La Fiscalia s'oposa que Bassa surti per cuidar la mare perquè "pot contractar algú"
El ministeri públic recorre la flexibilització del règim penitenciari a l'exconsellera de Treball
La Fiscalia es continua oposant a fer flexibles les penes de presó als líders independentistes condemnats al judici del procés. Després de fer-ho amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, aquest dilluns ho ha fet amb Dolors Bassa.
En un escrit enviat al jutjat de vigilància penitenciària, demana que la presó de Puig de les Basses revoqui la flexibilització del règim penitenciari a l'exconsellera de Treball.
El ministeri públic considera que cuidar la seva mare és una via encoberta per aconseguir la semillibertat i denuncia que l'aplicació del 100.2 als líders independentistes respon a una "pertinaç voluntat" de buidar de "contingut" la sentència del Tribunal Suprem.
En el recurs, la Fiscalia diu que la cura de la seva mare no té cap relació amb els delictes comesos per Bassa i, per tant, "no es pot considerar part del tractament penitenciari".
La Fiscalia apunta que els informes de la presó sobre Bassa afirmen que, a més de la cura de la seva mare, està previst que, més endavant, pugui sortir per treballar, "a fi d'adquirir els anys de cotització que li falten per millorar la pensió contributiva de jubilació".
Segons la Fiscalia, no es pot considerar que l'activitat d'atendre i cuidar la seva mare "formi part del tractament" de Bassa, perquè l'exconsellera "no va cometre els delictes a causa d'unes relacions familiars desestructurades", sinó que, d'acord amb els informes psicològics, té una excel·lent relació familiar i va créixer en un clima "càlid", educada en "valors prosocials i emmarcats en una orientació cristiana tradicional".
El ministeri públic també creu que Bassa pot pagar algú perquè cuidi la seva mare:
"Té la suficient capacitat econòmica per permetre assumir el cost de contractar una persona perquè pugui assistir la seva mare, cosa que no pot predicar-se de la gran majoria de la població reclusa."
En l'escrit, afegeix que "tenir pares grans susceptibles de requerir cures i atenció no és exclusiu de la interna, sinó d'un gran nombre d'interns, i no per això gaudeixen de l'aplicació de l'article 100.2".
A més, remarca que Bassa "no reconeix la comissió delictiva i, per tant, no assumeix la seva responsabilitat en els fets produïts", sinó que va plantejar el seu paper en el procés com un "dilema moral" entre la legalitat i la legitimitat, "escudant-se en l'anomenat mandat del poble" i cita l'última paraula de l'exconsellera de Treball en el judici del procés:
"Entén que la seva actuació, participació en l'organització del referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya i subsegüent declaració unilateral d'independència, que tot seguit va ser suspesa, no és delicte."
El 100.2 ja s'ha aplicat a set presos
Fins ara, les juntes de tractament dels centres penitenciaris han flexibilitzat el règim penitenciari mitjançant l'aplicació de l'article 100.2 a set dels líders independentistes condemnats pel Suprem.
A més de Bassa, han obtingut el 100.2 Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Sànchez. És a dir, tots els que estan complint pena de presó excepte Jordi Turull i Josep Rull.
L'expresident d'Òmnium va ser el primer que va sortir de la presó per treballar i fer voluntariat, el 13 de febrer. Quatre dies més tard, ho va fer Bassa i també Carme Forcadell, totes dues per cuidar un familiar.
El 20 de febrer va sortir Joaquim Forn per treballar d'advocat a l'empresa Mediapro. Dimarts de la setmana passada va ser el torn de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, que va començar el seu voluntariat a la Fundació Canpedró.
Aquest dilluns, Raül Romeva ha sortit per primer cop per anar a treballar i es preveu que aquest dimarts ho faci Oriol Junqueras per fer classes a la universitat.
