La dissidència russa desafia Putin amb imaginació, però amb un "efecte minúscul"

Al centre de Barcelona continua ben viu el memorial a Aleksei Navalni establert de manera espontània a la rambla de Canaletes. Els russos crítics hi continuen portant flors i escrits per recordar-lo. Com la Iúlia Taran, fundadora de l'Associació Russos Lliures a Espanya, que recorda el dissident enmig de les eleccions presidencials a Rússia, que acaben aquest diumenge.

La mort de Navani plana inevitablement sobre uns comicis que l'oposició veu com una autèntica farsa. "A Rússia, el sistema democràtic està trencat. No hi ha cap candidat més o menys independent. Tots els líders de l'oposició estan empresonats o exiliats, o han estat assassinats".

La Iúlia creu que malgrat tenir la victòria assegurada, el president rus Vladímir Putin té por. Així explica el veto als candidats pacifistes o detencions individuals d'assistents al funeral de Navalni, que es va convertir en una protesta encoberta contra el president i la guerra.

Avui se celebra la tercera i última jornada de les eleccions presidencials de Rússia sense cap mena de misteri sobre qui serà el guanyador. Putin ha superat el 87% de vots.

Tot i això, la jornada de protesta ha intentat deslegitimar els resultats d'unes eleccions que, si no estaven escrits, ja estaven esbossats.

"Migdia contra Putin"

La dissidència russa ha convocat a les dotze, hora local, l'acció "Migdia contra Putin". Ha consistit a fer llargues cues a la mateixa hora a les portes dels col·legis electorals per entorpir el funcionament de la votació.

L'afluència als centres s'ha disparat coincidint amb el moment de la protesta, que ha tingut rèpliques en ambaixades i consolats a l'exterior. A Barcelona, centenars de persones han envoltat l'edifici del consolat rus, a l'avinguda Pearson del barri de Pedralbes. Durant l'acció s'han vist cartells en record de l'opositor Aleksei Navalni.

El "Migdia contra Putin" és una forma d'esquivar les prohibicions governamentals a les manifestacions públiques, però que la Fiscalia russa ja ha advertit que investigarà i perseguirà. A hores d'ara, 74 persones han estat detingudes arreu de Rússia per la protesta de diumenge.

Aleksei Navalni havia donat suport a aquesta imaginativa protesta abans de morir, el 16 de febrer, en un penal de l'Àrtic. La seva vídua, Iúlia Navàlnaia, ha participat en la protesta des de Berlín, on viu exiliada. Ha fet una crida a votar nul o contra Putin en uns comicis que, denuncia, estan del tot manipulats.

"Hem de fer servir les eleccions per mostrar que existim i que som molts", ha dit Navàlnaia, en un missatge publicat a les xarxes.

Un cop dins dels col·legis, els opositors podien ratllar la papereta --perquè s'invalidi el vot-- o votar pel candidat de Gent Nova, Vladislav Davankov, que té una postura més aviat ambigua sobre la guerra a Ucraïna.

"La millor resposta als seus percentatges inflats, a les seves mentides propagandístiques, seran aquestes cues vives de gent que conserva la seva consciència i el seu sentit de la dignitat", defensa Vladímir Karà-Murzà, opositor condemnat a 25 anys de presó, al diari Meduza.

A més de tenir el suport de gairebé tots els opositors a l'exili, l'acció també compta amb opositors dins de Rússia, com Iekaterina Duntsova, que va intentar concórrer a les presidencials, però la comissió electoral li va tombar la candidatura.

Participació al voltant del 75%

Entre divendres i dissabte, prop del 75% dels votants russos han anat als col·legis, segons les darreres dades de la Comissió Electoral Central. A això s'hi sumen els 2,6 milions de soldats i habitants de les regions annexionades d'Ucraïna que ja van votar de forma avançada.

Durant les primeres vint-i-quatre hores de votació hi va haver una vintena d'incidents: llançament de còctels Molotov als col·legis electorals i el ruixat de tinta i pintura a les urnes, que van invalidar uns quants centenars de paperetes.

A més, les autoritats russes han denunciat 90.000 atacs informàtics contra el sistema electoral només en la primera jornada de votació.

Els analistes reconeixen que no esperaven una participació tan alta, tot i que els joves no estan gaire mobilitzats. I l'oposició sospita que el govern ha obligat els treballadors del sector públic, graner electoral de Putin, a anar a votar.

L'"efecte minúscul" de la dissidència russa

El professor d'Història Moderna i Contemporània i expert en Rússia Josep Puigsech ha explicat en una entrevista al 3/24 que, per la major part de la població, Putin és estabilitat, i per això té aquest suport electoral.

"Va estabilitzar el país en termes socials, econòmics i polítics, i això ho valoren els russos. És un dirigent que ha donat seguretat al ciutadà mitjà. Evidentment, ha estat gràcies a l'ultranacionalisme i a costa de l'oposició."

L'efecte de les mobilitzacions de la dissidència serà "minúscul i insignificant" en el desenvolupament de les presidencials russes, assegura el professor. "Putin té un gran control sobre les estructures estatals i des d'Occident es tendeix a magnificar el pes real d'aquesta oposició", afegeix.

Pots recuperar l'entrevista sencera aquí: