La Fiscalia belga demanarà l'extradició de Puigdemont per sedició i malversació

La Fiscalia belga demanarà aquest dimarts que s'executi l'extradició de Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, seguint el criteri de la justícia espanyola en la tercera euroordre contra ell.

L'advocat de l'expresident de la Generalitat, Paul Bekaert, ha informat que la Fiscalia de Brussel·les té previst demanar-ho al tribunal de primera instància. Serà en la vista convocada per a aquest dimarts a les 9 del matí sobre la reactivació de l'euroordre impulsada pel jutge Pablo Llarena.

Era esperable que la Fiscalia belga fes seva la petició de les autoritats espanyoles, tenint en compte que difícilment se sol canviar la petició que fa el país d'origen de l'euroordre. Ho ha fet notar també un dels advocats de Puigdemont, Gonzalo Boye:

Els advocats de Puigdemont preveuen demanar un ajornament de la vista, per tenir més temps per preparar la defensa.

Segons Bekaert, el jutge no prendrà cap decisió sobre l'afer, sinó que fixarà una data nova, "probablement a principis de desembre" perquè les parts puguin presentar els seus al·legats.

Què pot passar?

Els escenaris que es poden obrir aquest dimarts són dos. Un, que el jutge accepti aquest ajornament. L'altre, que no, i que, per tant, comenci a estudiar el fons de l'assumpte.

Si és així, la justícia començarà a analitzar si concedeix o no l'extradició i si els dos delictes pel quals el Suprem espanyol reclama Puigdemont són associables a algun dels que hi ha al Codi Penal belga.

Puigdemont, en llibertat després de declarar davant la Fiscalia belga (François Lenoir)

Sigui quina sigui la decisió final del jutge, encara quedaran dues instàncies superiors de la justícia belga a les quals recórrer.

La primera, el Tribunal d'Apel·lació. I la segona, el Tribunal de Cassació, equivalent al Suprem espanyol. Aquest últim es pot pronunciar sobre la forma, però no sobre el fons de la qüestió.

El reglament europeu fixa un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos estats membres. En casos excepcionals, es pot ampliar fins a 90 dies.

D'acord amb la seva llei, Bèlgica pot rebutjar l'extradició d'una persona si hi ha "motius seriosos" per pensar que se'n vulneraran els drets fonamentals si l'entreguen, o bé si els delictes que se li imputen no es recullen en el dret belga o queden fora dels 32 delictes acordats per la UE per dur a terme l'extradició.

Puigdemont, en llibertat sense fiança

L'expresident de la Generalitat està en llibertat sense fiança però té l'obligació de tenir residència fixa a Bèlgica i no pot sortir del país sense autorització del jutge, a l'espera que es resolgui el seu cas.

Puigdemont va comparèixer voluntàriament davant la Policia Federal belga i va declarar davant del jutge d'instrucció, una setmana després de la reactivació de l'euroordre de Llarena. Va quedar sota arrest fins que el jutge el va interrogar i el va deixar lliure amb les mesures cautelars esmentades, el 18 d'octubre.

Les altres euroordres

El jutge Llarena ja va intentar aconseguir l'extradició de Puigdemont dues vegades el 2017 i el 2018, pels delictes de rebel·lió i sedició. Va rebre un fort revés amb la decisió del tribunal alemany de Schleswig-Holstein, que l'abril del 2018 va descartar la rebel·lió i només es va avenir a estudiar lliurar l'expresident per malversació.

El jutge Llarena, davant del Suprem (EFE)

L'altre intent va ser, justament, amb la justícia de Bèlgica. Aquell cop, però, Llarena va acabar retirant l'euroordre el desembre del 2017 davant la previsible negativa de les autoritats judicials belgues.

Abans que es fes pública la sentència del procés, i en el context de les detencions de l'anomenada operació Judes, Carles Puigdemont va afirmar que preveia que Llarena tornés a activar l'euroordre per terrorisme.