La Fiscalia es querella contra Torra per desobediència per no retirar els llaços

Intercanvi de querelles pels llaços grocs: La Fiscalia n'ha presentat una contra Quim Torra, per desobediència, i poc estona després el president de la Generalitat n'ha presentat una altra contra la Junta Electoral Central, per prevaricació.

La Fiscalia Superior de Catalunya acusa Torra de desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar dels edificis del govern els llaços grocs i les pancartes de suport als presos encausats en el judici del procés.

La querella, que ja ha estat presentada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusa Torra de "desatendre" el mandat de la Junta Electoral quan, "conscientment i deliberadament", va decidir mantenir simbologia "partidista" en edificis públics dependents de la Generalitat, "encara que fos de forma encoberta".

La Fiscalia demana que es prengui declaració al president de la Generalitat i també demana informes als Mossos d'Esquadra, a la Policia Nacional i al Departament de la Presidència.

L'escrit el firma el fiscal superior de justícia de Catalunya, que -precisament- demà ha de comparèixer al Parlament per presentar la memòria del 2017.

Comença explicant que, l'11 de març, la JEC va presentar una primera resolució -en resposta a una denúncia de Cs- instant a la retirada dels llaços i estelades, que considerava "símbols partidistes" i que Torra hi va presentar recurs demanant a la JEC una reconsideració.

També com Cs va acudir a la Fiscalia i com la JEC, el 18 de març, va adoptar una segona resolució reiterant el mandat de la primera.

A partir d'aquí descriu el que considera que són els fets constitutius de la desobediència per part del president de la Generalitat:

"El querellat, com a autoritat requerida, va procedir, conscientment i deliberada, a desatendre el mandat rebut de la Junta Electoral Central, mantenint els elements objecte del requeriment en nombroses dependències i establiments públics dependents de l'Administració per ell dirigida, encara que fos de manera encoberta o simbòlica, a través de cartells, imatges, figures, fotografies i simbologia en general de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d'una part de la societat."

Per tot plegat, la Fiscalia parla de "reiterada negativa" de Torra a obeir la JEC i assegura que va actuar per fer "una substitució dels símbols" per "altres" que "pretenien significar exactament el mateix":

"Aquesta reiterada negativa a donar compliment al que s'havia resolt no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat d'acudir a altres òrgans informants, que no tenen cap competència per intervenir en la qüestió, ni tampoc, tal com es va poder visualitzar en aquelles dates, per una substitució dels símbols fins aleshores ubicats en els edificis públics per altres que, sota una altra forma expressiva, pretenien significar exactament el mateix, simbologia partidista que, a més, incloïa multitud de cartells amb expressions escrites."

Torra va ordenar la retirada de la pancarta amb el llaç groc del balcó de la Generalitat el 22 de març, quan ja havia prescrit el segon termini, de 24 hores, que li havia donat la JEC.

El dia abans, aquesta pancarta havia estat coberta amb una de gairebé idèntica, amb el mateix text de suport als "presos polítics", però amb un llaç blanc ratllat per un traç vermell com el del símbol de la llibertat d'expressió.

Aquest dimarts, d'altra banda, també es va despenjar un llaç groc que hi havia al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, el mateix dia que el Tribunal Suprem va rebutjar suspendre l'ordre de la JEC.

Aquest és l'escrit de la Fiscalia

Querella de Torra contra la JEC

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, com ja havia anunciat, es querella contra la Junta Electoral Central per prevaricació. El govern denuncia que els acords pels quals l'organisme electoral ordena la retirada dels llaços grocs i les pancartes, disten molt d'ajustar-se a dret i són aleatoris i arbitraris.

El delicte de prevaricació inclou que la resolució hagi estat emesa per un funcionari públic, que no estigui ajustada a dret, que es tracti d'una il·legalitat evident, flagrant i clamorosa, i que es dicti sabent que és il·legal.

Segons la documentació i l'argumentació de la querella de Torra, es donen aquestes quatre circumstàncies perquè, al seu parer, l'ordre de retirar llaços i estelades era confusa, ambigua, aleatòria i arbitrària, que era d'impossible compliment.

També considera que la resposta a les al·legacions presentades, no es manté en els mateixos termes, sinó que endureix la mesura exigint la retirada d'altres elements, -entre ells els llaços blancs amb ratlles vermelles que van substituir els grocs-.

Considera que és un nou capítol de persecució política i repressió.

La querella va dirigida a tots els membres d'aquest organisme, començant pel mateix president, Segundo Menéndez, i la resta de vocals, i el text acaba assegurant que els integrants de la Junta sabien perfectament que les resolucions dictades són il·legals i que era impossible complir-les.

A més, reitera que els membres d'aquesta junta, que considera contaminada, també estan formant part del tribunal que jutja el govern del procés.

Querella JEC by Moderador Noticies Web on Scribd