La Fiscalia del Suprem reclama que s'investigui Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami

La Fiscalia del Tribunal Suprem veu indicis de terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic i reclama investigar Carles Puigdemont, Marta Rovira i Ruben Wagensberg, entre d'altres, per aquest delicte. 12 dels 15 fiscals que la conformen han decidit tombar l'informe elaborat pel seu company Álvaro Redondo, que s'oposava a la possibilitat que el tribunal investigués l'expresident català per terrorisme en aquesta causa.

A més, 11 han coincidit que cal investigar Puigdemont, Rovira i Wagensberg per les protestes a Catalunya posteriors a la sentència del Procés.

D'aquesta manera, la Fiscalia del Suprem dona la raó al jutge Manuel García-Castellón, que havia demanat, precisament, que l'alt tribunal investigués per terrorisme els imputats en aquesta causa.

L'informe de Redondo ha sigut estudiat per la Junta de Fiscals de la secció primera de l'alt tribunal, on les decisions es prenen per majoria. Ha estat en una reunió llarga, de quatre hores. I els dos fiscals en cap que hi prenien part no han compartit criteri. Un és Fidel Cadena, un dels quatre fiscals del Procés i que s'ha mostrat d'acord amb la tesi del terrorisme. L'altre és Joaquín Sánchez Covisa, més proper a la tesi dels desordres agreujats.

Sigui com sigui, la decisió arriba uns dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurés des de Brussel·les que l'independentisme català "no és terrorisme" i es mostrés convençut que els tribunals arribarien a aquesta conclusió.

Qui farà el nou text

Un cop rebutjat el text, ara la Junta encarregarà que se'n redacti un altre amb el seu criteri. 

Per desfer la discrepància s'anirà a la fiscal superior jeràrquica: María Ángeles Sánchez-Conde, tinenta fiscal del Suprem. Ella farà un nou informe, basat en la unitat de criteri que regeix sobre el ministeri fiscal i, sense tornar a passar per la junta de fiscals, el remetrà directament a la Sala Penal del Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena. 

Des del govern espanyol, la portaveu Pilar Alegria, ha manifestat el seu respecte a la decisió de la junta de fiscals, sorgida del debat jurídic. Però també ha recordat que la darrera paraula s'ha de prendre d'acord amb el que estableixin els òrgans de la fiscalia. I això deixaria l'última paraula al fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz.

El full de serveis de Sánchez Conde permet situar-la com a dona de confiança dels tres darrers fiscals generals de l'Estat nomenats pels governs de Pedro Sánchez. El seu paper serà ara el de trobar l'equilibri entre la posició dels que són més pròxims a les tesis del govern i una junta de fiscals del Suprem partidària de tot el contrari.
 

El ponent coincidia amb la tesi del fiscal de l'Audiència Nacional

En el seu informe, ara rebutjat, el fiscal del Tribunal Suprem Álvaro Redondo no veia indicis per investigar per terrorisme els acusats en la causa de Tsunami Democràtic. Coincidia així amb la tesi del fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, que també considerava que no hi havia indicis suficients d'aquest delicte i denunciava "contradiccions flagrants" del jutge García-Castellón.

En un escrit de 69 pàgines, Redondo recordava al jutge instructor que per imputar delictes a un aforat, com és el cas de Puigdemont i Wagensberg, primer cal que hi hagi alguna "conducta concreta" o algun "indici o principi de prova que pugui servir a aquesta imputació".

El fiscal defensava que no hi havia terrorisme ni indicis racionals de criminalitat contra Puigdemont. En el seu escrit, repassava les accions de Tsunami Democràtic com el bloqueig de l'aeroport del Prat i concloïa que perquè aquests fets siguin qualificats de terrorisme hi ha d'haver un delicte greu contra la llibertat, cosa que entén que no va passar.

L'escrit sostenia que només es pot parlar, "en tot cas", d'un delicte de "coaccions", i no d'un delicte de "detenció il·legal" que justifiqui la imputació per terrorisme.

Desordres públics, no un delicte greu contra la llibertat

A més, el fiscal assenyalava que les accions del Tsunami Democràtic constitueixen només delictes de desordres públics, i assegurava que la mort per aturada cardíaca d'un turista francès no pot "atribuir-se a l'actuació dels manifestants", perquè "apareix vinculada a una malaltia cardíaca crònica".

Segons el fiscal, "en el supòsit" que en el futur es pogués establir una relació entre la mort del turista francès i les accions de Tsunami Democràtic, "sembla evident que aquest succés no es pot imputar a l'actuació concreta" de Puigdemont i de Wagensberg.

Per tot plegat, segons el fiscal, els indicis que utilitza García-Castellón "són massa oberts". Així, reclamava tornar la causa a l'Audiència Nacional i no que l'assumís el Suprem, tribunal encarregat de jutjar els aforats, com és el cas tant de Puigdemont com de Wagensberg. Una proposta, doncs, a la qual la majoria de fiscals han tancat la porta.