La Fiscalia arxiva la investigació per la mort de migrants a la tanca de Melilla

La investigació per la mort d'almenys 23 persones a la tanca de Melilla ha quedat arxivada. La Fiscalia ha decidit tancar el cas perquè no veu delicte en l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil a la frontera amb el Marroc.

"Els components de l'operatiu van mantenir en tot moment una conducta proporcionada a la gravetat dels fets que s'estaven produint, consistents en l'atac massiu a una frontera espanyola per un grup d'entre 700 i 800 persones, incontrolat, agressiu i armat amb elements contundents", diu la Fiscalia, que menciona l'excepció d'alguns agents que "van llançar pedres als migrants en un moment concret".

La fiscal de sala coordinadora d'estrangeria, Beatriz Sánchez, ha traslladat al director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil aquesta actuació de diversos agents que van llançar pedres contra els migrants perquè creu que pot ser constitutiva d'una infracció disciplinària.

Els fets van passar el 24 de juny. Almenys 23 persones que intentaven travessar la frontera cap a territori espanyol van acabar mortes i moltes més ferides.

La Fiscalia avala les devolucions en calent

En el seu escrit, la Fiscalia recorda al govern espanyol que té l'obligació de posar en marxa mecanismes "eficaços i legals" per garantir el dret a sol·licitar asil o protecció internacional sense arriscar la vida, però avala el rebuig de 470 migrants en frontera i diu que la Guàrdia Civil ho va fer "en compliment i en l'exercici de les seves funcions, en aplicació d'allò que disposa la llei d'estrangeria i d'acord amb les competències que legalment tenen atribuïdes per evitar un dany greu, immediat i irreparable, com era l'atac violent, massiu i incontrolat a una frontera espanyola".

El decret també sosté que cap dels agents que van actuar en l'operatiu va tenir coneixement de l'allau que es va produir i de les seves fatídiques conseqüències. Assegura que no sabien que hi havia persones en situació de risc que necessitaven auxili i fins i tot afirma que, si ho haguessin sabut, no les haurien pogut ajudar "sense risc propi".

"No hi va haver comunicació del que estava passant per part de l'operatiu marroquí a l'espanyol."

Grande-Marlaska va negar qualsevol responsabilitat

El mes de novembre passat, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l'actuació de la Guàrdia Civil aquell dia. El ministre no es va moure ni un mil·límetre i va mantenir que no hi havia hagut morts a la banda espanyola, malgrat la publicació d'imatges que demostraven el contrari.

Diverses investigacions periodístiques han contradit el ministre. L'última, un documental distribuït per l'ONG Lighthouse Reports i els mitjans El País, Le Monde i Der Spiegel que assegura que algunes persones van quedar aixafades al costat espanyol de la frontera, abandonades sense rebre atenció mèdica, i que hi va haver almenys un mort en territori espanyol.

On Jun 24 a group of people, mainly refugees from Sudan, tried to cross Africa's land border with Europe. What followed as they were caught between Spanish & Moroccan forces has been called a massacre. @LHReports & partners reconstructed a day of death & chaos pic.twitter.com/nZm2tpYaGj

— Lighthouse Reports (@LHreports) November 29, 2022

El nombre de víctimes, encara sense determinar

Diverses ONG van elevar el nombre de víctimes a almenys 37 --una xifra avalada per l'ONU-- i asseguren que hi ha 77 desapareguts i centenars de devolucions en calent --470 segons el defensor del poble, Ángel Gabilondo. També han denunciat el tracte inhumà que van rebre moltes de les persones que no van aconseguir saltar la tanca i van quedar ferides a terra.

El Kori, un dels supervivents que ha estat expulsat, assegura que el van retornar sense ni tan sols preguntar-li si era menor d'edat. Té 17 anys, és del Sudan, i un cop expulsat d'Espanya per la Guàrdia Civil, va ser empresonat per la Gendarmeria marroquina i desplaçat 600 quilòmetres a l'interior, fins a Beni Melal.

Tant les ONG com les Nacions Unides, membres del Parlament Europeu i la Unió Africana han demanat una investigació sobre la tragèdia. Una tragèdia que el Kori va viure de primera mà i s'ha atrevit a relatar:

"La Gendarmeria ens va encerclar per darrere i ens va empènyer a la porta. Vam intentar obrir-la, però estava bloquejada. Van fer servir pilotes de goma i gasos lacrimògens. Algunes persones van perdre un ull, d'altres tenien mans o cames trencades. Molts dels meus companys van morir d'asfíxia."

També els familiars de les víctimes i els desapareguts fa mesos que reclamen explicacions, enmig del silenci institucional.