La facturació de les empreses de la demarcació de Barcelona augmenta gairebé un 20% el 2022, fins a 348.680 milions

ACN Barcelona - Les empreses amb seu social a la demarcació de Barcelona van tancar el 2022 amb un increment de la facturació del 19,7% respecte el 2021, fins a 348.680 milions d'euros. Així ho detalla l'informe 'Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona', elaborat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Manresa, que s'ha presentat aquest dimarts, i que ha precisat que l'ocupació generada va pujar un 5,9%, fins a 1.412.937 llocs de treball. La diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme, Ana Maria Martínez, ha dit que segueixen donant-se "bons resultats" i que "l'economia creix" en aquesta zona. D'altra banda, l'estudi també calcula que el volum de negoci de les societats el 2023 assoleixi els 380.626 milions d'euros, un 9,2% més.

L'anàlisi, fet a partir de les declaracions de les companyies al registre mercantil (fins al maig d'enguany es podien presentar els resultats de l'exercici 2022), ha concretat que sis comarques (Lluçanès, Baix Llobregat, Maresme, Barcelonès, Bages i Anoia) han crescut per sobre de la mitjana de la demarcació (19,7%). Tot i així, també ha constatat que les 13 comarques de la demarcació van incrementar la xifra de vendes, amb el Barcelonès (139.585 milions), el Baix Llobregat (74.218 milions) i el Vallès Occidental (64.009 milions) com les més destacades. La facturació per càpita va ser de 60.143 euros, un 18,3% més que l'any anterior. D'altra banda, el document apunta que aquest territori va concentrar el 81,4% del volum de negoci de les companyies amb seu a Catalunya, pràcticament el mateix que el 2021 (81,7%).   

Per això, Martínez ha afirmat que hi ha una "reactivació de la recuperació" després de la pandèmia, perquè de 2019 a 2020 sis dels 38 sectors van millorar les vendes, de 2020 a 2021 van ser 33 i de 2021 a 2022 tots els àmbits van créixer. En aquest sentit, la diputada ha precisat que l'evolució més accentuada va arribar de l'hosteleria i les activitats artístiques, recreatives i altres serveis i activitats financeres que van millorar en un 79,4%, 46.3% i 41%, respectivament.

Si la comparativa és d'acord amb els beneficis, les activitats immobiliàries van situar-se al capdavant, seguit de les indústries extractives, que l'informe en aquest cas explica que es deu a la facturació d'Iberpotash, amb seu a Súria (Bages). El director de la Xarxa d'Observatoris de l'Economia Local, Josep Maria Canals, ha indicat que el posicionament del negoci de l'edificació es deu a un comportament "cíclic".

Per sectors, s'ha tornat a situar al capdavant el del comerç a l'engròs (hidrocarburs), per darrere hi ha hagut les químiques i farmacèutiques, que ocupava la primera posició el 2020. En tercer lloc es va col·locar el comerç a l'engròs d'alimentació i begudes, seguit de productes alimentaris i begudes i, en cinquè lloc, comerç a l'engròs de productes d'ús domèstic.

Seat i Lidl

L'informe ha elaborat una classificació amb les 25 companyies que més facturen, amb Seat (10.513 milions) i Lidl (6.079 milions) liderant aquest llistat. De fet, 28 firmes guanyen més d'un  milió d'euros, el 17,9% del total de companyies. Per contra, el 73,1% tenen un volum de negoci per sota d'aquesta xifra. Per això, Ana Maria Martínez ha reblat que Catalunya "és un país de petites i mitjanes empreses" i que el 68% de les societats mercantils tenen menys de 22 anys.  

En aquesta classificació d'empreses que més guanyen, s'hi han afegit en aquest informe Synnex Spain, després de moure la seu social d'Alcobendas (Madrid) a Barcelona, amb 1.765 milions d'euros el 2022; Meroil SA, que passa de facturar 608 milions el 2021 a 1.108 el 2022, i Biomar Oil SL, que canvia d'un exercici de 65 milions el 2021 a 1.069 el 2022.

Previsions 2023

'Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona' ha calculat que la facturació dels negocis de 2023 s'incrementi un 9,2% respecte a les xifres de 2022, assolint els 380.000 milions d'euros. Tot i així, Canals ha admès que la mesura "potser es queda curta", malgrat ha defensat que aquestes previsions "s'han encertat bastant i el marge d'error ha estat menor".