La Fiscalia, al judici: "El que va succeir a Catalunya va ser un cop d'estat"

Aquest dimarts ha arribat l'exposició de les conclusions definitives per part de les acusacions, ja en plena recta final del judici del procés.

Ha començat la Fiscalia, que la setmana passada ja va fer públiques aquestes conclusions, que mantenien i reforçaven la petició que es condemni els acusats per rebel·lió, a més a més d'altres delictes.

Zaragoza: "Va ser un cop d'estat"

L'exposició oral, que fan els quatre fiscals que han participat en el judici, l'ha començada Javier Zaragoza afirmant que l'anomenat "procés" va ser "un cop d'estat".

Ho ha fet citant un jurista austríac represaliat pels nazis:

"El que va succeir a Catalunya entre el març del 2015 i l'octubre del 2017, particularment des del moment en què s'aprova a l'onzena legislatura, que posa en marxa de manera efectiva tot aquest procés, i sobretot els mesos de setembre i octubre del 2017, és el que en la terminologia de Kelsen, aquest il·lustre jurista austríac que va haver de fugir als anys 30 als Estats Units, davant l'auge del nazisme, es diu cop d'estat."

"Va ser un cop d'estat, que, a judici de Kelsen, és ni més ni menys que la substitució d'un ordre jurídic per un altre per mitjans il·legals. I això és el que pretenien els acusats: derogar un dels objectius que s'inclouen a l'apartat primer de l'article 472 del Codi Penal: derogar, suspendre o modificar, totalment o parcialment, la Constitució, i declarar la independència d'una part del territori nacional, que és l'objectiu que s'esmenta a l'apartat cinquè. Això és el procés."

"No pot ser una sedició"

Continuant amb aquesta argumentació, Zaragoza ha assegurat que això va implicar "un atac contra l'ordre constitucional", i que per això l'acusació és de rebel·lió, no de sedició, que segons ell implicaria només "un atac contra l'ordre públic":

"Aquestes circumstàncies excepcionals demostren que el que hi havia i el que eren, en definitiva, tots els actes que van cometre, eren un atac contra l'ordre constitucional, no un atac contra l'ordre públic. Per això no pot ser una sedició. La sedició és un acte contra l'ordre públic."

Zaragoza ha afirmat que va haver-hi violència, tot i que ha admès implícitament que no va ser "greu" ni "armada", però ho ha argumentat dient que "no calen armes ni militars" perquè hi hagi rebel·lió.

El "cinisme" de Junqueras; segons Zaragoza, "el motor principal de la rebel·lió"

Javier Zaragoza ha acusat Oriol Junqueras de fer "un exercici de cinisme sense precedents" en la seva declaració inicial al judici:

"El processat Junqueras, que és un notable expert en la utilització de sofismes, argumentava en aquest monòleg inicial i no contradictori, que ens va regalar el dia 14 de febrer, que l'Estat mai no va tenir la intenció de dialogar, i encunyava per a això el concepte o la síndrome de la cadira buida, per responsabilitzar l'Estat de la falta de diàleg, de la falta de solució al conflicte, i justificar així tot el que s'estava desenvolupant."

"Ho diré d'una altra manera: el qui trenca, i trenca greument, la legalitat democràtica, el qui es col·loca al marge de la llei, el qui es nega en rodó a dialogar en el marc de les institucions i dins les vies democràtiques responsabilitza aquells que sí que acaten, compleixen i respecten les normes democràtiques de no solucionar aquesta qüestió, precisament per haver subjectat i respectat la Constitució i les lleis democràticament aprovades."

"Crec que això mereix moltes qualificacions, però jo diria que és un exercici de cinisme sense precedents."

Segons Zaragoza, Oriol Junqueras va ser "el motor principal de la rebel·lió":

"El processat Junqueras és, com és evident, un dels més importants promotors de l'execució d'aquests fets delictius. Jo diria que és el motor principal de la rebel·lió, el qui ha estat empenyent des de fa molt de temps perquè aquesta situació arribés a tenir lloc. Aquesta decisió deriva de la responsabilitat i del lideratge que ha assumit en el desenvolupament del procés."

Oriol Junqueras, tapant-se la cara, durant l'exposició del fiscal Javier Zaragoza, aquest dimarts al Tribunal Suprem

"No hi ha presos polítics ni detencions arbitràries"

El fiscal ha afirmat que a Espanya no es criminalitzen projectes polítics, però que el que van fer els acusats va ser "trencar l'ordre constitucional". També ha negat que siguin presos polítics:

"No hi ha presos polítics, no són presos polítics. Un pres polític, com assenyala la resolució del 3 d'octubre del 2012 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en essència, un pres polític és el que es manté empresonat o detingut no per haver comès un delicte tipificat com a tal, sinó perquè les seves idees o les seves opinions suposen un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert."

"Doncs bé, no hi ha delictes polítics; perdó: no hi ha presos polítics, en aquest cas, com tampoc no hi ha detencions arbitràries."

Zaragoza ha recordat la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de la setmana passada, que va avalar la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la convocatòria del ple del Parlament del 9 d'octubre del 2017.
 

El pla dels Mossos d'Esquadra per a l'1-O, un "muntatge"

Zaragoza també ha afirmat que l'operatiu planificat pels Mossos d'Esquadra estava dissenyat per facilitar el referèndum, i l'ha qualificat de "simulació":

"El pla que havien dissenyat els Mossos era simular que es complia el mandat judicial sobre l'1-O, però en realitat facilitar-ne la celebració. En aparença s'executava l'ordre judicial del TSJC i la suspensió per part del TC, però en la pràctica se'n consentia la celebració, perquè tant les pautes d'actuació com les instruccions impartides als Mossos excloïen l'ús de la força per restablir la legalitat i el compliment de les resolucions judicials."

"Crec que, en realitat, tot el disseny que es va dur a terme per part dels Mossos l'1 d'octubre va ser un muntatge. Va ser un muntatge i el parany era, per exemple, canviar la part dispositiva de la interlocutòria del 27 de setembre per sis mots de la tercera línia del paràgraf tercer del fonament jurídic segon d'aquest mateix acte, que deia: "...sense afectar la normal convivència ciutadana"."

A més a més, ha assegurat que el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, va "controlar" els Mossos d'Esquadra en tot moment:

"Va ser informat sempre. Va tenir el control absolut dels Mossos en tot moment. I això és el que va fer el senyor Trapero: comunicar-l'hi tot perquè tot estigués controlat."

Joaquim Forn, seguint l'exposició del fiscal Javier Zaragoza, aquest dimarts al Tribunal Suprem

Javier Zaragoza, als acusats: "Respectin els drets dels altres"

Zaragoza ha tancat la seva intervenció, que ha durat al voltant d'una hora, assegurant als acusats que no se'ls està reclamant que "renunciïn a les seves conviccions":

"Jo no els demano que renunciïn a les seves conviccions, ni que renunciïn als seus ideals; hi tenen tot el dret, això és una democràcia. Vostès els poden defensar. No els poden imposar, això sí! No imposin projectes polítics per vies antidemocràtiques, utilitzant vies de fet, i en determinats moments del procés. El que sí que els demano, i crec que els exigeixo, és que respectin les lleis, que respectin la convivència i que respectin els drets dels altres."

Després de Zaragoza, han intervingut al Suprem els altres fiscals: Javier Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. A la tarda ha estat el torn de l'Advocacia de l'Estat i de l'acusació popular, que exerceix el partit d'extrema dreta Vox. 

El judici acabarà la setmana que ve, amb els informes finals de les defenses i l'últim torn de paraula dels acusats, abans de quedar vist per sentència.