La Festa de Moros i Cristians de Lleida s'allarga tot el cap de setmana en el seu 15è aniversari
La ciutat de Lleida ha viscut aquest cap de setmana la Festa de Moros i Cristians, la més antiga de l'Estat i l'única de Catalunya, que aquest any compleix 15 anys de la seva recuperació amb la incorporació de novetats com l'escenificació de les ambaixades, textos en clau d'humor que reciten els ambaixadors de cada bàndol per intentar evitar l'enfrontament. Amb aquest acte, que a partir d'ara es farà cada any, la festa passa a durar tot el cap de setmana i l'organització ja pensa a afegir-hi el divendres en properes edicions.
Els actes han finalitzat amb la reconquesta cristiana de Madina Larida, com fa nou segles. L'acte central, la desfilada pel centre de la ciutat, amb més de 1.000 participants a les sis comparses cristianes i musulmanes, ha hagut de competir amb els partits de futbol de l'última jornada de la Lliga.
A l'entrada de gala a la ciutat, els exèrcits han recorregut des de la porta del Lleó de la Seu Vella el carrer Cavallers i Blondel, i han acabat a la rambla de Ferran.
Abans, les comparses infantils han fet un recorregut similar. Per tancar la festa, la Seu Vella s'ha transformat en el camp de batalla entre els dos bàndols pel domini de la ciutat. Cada any, a Lleida, guanya un bàndol diferent, al revés de molts municipis, on és comuna la festa i on sempre guanyen els cristians. En aquest cas, però, enguany els cristians, liderats pel capità Ermengol VI, han entrar a la ciutat per rebatejar-la al cristianisme.
Una altra de les novetats de l'any ha estat la incorporació de mig miler de cadires de lloguer per poder veure la desfilada des d'una posició privilegiada, destinades sobretot a la gent gran i les persones amb dificultats de mobilitat. Les localitats s'havien de reservar prèviament.
A banda, un dels actes més especials del cap de setmana ha estat la recreació de les ambaixades dels exèrcits, unes converses entre els líders dels dos bàndols típiques de moltes festes de Moros i Cristians, però que mai s'havien fet a Lleida.
El president de l'Associació de Moros i Cristians de Lleida, Joan Gomis, ha anunciat la intenció de seguir allargant la festa fins divendres. Gomis ha reconegut la dificultat per organitzar una festa així, que s'està consolidant i ampliant. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha recordat que és l'única festa de Moros i Cristians de Catalunya i la més antiga de tot l'Estat, fet que, segons ell, és representatiu de la cultura popular en l'apartat de representació històrica i d'una festa que fa viure tots els lleidatans.
A l'entrada de gala a la ciutat, els exèrcits han recorregut des de la porta del Lleó de la Seu Vella el carrer Cavallers i Blondel, i han acabat a la rambla de Ferran.
Abans, les comparses infantils han fet un recorregut similar. Per tancar la festa, la Seu Vella s'ha transformat en el camp de batalla entre els dos bàndols pel domini de la ciutat. Cada any, a Lleida, guanya un bàndol diferent, al revés de molts municipis, on és comuna la festa i on sempre guanyen els cristians. En aquest cas, però, enguany els cristians, liderats pel capità Ermengol VI, han entrar a la ciutat per rebatejar-la al cristianisme.
Una altra de les novetats de l'any ha estat la incorporació de mig miler de cadires de lloguer per poder veure la desfilada des d'una posició privilegiada, destinades sobretot a la gent gran i les persones amb dificultats de mobilitat. Les localitats s'havien de reservar prèviament.
A banda, un dels actes més especials del cap de setmana ha estat la recreació de les ambaixades dels exèrcits, unes converses entre els líders dels dos bàndols típiques de moltes festes de Moros i Cristians, però que mai s'havien fet a Lleida.
El president de l'Associació de Moros i Cristians de Lleida, Joan Gomis, ha anunciat la intenció de seguir allargant la festa fins divendres. Gomis ha reconegut la dificultat per organitzar una festa així, que s'està consolidant i ampliant. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha recordat que és l'única festa de Moros i Cristians de Catalunya i la més antiga de tot l'Estat, fet que, segons ell, és representatiu de la cultura popular en l'apartat de representació històrica i d'una festa que fa viure tots els lleidatans.