se visible sobretot entre els grans mitjans. Costa molt que la Diputació aparegui en titulars. Hi ha una capa d'invisibilitat molt difícil de trencar."

Sense elecció directa

El ple el formen 51 diputats provincials, i la plantilla actual és de 2.337 treballadors.

Però, a més a més, en l'actual Diputació, governada aquesta legislatura passada per postconvergents i republicans, hi ha 84 càrrecs de confiança, cosa que suposa un assessor i mig per a cadascun dels diputats. Per als partits, és una via per contractar professionals propers a la formació.

Segons el professor Solé Vilanova, el fet que l'elecció d'aquests representants que governen aquesta institució no passi per les urnes és una anomalia dintre de la Unió Europea que no passa en gairebé cap país europeu.

"No tenim elecció directa i això només passa a Espanya, i en un altre país que no sé si és Romania o Bulgària, dins de la Unió Europea. 'Tots els altres són d'elecció directa. I és que, a més a més, Espanya ha firmat, com tots els altres, la Carta Europea d'Autonomia Local, que diu: 'Tots els ens locals han de ser d'elecció directa.' I quan Espanya la va firmar, l'any 88 - la carta europea és del 85-, Espanya va dir: 'D'acord, jo la firmo però em faig una reserva', que vol dir 'no compliré aquest punt'."

Els sous

Els sous de la Diputació de Barcelona també són un al·licient per als partits.

Del pressupost de la Diputació de Barcelona, un total de 220 milions es dediquen a personal.

El president de la Diputació de Barcelona cobra 7.468 euros mensuals, i els cinc vicepresidents i els presidents de grup reben 6.690 euros. Els presidents delegats d'àrea, els diputats delegats i els portaveus de grup s'enduen un salari que frega els 6.000 euros.

Tots els diputats provincials són regidors o alcaldes i han de triar si es queden el sou de l'Ajuntament respectiu o el de la Diputació. La majoria escullen la retribució de l'organisme provincial, perquè és més alta.