La factura de la dana: les obres de protecció que no s'han fet i com s'han multiplicat els costos

La dimensió de la dana que va castigar el País Valencià el 29 d'octubre va superar totes les previsions. La quantitat de pluja acumulada en poques hores va convertir rius i barrancs en avingudes plenes, literalment, a vessar. En arribar a l'Horta Sud, aquesta aigua es va desbordar i va destruir tot el que va trobar al seu pas i va provocar més de 200 víctimes mortals.

S'haurien pogut evitar els danys, almenys els materials? Difícilment, però sí que s'haurien pogut reduir. L'any 2003, les Corts Valencianes van aprovar el Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció de Risc d'Inundacions, més conegut per l'acrònim Patricova. Era l'estudi més detallat sobre les zones amb risc d'inundació al País Valencià. En detallava 278, i situava els barrancs de Poio i la Saleta, a l'Horta Sud, com la sisena àrea amb més risc.

Un dels seus autors, el catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la Universitat Politècnica de València Félix Francés, en treu una conclusió inequívoca: "És clar que els experts locals i els tècnics en coneixien la perillositat i el risc."

De fet, tan sols tres anys més tard es va ampliar la capacitat del barranc de Poio a Paiporta fins als 800 metres cúbics per segon. Però el risc hi continuava sent: el dia de la dana, va arribar fins als 2.000. Per això, alertaven els experts, calia un pla integral per a tota la conca.

Un pla clar, però aturat

I va arribar: el 2006, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va aprovar el projecte d'Adequació Ambiental i Drenatge de la Conca del Poio. Prometia "una solució global al problema de les inundacions a la zona". Tot i que el títol només esmentava el Poio, el pla global també incloïa el barranc de la Saleta (també conegut com del Pozalet).

En aquest punt, menció especial a Aldaia. Aquesta ciutat pateix com poques l'amenaça de l'aigua. "Cada any, cada any patim inundacions", ens diu el seu alcalde, Guillem Luján.

Com ell, totes les persones que han estat a l'Ajuntament de la ciutat, tant del PSPV com del PP, han reivindicat el desviament del barranc. Ara com ara, el seu recorregut acaba sobtadament al bell mig d'Aldaia, a tocar de l'estació de tren. "Cada cop que plou, hem de posar comportes perquè no s'inundi tot", explica Luján.

El pla del 2006 proposava desviar el barranc fora del nucli urbà. Després de vorejar Alaquàs, travessava camps d'horta fins a arribar al riu Túria.

Tant socialistes com populars hi estaven d'acord, de manera que la Generalitat no hi podia posar entrebancs... o sí. En primer lloc, va faltar visió per accelerar les obres; i va acabar passant tant de temps que, el 2018, es va aprovar la llei de protecció de l'Horta. Amb aquest escenari, el projecte de desviament del barranc quedava en entredit: calia garantir que no alterava l'ecosistema d'aquesta plana agrícola. Resultat: el projecte s'eternitza i no arriba a tirar endavant.

Aldaia seguia insistint, i de fet, el seu alcalde va arrancar el vistiplau de la Generalitat Valenciana al juliol i el del Ministeri al setembre... un mes abans de la dana.

"Els enciams o les persones?"

Ara, tot són presses, però, un mes després de la dana, a Aldaia senten més indignació que esperança quan els donen la raó, quan els reconeixen que cal desviar el curs del barranc. Sis veïns de la ciutat van perdre la vida el 29 d'octubre. "Què volem salvar, els enciams o les persones?", diu l'alcalde.

Uns quilòmetres més avall, entre Picanya i Paiporta, el pla de la Confederació contempla un altre desviament del curs de l'aigua cap al Túria.

Aquí, es volia construir una canalització de 2.270 metres que desviés un màxim de 700 metres cúbics d'aigua per segon. Félix Francés, que ha dirigit 14 articles científics sobre la matèria des dels anys 90, lamenta que no s'hagi fet realitat a temps:

"No s'haurien evitat tots els danys de la dana, però no és el mateix tenir 2.000 metres cúbics escampant-se per una zona d'inundació. S'hauria pogut reduir l'impacte a la meitat."

Una factura molt més cara

Amb el pla inicial, el del 2006, el govern espanyol preveia una inversió de 110 milions d'euros per resoldre la problemàtica de les inundacions recurrents al barranc de Poio. Després de l'aprovació de la llei de l'Horta, el pla es va haver de refer i es va encarir.

El degà del Col·legi d'Enginyes de Camins de València, Javier Machí, assegura que el cost d'aquestes obres hauria estat d'entre 500 i 700 milions d'euros. És car o no? Comparem-ho amb el cost de no tirar el pla endavant: el mateix Machí estima que la reconstrucció de la zona destruïda per la dana s'elevarà fins als 30.000 milions d'euros.

El cost de l'adaptació a la crisi climàtica, doncs, és entre 40 i 60 vegades menor que el derivat de les pèrdues i danys causats pels aiguats. I això sense comptar els plans d'emergència que, ara sí, s'hauran de dur a terme a tota l'Horta Sud.