La factura de l'aigua, per ciutats: a Barcelona es paga més del doble que a Madrid
El cost anual per a una família de fins a quatre persones és de 520 euros a Barcelona, la ciutat on es paga l'aigua més cara, segons un estudi de l'OCU
Els barcelonins paguen l'aigua fins a tres cops més cara que a altres ciutats de l'Estat. L'Organització de Consumidors i Usuaris, l'OCU, ha elaborat un estudi sobre el preu de l'aigua que col·loca la capital catalana en primera posició: el rebut anual per a una llar de tres o quatre persones puja a 520 euros. Mentre que a la ciutat amb el preu més baix, Guadalajara, la mateixa factura és tres cops menys, 164 euros.
Les altres capitals catalanes també estan situades als primers llocs de la llista i superen la mitjana estatal, que és de 306 euros anuals. A Lleida el rebut anual arriba als 442 euros, a Tarragona puja a 435 euros.
Girona és la capital catalana amb el preu més barat, amb 328 euros.
La ciutat més gran de l'Estat, Madrid, se situa a la part baixa de la taula amb un preu anual de 253 euros, la meitat del preu que paga la població de Barcelona.
L'aigua a Barcelona continua sent cara també per a famílies vulnerables. Les famílies amb pocs ingressos paguen un 29% menys que la resta, però així i tot, segons l'estudi, el cost és de 369 euros l'any, molt per sobre de la mitjana espanyola.
Tres denúncies
L'estudi denúncia la disparitat de preus segons el municipi. Justifiquen que l'aigua es pagui més cara a les ciutats de la conca mediterrània on hi ha més problemes d'abastiment d'aigua. Però qüestionen que els preus de sanejament de l'aigua siguin tan diferents entre factures.
"La feina d'una empresa depuradora no hauria de ser gaire diferent d'un lloc a l'altre", conclouen. L'Organització de Consumidors demana una "harmonització" de les tarifes i que siguin "transparents, comparables i senzilles".
També denuncien que la política tarifària de molts municipis no fomenta l'estalvi l'aigua, ja que els costos fixos són "molt alts". Tenint en compte el context de sequera, diuen, s'hauria d'apostar per penalitzar el consum excessiu d'aigua.
Finalment, assenyalen que l'aigua s'ha encarit a Lleida un 13,5% respecte del 2020 i a Girona un 10,7%.
Tarifes complicades
Per poder elaborar la taula, l'OCU ha calculat el cost anual de l'aigua en una llar on visquin tres o quatre persones amb un consum estimat de 175 metres cúbics.
Poder fer la comparació no ha estat feina fàcil, l'estudi explica les dificultats que han tingut per arribar a entendre les factures i treure conclusions sobre els preus. Les factures inclouen despeses fixes de diferents serveis que no es diuen igual a totes les ciutats i que, a més, no tenen el mateix pes en el total de la factura.
Per a un mateix concepte es poden arribar a fer servir fins a quatre paraules diferents: subministrament, abastiment, abducció o distribució.
La part de les factures que recull el consum d'aigua també té grans diferències. La majoria de ciutats apliquen un sistema de blocs de consum: un primer bloc amb un preu més baix, seguit d'altres blocs successius amb diferents preus. El cas és que cada localitat decideix quants blocs, quants metres cúbics a cada bloc i a quin preu es paga.
A tall d'exemple, a Barcelona hi ha cinc blocs, a Girona i Lleida, quatre, i a Tarragona, tres. A Càceres arriben a tenir vuit blocs i altres ciutats apliquen tarifes lineals que no inclouen blocs.
Per embolicar-ho encara més, en alguns casos s'apliquen blocs diferents per al subministrament i per al sanejament.
Qui fixa el preu?
Fixar el preu de l'aigua és una competència municipal, així ho dictamina la Llei 71/1985, i s'actualitza anualment. Els ajuntaments també són els responsables del manteniment de les infraestructures per reduir les pèrdues d'aigua en la distribució.
A Barcelona i a tot l'àmbit metropolità, l'Àrea Metropolitana de Barcelona és l'òrgan supramunicipal que aprova les tarifes del servei de l'aigua.
L'ONU estima que l'aigua no hauria de suposar més del 3% dels ingressos d'una llar.
- ARXIVAT A:
- SequeraConsumAigües de Barcelona