Desallotjament de les escales de l'IES Pau Claris ( )
Barcelona

La Fiscalia demana investigar nou votants ferits de l'1-O a l'Institut Pau Claris

Se'ls vol investigar pel delicte de resistència o desobediència greu a l'autoritat per obstaculitzar la policia

RedaccióActualitzat

La Fiscalia demana que s'investiguin nou votants de l'1-O a l'Institut Pau Claris. Són nou dels dinou votants que el Sindicat Professional de Policia va sol·licitar investigar i que van querellar-se per lesions contra la policia. El ministeri públic s'adhereix així, parcialment, al recurs del sindicat policial.

En el cas de l'IES Pau Claris la conducta dels nou votants s'ha considerat constitutiva dels delictes de resistència o desobediència greu a l'autoritat per haver obstaculitzat o haver-se resistit activament a l'actuació policial amb una voluntat rebel.

"De les imatges captades s'adverteix una oposició obstinada, persistent i reiterada al compliment de l'ordre emanada de l'autoritat, expressiva d'una voluntat rebel de desatendre les seves decisions i de deteriorar l'exercici normal de la funció pública."

Aquests delictes suposen penes de presó de tres mesos a un any o multes.

Moments de l'actuació policial a l'IES Pau Claris

La Fiscalia defensa en el seu escrit que el centenar de votants congregats a l'IES Pau Claris "eren plenament conscients" de les ordres de la policia, però van fer tot el possible per impedir que els agents complissin el mandat judicial que ordenava evitar l'obertura dels locals per fer el referèndum.

L'actuació de la policia està justificada, segons la Fiscalia, "pel clima generalitzat d'hostilitat cap als agents". En la interlocutòria, es puntualitza que en el desallotjament del centre va resultar ferit un agent.

 

"Una resistència activa per evitar ser desallotjats d'una asseguda formada per un centenar de persones , la qual cosa, unida al generalitzat clima d'hostilitat cap als agents, va motivar l'ús per part seva de la força mínima indispensable per obrir-se pas i complir el mandat judicial."

 

La Generalitat, acusació particular

El president Quim Torra ha anunciat que la Generalitat donarà suport davant els tribunals als votants de l'1-O que la Fiscalia vol imputar per resistència i desobediència greu. Torra s'ha referit als votants de l'IES Pau Claris però també a "qualsevol ciutadà" que es trobi en aquesta situació. La Generalitat serà acusació particular en el procés obert a partir de les denuncies dels votants per la violència policial.   

 

 

Dels 41 policies nacionals investigats per les càrregues policials l'1-O, tres van actuar precisament a l'Institut Pau Claris de Barcelona. En la interlocutòria, l'Audiència de Barcelona es referia, entre altres coses, a puntades de peu contra les persones assegudes a terra, que podrien suposar un abús de la força. Les imatges de l'actuació policial a les escales de l'institut van originar el documental "La gent de l'escala".


L'Advocacia de l'Estat ja havia demanat la imputació dels votants ferits

Igual que el Sindicat Professional de Policia i ara la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat ja va demanar la setmana passada que s'investigués 36 persones que van resultar ferides durant les càrregues policials de l'1-O. Les acusa de formar una "massa tumultuària" per impedir que la policia actués. El jutge Francisco Miralles ha rebutjat investigar els votants, ja que considera que la seva actitud va ser "merament passiva".

Tot i això, l'Advocacia General de l'Estat ha censurat la decisió del jutge i insisteix que els votants van cometre delictes de desobediència i resistència a l'autoritat, atemptat o desordres públics amb amenaça de violència.


Interactiu relacionat: Mapa audiovisual de l'1-O

 

 

ARXIVAT A:
Judici procésReferèndum 1-OProcés català
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut