La família de Guillem Agulló reviu l'assassinat de l'antifeixista arran d'una pel·lícula

L'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló a mans d'un grup neonazi ara fa 26 anys arriba al cinema. El rodatge de "La mort de Guillem" té lloc aquests dies a Burjassot, el seu poble, a l'Horta Nord, i retrata com la seva família va viure no només la pèrdua d'un fill i d'un germà, sinó les agressions i la impunitat de la ultradreta durant dècades al País Valencià.

"La mort de Guillem", dirigida pel guardonat Carlos Marques-Marcet, denuncia alhora l'assassinat polític i posa la mirada en la dificultat de la família per afrontar l'assassinat del Guillem, un dol difícil de tancar.

Per Betlem Agulló, la germana del Guillem, aquells fets van suposar un abans i un després per a una adolescent que va haver de madurar abans d'hora i una família que no ho han pogut superar mai.

"Em va fer conscienciar que la vida és una altra cosa, que hi ha gent que mata per la teva forma de pensar."

"El procés de dol costa molt i no l'arribem a fer mai, s'entremescla amb tot el tema polític, el feixisme, amb la vida personal i no arribem a superar aquesta mort. Aquests anys hem arribat a conviure i a normalitzar la seva absència en la nostra família. Però l'assassinat de Guillem mai en la vida el podrem superar, està allí latent."

Pablo Molinero, l'actor que fa de pare de Guillem Agulló, assumeix el que va representar per a la família Agulló l'assassinat de Guillem.

"En la part més personal no pots acabar de passar el dol perquè estàs molt engrescat en tota la part més política del fet, i en eixa part més política estàs a soles."

El director del film, Carlos Marques-Marcet relaciona aquesta dificultat amb la vessant política del que la mort de Guillem ha representat en l'antifeixisme.

"Aquesta dificultat que a vegades no pensem des de l'activisme que suposa també molts sacrificis, entre ells la incapacitat de poder passar pàgina."

En aquest sentit, Marques-Marcet ha volgut implicar els moviments antifeixistes valencians en el rodatge i fan d'extra.

A la mort del fill, la família Agulló va haver de sumar el patiment per les amenaces de l'extrema dreta i treure forces per a la defensa pública de Guillem.
Un dels moments que recull la pel·lícula és quan Carme Salvador, la mare del Guillem, poc després de perdre el seu fill es dirigia amb una colpidora enteresa als pares dels assassins.

"Nosaltres tenim un fill mort que viurà per sempre, però ells, desgraciadament i segurament sense saber-ho, engendraren fa 20 o 22 anys i donaren vida a la mort."

El pares de Guillem Agulló en la roda de premsa després de l'assassinat del fill

L'actriu Glòria March, que encarna la mare del Guillem, reviu al film aquest moment de gran impacte.

"Va ser un dels primers vídeos que vaig veure quan me digueren de fer Carme. Ve a dir que donen el condol als pares dels assassins. Li vaig dir: saps que aquesta escena a mi em va impactar molt, em va dir molt del teu personatge i l'anem a rodar."

El repartiment compta amb actors valencians, dos d'ells debutants per als papers del Guillem i la seva germana Betlem.

"El dia que vam conèixer el Guillem de ficció ens vam abraçar a ell i la meva mare va dir: 'Ai, si és que em recorda l'oloreta de Guillem i tot.'"

Però ara, la pel·lícula també ha obligat a recordar molts detalls i a remoure sentiments. La Betlem no sap si podrà veure-la.

"Jo crea que sí, i creia que després de 26 anys estava preparada... però després de veure el rodatge, de reviure tot el que hem hagut de reviure i recordar detalls molt concrets de la vida amb ell, recordar com ens parlàvem, com ens abraçàvem, les coses que ens dèiem, com era l'habitació, les coses que feia, ens ha remogut tant, que porto setmanes plorant, i no sé si podré veure-la. És molt fort."

El rodatge ha fet reviure molts records familiars


Tot i això, considera que fer aquesta pel·lícula és necessari i important per a les futures generacions. I malgrat els atacs feixistes, la Betlem no pensa oblidar ni perdonar l'assassinat del seu germà.

"Realment, quan diuen 'Guillem, jódete', a qui els fot és a ells. Que Guillem no hagi acabat en l'oblit, que el seu assassinat almenys hagi servit perquè la gent el tinga com un referent que el feixisme cal combatre'l. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó, clar."

Produïda per Astor Media i Bat a Bat, i amb participació de TV3, "La mort de Guillem" es podrà veure el setembre vinent.

Arran de la pel·lícula, també ha posat en marxa la campanya "La lluita continua", que inclou diverses activitats que s'iniciaran al gener a València i Barcelona: un cicle de debats i conferències sobre el feixisme, dos concerts i una "novel·la documental" de Núria Cadenes que analitza l'actuació policial, el procés judicial i la cobertura mediàtica del cas.

El jove antifeixista va morir, amb 19 anys, l'11 d'abril de 1993 d'una ganivetada al cor. Un grup de neonazis el van atacar quan estava amb un grup d'amics al poble de Montanejos, a l'Alt Millars, a Castelló, on passava les vacances de Setmana Santa.

L'any 1995, l'Audiència de Castelló va jutjar 5 joves pel seu assassinat. Només un va ser condemnat, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó, per homicidi, i va absoldre la resta d'acusats en considerar-ho un crim comú. Cuevas només va complir 4 anys.

Als 25 anys de l'assassinat, Guillem Agulló, el pare, recordava com va veure aquell judici.

"El judici de Castelló va ser clarament una protecció dels nazis. De fet, invertiren molts diners en la defensa, per demostrar que va ser una baralla entre amics."

La mare, Carme Salvador, sempre ha tingut clar per què van matar el seu fill.

"Perquè pensava diferent. Era el líder d'un moviment antifeixista."

L'any 2005, Pedro Cuevas va tornar a ser detingut amb altres neonazis. Van requisar un arsenal en el qual hi havia armes com ara un llançagranades. L'Audiència de Castelló els va condemnar però el Tribunal Suprem els va absoldre.