La fascinant història de Shum, "el dibuixant de les mans trencades"

L'any 2018 Josep Maria Cadena i Lluís Solà i Dachs van publicar la biografia "Shum, el dibuixant anarquista" (Diminuta Editorial). Aquell volum recuperava així una figura oblidada, la del dibuixant Alfons Vila (Shum), que es va fer popular, sobretot, durant els anys de la Segona República.

Ara, el ninotaire Jaume Capdevila --més conegut com a Kap-- recupera aquesta biografia per convertir-la en una novel·la gràfica apassionant. L'ha titulada com a "Shum, el dibuixant de les mans trencades" (Pagès Editors) i ens explica les vicissituds d'un il·lustrador la vida del qual va fer un gran tomb el 2 de maig de 1921.

Supervivent d'una explosió

Aquell dia, una gran explosió va destrossar un pis al número 10 del carrer Toledo, al barri d'Hostafrancs de Barcelona. Un grup d'anarquistes que manipulaven explosius van provocar l'accidental deflagració. Arran de l'accident van morir cinc persones.

Però Shum, que jugava un paper molt residual en aquell grup llibertari, va sobreviure malgrat que es va fer cremades gravíssimes. Després d'un judici ple d'irregularitats --el ninotaire havia prestat declaració davant la Guàrdia Civil sota tortura--, Shum va ser condemnat a mort.

La sentència va generar una forta commoció en l'opinió pública, que vivia anys d'agitació contra el govern --corrien els temps durs del pistolerisme-- i, més en concret, contra qui llavors era el ferotge governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido.

Deu anys de presó

La campanya de premsa en favor de Shum va tenir cert ressò internacional, fins al punt que, finalment, al jove il·lustrador se li va commutar la pena de mort per la de cadena perpètua. Començava així una dilatada reclusió a la presó del Dueso (Cantàbria) que es va allargar durant gairebé 10 anys.

Però durant aquell periple Shum no va perdre el temps perquè, tot i les greus lesions que patia a les mans arran de l'explosió, se les va empescar per iniciar un fèrtil període creatiu en què va afinar el seu sintètic estil de dibuix.

Finalment, el 1931 el van alliberar coincidint amb l'arribada de la Segona República. Alfons Vila, "Shum", ja era un home lliure. I va aprofitar la seva llibertat per col·laborar a diaris com La Humanitat, fundat per Lluís Companys.

Una vida a l'exili

Els ninots de Shum es van convertir en el senyal d'identitat de la publicació. L'esclat de la Guerra Civil va acabar amb aquell període d'estabilitat.

Shum va marxar al front i, més tard, es va haver d'exiliar, primer a França, i després a Santo Domingo, els Estats Units i, finalment a Mèxic, on va acabar instal·lant-se amb la seva dona. Allí no només van néixer els seus fills, sinó que, incansable, va publicar en moltes revistes.

També va fer diverses exposicions i va treballar d'escenògraf, decorador i cartellista. Va morir el 1967. Va ser enterrat a la localitat mexicana de Cuernavaca, embolcallat amb la bandera de Catalunya.