La Fiscalia demana a Llarena que torni a posar Puigdemont i Comín en cerca i captura
Els quatre fiscals del judici del procés sol·liciten al jutge del Suprem que emeti ordres de detenció internacionals
Moviment de la Fiscalia l'endemà de les eleccions generals que han donat a Junts la clau perquè Sánchez pugui seguir governant. Els fiscals del judici del procés demanen al jutge Llarena que reactivi l'ordre de detenció internacional contra Carles Puigdemont i Toni Comín i els posi en cerca i captura.
Recordem que el 5 de juliol passat van perdre la immunitat que els permetia moure's lliurement, excepte a Espanya. Una limitació que també els va impedir poder desplaçar-se a Estrasburg per poder participar al ple del Parlament Europeu.
Carles Puigdemont, en una piulada, ja hi ha respost. "Un dia ets decisiu per formar govern a Espanya i l'endemà Espanya ordena la teva detenció", assegura en anglès.
Aquest moviment de la Fiscalia coincideix amb el de Clara Ponsatí, que ha estat detinguda aquest matí a Barcelona arran de l'ordre de detenció a l'estat espanyol que va emetre el mateix jutge Llarena per no haver comparegut al Suprem.
En el moment en què es va conèixer la decisió del TGUE, la defensa dels tres polítics catalans va demanar un recurs i encara s'està estudiant. Un cop el jutge Llarena emeti la nova euroordre, la justícia belga haurà de decidir si li fa cas i extradita Puigdemont i Comín o bé la desestima.
Aquesta nova euroordre serà per malversació, ja que el delicte de sedició va desaparèixer del Codi Penal al gener d'aquest any. Aquest delicte comportaria pena de presó entre sis i dotze anys per l'elevada quantia dels fons que segons els fiscals haurien desviat.
La pilota és ara a la teulada del jutge Llarena que en poques hores podria reactivar l'euroordre. Un cop ho faci, la justícia belga haurà de decidir si executa l'euroordre immediatament o bé espera a saber com acaba el recurs presentat per Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Comín.
Al gener d'aquest any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va dictaminar que una autoritat judicial -en aquest cas el tribunal belga- no pot denegar l'execució d'una ordre de detenció europea si no hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial del país que ha emès l'ordre de recerca i captura. Ara, caldrà veure si Bèlgica s'acull a aquest precepte o bé considera que aquestes deficiències no hi són en el cas de la justícia espanyola. La Fscalia espanyola sosté que es compleixen els requisits establerts a la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE.
