La fiscalia demana 25 anys per a Junqueras i 16 per als exconsellers empresonats per rebel·lió

La Fiscalia General de l'Estat ha fet públiques aquest divendres les peticions del judici contra el procés independentista: demana 25 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, 17 anys a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i 16 per als cinc exconsellers que són a la presó -Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

També demana 17 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquestes penes les demana la fiscalia per a tots els membres del govern empresonats, l'expresidenta del Parlament i els caps de l'ANC i Òmnium, també en presó preventiva, d'acord amb el delicte de rebel·lió que considera que han comès com a líders del moviment independentista.

En concret, la fiscalia els aplica a tots ells els punts primer, cinquè i setè de l'article 472 del Codi Penal, i també el primer de l'article 473, com a "promotors i/o caps principals" de la presumta rebel·lió. També en demana la "inhabilitació absoluta" a cadascun pels mateixos anys de la petició de presó, en aplicació de l'article 478.

"Alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència"

En l'escrit d'acusació, la fiscalia considera Junqueras màxim responsable d'un "alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", que van fer respondre el rei amb el missatge del 3 d'octubre. Finalment, no hi ha hagut la mateixa petició de penes per a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

A Forn també se l'acusa del delicte de rebel·lió, però en una escala diferent, la de comandaments subalterns, per la qual cosa la pena que es demana és de 16 anys, sumant-hi el delicte de desviació de cabals públics.

"Altíssima probabilitat d'actes violents"

Pel que fa als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, la fiscalia argumenta que van executar un pla acordat, plenament conscients de la il·legalitat del procés.

En l'escrit de conclusions, descriu com Romeva, Rull i Turull van participar en reunions on es va discutir el procés d'independència i la construcció d'un estat propi.

Sobre l'1 d'octubre, afegeix que van fer crides públiques a votar, sent conscients que hi havia una "altíssima probabilitat d'actes violents". 

7 anys per a Mundó, Borràs i Vila

Per als altres 3 exconsellers acusats que estan en llibertat -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila-, la Fiscalia demana 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta pels delictes de malversació i de desobediència continuada greu. 

Multes i inhabilitació per als membres de la mesa del Parlament

Per als exmembres de la mesa del Parlament que formen part d'aquesta acusació -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet-, la fiscalia demana inhabilitació especial per a càrrec públic durant un any i 8 mesos, a més d'una multa de 100 euros diaris durant 10 mesos, un total de 30.000 euros.

La mateixa pena es demana per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. A tots 6 se'ls acusa d'un delicte continuat de desobediència greu comès per autoritat pública.

Alçament "violent i públic"

El Codi Penal espanyol dedica el títol XXI als delictes contra la Constitució Espanyola. El primer que defineix i fixa és el de rebel·lió, i hi dedica els articles del 472 al 484.

Aquest delicte es contempla contra qui pretengui "declarar la independència d'una part del territori nacional" com un dels supòsits, però la definició inicial exigeix que hi hagi un alçament "violent i públic".

Intervenció de l'exèrcit

De fet, l'articulat posterior implica que la rebel·lió sigui una situació en què calgui una intervenció militar: l'article 476 preveu penes de presó per als militars que "no facin servir els mitjans al seu abast per contenir la rebel·lió".

I l'article 479 detalla que "quan s'hagi manifestat la rebel·lió, l'autoritat governativa intimarà els sublevats a dissoldre's i a retirar-se immediatament", i que si això no passa, l'autoritat farà ús de la força.

Aquest article conclou: "No serà necessària la intimació des del moment en què els rebels trenquin el foc."

Sedició, delicte contra l'ordre públic

En canvi, la sedició, que és del que acusa l'Advocacia de l'Estat els líders independentistes, el Codi Penal la situa com un delicte de caire menor, en el títol XXII dedicat als delictes contra l'ordre públic.

Aquestes són les conclusions provisionals que ha fet arribar la fiscalia al Tribunal Suprem. També les ha rebut l'Audiència Nacional, que jutjarà el major Trapero i la cúpula del Departament d'Interior, que la fiscalia també acusa de rebel·lió i per als quals demana 11 anys de presó.