La Fiscalia demana 10 anys a Trapero per sedició, però obre la porta a la desobediència
El judici s'ha reprès a l'Audiència Nacional amb la petició fiscal després de tres mesos aturat per la pandèmia
Sedició és l'acusació definitiva de la Fiscalia per al major dels Mossos Josep Lluís Trapero, per a qui demana 10 anys de presó i, com era previsible, descarta la rebel·lió. Tot i això, el fiscal obre la porta perquè "alternativament" el tribunal només el condemni per desobediència si es descarta la sedició.
Així ho ha anunciat la Fiscalia en la represa del judici al major Trapero a l'Audiència Nacional per l'actuació dels Mossos l'1 d'octubre i en les protestes davant d'Economia el 20 de setembre del 2017.
La desobediència comporta una pena d'inhabilitació, però no de presó. La Fiscalia demana, en cas de decantar-se per desobediència, 10 mesos de multa a raó de 200 euros diaris, a més de la inhabilitació per a càrrec públic.
La Fiscalia fa la mateixa petició per a l'exdirector dels Mossos Pere Soler i per a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, que, com Trapero fins ara, s'enfrontaven a onze anys.
Per a la intentent Teresa Laplana, la Fiscalia manté la petició de 4 anys per sedició o cinc mesos de multa i inhabilitació per desobediència.
Durant la vista oral, la Fiscalia va mantenir la rebel·lió per a Trapero i també per a Pere Soler i Cèsar Puig, malgrat que la sentència del judici del procés al Tribunal Suprem va condemnar per sedició, i no per rebel·lió, els líders independentistes.
La sessió d'aquest dilluns ha estat molt curta. S'ha fet a Madrid, i els acusats l'han seguit per videoconferència des de l'Audiència de Barcelona.
Avui al #JudiciTraperoTV3 el fiscal ha de dir si continua veient delicte en la conducta dels acusats i quin delicte, que no és la https://t.co/yytczNzMZT rebel·lió per la qual els ha acusat durant tot el judici. @324cat pic.twitter.com/bn5IqT5YsJ
Fàtima Llambrich (@fatimallambrich) June 8, 2020
Hi haurà tres sessions més, el 15, 16 i 17 de juny, amb les conclusions de defenses, Fiscalia i última paraula dels acusats, i el judici quedarà vist per a sentència.
Aquestes sessions se celebraran un altre cop a San Fernando de Henares, amb acusats i advocats defensors presents.
Gairebé tres mesos de suspensió
L'última sessió celebrada del judici va ser l'11 de març, i s'havia de reprendre el 16 d'aquell mes, després que la Fiscalia demanés uns dies per poder valorar les seves conclusions.
Aquells dies alguns mitjans van apuntar que la Fiscalia podia fins i tot rebaixar la petició a desobediència, un delicte que no comporta presó, a petició de la llavors nova fiscal general de l'Estat, l'exministra de Justícia Dolores Delgado.
L'estat d'alarma decretat per la pandèmia de Covid-19 va impedir fer aquella sessió el 16 de març, i el judici va quedar ajornat fins ara.
Malgrat aquest canvi d'escenari de mitjans de març, la Fiscalia, que a diferència del judici del procés és acusació única, es va esforçar per mantenir l'acusació de rebel·lió.
I ho va fer basant-se sobretot en dos testimonis. El del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de tots els informes de la investigació judicial contra els líders independentistes.
I l'altre, el del coordinador de l'operatiu policial contra el referèndum de l'1-O, el també guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos, que fa poc ha estat destituït pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una decisió que ha generat una forta polèmica política.
Baena, a preguntes de l'advocada de Trapero, Olga Tubau, va insistir en les proves que, segons ell, incriminaven Trapero. De los Cobos, per la seva banda, va admetre que les seves acusacions a Trapero es basaven en la seva "percepció personal".
El tribunal, però, també haurà de valorar les proves de descàrrec que han presentat les defenses, com les declaracions que contradiuen De los Cobos. Per exemple, el lletrat del TSJC Joaquim Martínez, que va declarar que la jutge que va marcar les condicions d'actuació de l'operatiu policial del 1-O va demanar «prudència» i «contenció»
També va ser significatiu el testimoni de Juan Antonio Puigserver, que va ser el màxim responsable del Departament d'Interior durant l'aplicació del 155. En la seva declaració va contradir el coronel Diego Pérez de los Cobos assegurant que no va veure mai cap connivència ni afinitat ideològica entre el major Josep Lluís Trapero i l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre la celebració del referèndum.