La Fed torna a apujar els tipus d'interès tot i la tempesta bancària i els deixa al 5%
També rebaixa la previsió de creixement de l'economia nord-americana per a aquest any i el vinent
La Reserva Federal dels Estats Units ha decidit tornar a apujar els tipus d'interès. Ha estat un quart de punt, amb la qual cosa queden en el 5%.
La Fed ha preferit fer un pas més en l'intent de controlar la inflació, que està situada en el 6%, abans que fer una pausa en l'increment de tipus per calmar el sistema bancari nord-americà, estressat després de la caiguda de tres bancs aquest mes.
El punt en què han quedat els tipus després d'aquest últim augment és el més alt des del 2007, però segons l'informe de la Fed, aquestes pujades podrien haver tocat sostre, ja que deu dels disset membres de l'entitat creuen que el nivell de tipus apropiat per a aquest any és justament del 5%.
L'informe també assegura que aquesta crisi bancària "probablement es notarà en l'activitat econòmica, la contractació i la inflació", però admet que la magnitud d'aquests efectes és "incerta".
Pel que fa a la previsió de creixement per al 2023, la revisen a la baixa: del 0,5% previst passen al 0,4%. I pel 2024, passen de l'1,6% a l'1,2%.
El dilema de les autoritats bancàries
La decisió de la màxima autoritat monetària estatunidenca arriba pocs dies després que el Banc Central Europeu apugés també els tipus d'interès mig punt, fins al 3,5%. De fet, les autoritats monetàries de mig món es troben atrapades en el dilema d'haver de triar entre continuar encarint el cost del crèdit per refredar la inflació o bé afluixar el ritme de les pujades per donar oxigen als mercats financers i evitar una trencadissa.
De moment, però, han optat per mantenir el discurs de combat contra la inflació.
Missatges per calmar els ànims
En paral·lel, el Tresor nord-americà ha intentat complir amb la seva part de la feina, assegurant reiteradament que els diners dels clients dipositats en els bancs regionals del país estan segurs, i tenen la garantia pública. Una garantia que, almenys aquest dimarts, va contribuir a calmar els nervis a Wall Street, pendent de la salut del sistema bancari des de la caiguda del Silicon Valley Bank.
En el cas del BCE, la versió oficial descarta l'efecte contagi per la caiguda del banc californià i, a Europa, de Credit Suisse. En paraules del seu economista en cap, Philip Lane, "és un escenari improbable". En aquesta línia, el president del banc central belga, Pierre Wunsch, ha dit en una conferència que després de fer els números "no veiem un problema". Segons Wunsch, "fins i tot si els bancs haguessin de vendre's els seus bons a pèrdua, tindrien prou capital per afrontar-ho".
En una conferència a Frankfurt, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha insistit que el seu objectiu és combatre la inflació i, al mateix temps, garantir l'estabilitat de la zona euro. I admès que, paradoxalment, els nervis dels últims dies podrien ajudar-la a complir amb l'objectiu de controlar la inflació.
Perquè si la banca restringeix el crèdit, el consum se'n ressentirà i els preus afluixaran, segons el seu raonament. Si això passa, els arguments per continuar apujant els tipus d'interès s'anirien diluint durant els pròxims mesos.
