Judith Butler, referent pels seus estudis de gènere, Premi Internacional Catalunya

La intel·lectual dels Estats Units Judith Butler ha guanyat el XXXIII Premi Internacional Catalunya d'aquest any, segons ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Butler és una de les ments més influents del món, especialista en estudis de gènere. Però també són molt conegudes les seves reflexions sobre ètica, feminisme, política i drets humans.

És una figura amb una important presència pública per la seva implicació intel·lectual i política en conflictes com el d'Israel i Palestina, la Guerra de l'Iraq o el moviment Occupy Wall Street. I s'ha pronunciat també sobre la qüestió catalana.

Butler va néixer a Cleveland, als Estats Units, fa 65 anys, en el si d'una família jueva d'origen hongarès i rus. Té una càtedra de Filosofia a l'European Graduate School i imparteix classes de Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia.

Teories sobre el gènere i el concepte "queer"

Butler ha contribuït àmpliament al pensament filosòfic i feminista, i es declara una persona no binària, és a dir, les que no tenen una autopercepció ni com a home ni com a dona i que poden identificar-se amb un tercer gènere o amb cap.

Una de les aportacions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat de gènere, del sexe i la sexualitat, que desenvolupa en els seus assajos "Performative Acts and Gender Constitution" (1988) i "Problemes de gènere" (1990) (Angle Editorial, 2021). Elabora el concepte que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals. Butler va més enllà i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser un fet natural, són, com el gènere, un fet construït.

A "Undoing Gender", publicat l'any 2004 ("Deshacer el género", Paidós, 2012), un dels seus llibres més venuts a tot al món en diversos idiomes, Butler reflexiona sobre els conceptes de transgènere, transsexual i intersexual, en relació amb la teoria feminista i la teoria "queer".

El poder de la paraula

Precisament la resignificació de la paraula "queer" és un exemple del concepte de poder sense subjecte, que Butler explica com el poder que té el discurs o el llenguatge per crear. "Queer" ha passat de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

A partir d'aquest poder que s'atribueix a les paraules, la societat actual ha introduït el debat del gènere dels mots com a força transformadora i d'identitat personal, de drets i inclusió socials.

L'ètica de la no-violència

Judith Butler ha reflexionat sobre la violència, i no només sobre la que pateixen els cossos que no encaixen dins la norma. A "Precarious Life: The Powers of Mourning and Violence" (2004), Butler es planteja si es poden aconseguir canvis socials des de posicions pacífiques. Arran dels atemptats de l'11S, Butler es planteja l'ètica de la no-violència.

Un de les aportacions que fa és la introducció de la figura del dol, en el marc de la vulnerabilitat de la condició humana. En el reconeixement del valor de la vida i de la seva fragilitat, fa reflexions ètiques que qüestionen fets com el centre de detenció de Guantánamo, la deshumanització de l'enemic en conflictes bèl·lics o els estralls de l'ocupació israeliana dels Territoris Palestins.

En definitiva, Judith Butler és una de les persones més influents del pensament occidental, que ha aportat profundes reflexions i conceptes que estan canviant la societat.

El Premi Internacional Catalunya, considerat una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya, s'atorga a aquelles personalitats que han contribuït al desenvolupament de la cultura o la ciència des del compromís ètic i humanístic. L'han rebut personalitats com el bisbe Casaldàliga, la Premi Nobel Aung San Suu Ki, Desmond Tutu, Jane Goodall i els doctors Baselga, Esteller i Massagué, entre altres.