La Fiscalia de Catalunya, a l'espera de rebre la querella pel 9-N, que haurà de presentar davant del TSJC
La querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau inclou els delictes de desobediència i prevaricació, que comporten inhabilitació, i els de malversació i usurpació de funcions, que suposarien penes de presó, de sis mesos a sis anys
Després que el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, obtingués el suport de la junta de fiscals per tirar endavant la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació Irene Rigau pel 9-N, la Fiscalia de Catalunya està a l'espera de rebre-la. I és que són els fiscals catalans els que, tot i que s'hagin oposat a fer-ho, hauran de presentar la querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Ara s'obren diferents opcions. El TSJC podria no admetre-la a tràmit, si considera que jurídicament no té fonament. En el cas que sí que l'admeti, podria investigar, veure que no hi ha delicte i arxivar-la, o bé veure-hi delicte i obrir un judici.
Amb tot, sembla que la fiscalia no demanarà mesures cautelars, com podrien ser la inhabilitació del president i les conselleres.
Penes de presó i inhabilitació
La querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau inclou els delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació de funcions, alguns castigats amb penes de presó. En primer lloc, prevaricació, és a dir, tirar endavant resolucions injustes amb coneixement de causa, perquè es considera que Mas i el seu govern van promoure el procés participatiu que havia suspès el Tribunal Constitucional. Pot comportar de 7 a 10 anys d'inhabilitació per a càrrec públic. El delicte de desobediència es basa, segons el fiscal, en les "argúcies" per esquivar la suspensió del Tribunal i en el fet que el mateix president de la Generalitat es reivindiqués com a únic responsable. El Codi Penal preveu una multa i inhabilitació.
La usurpació d'atribucions judicials comporta pena de presó: entre sis mesos i un any. I, finalment, hi ha el delicte de malversació de fons públics, pel fet de destinar diners públics a sufragar activitats que la fiscalia considera delictives, castigat amb multa i suspensió de càrrec públic de sis mesos a tres anys.
Pel govern, tot plegat és un greu error. El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha manifestat que si fossin condemnats per organitzar el procés participatiu del 9-N seria "propi d'un altre tipus de contextos, però no d'una democràcia". En qualsevol cas, Homs ha explicat que el govern català es defensarà jurídicament de la querella, un cop s'hagi presentat, i ha assegurat que afronten el procés amb "serenitat" i amb "la consciència tranquil·la" d'haver actuat dins de la legalitat.
