La Fiscalia estudia demanar desordres públics agreujats per als condemnats de l'1-O

La Fiscalia del Suprem no vol despenalitzar els fets de l'1-O i mira de tipificar-los com a desordres públics després de derogar-se el delicte de sedició.

Fonts de la Fiscalia han confirmat a TV3 que els fiscals del procés estudien demanar desordres públics agreujats per als condemnats de l'1-O --la sentència dels quals s'ha de revisar després de la reforma del Codi Penal-- i els exiliats.

Aquest delicte es castiga amb penes que oscil·len entre els 3 i els 5 anys de presó.

Una estratègia més en línia amb els objectius del govern espanyol, però no amb el jutge Pablo Llarena, que, en la seva interlocutòria, aposta per condemnar Carles Puigdemont, Antoni Comín i Lluís Puig per malversació agreujada, amb penes que poden arribar fins a 12 anys de presó.

La setmana vinent, clau

En paral·lel, el ministeri públic prepara les al·legacions que en els pròxims dies ha de presentar davant del Tribunal Suprem sobre com han d'aplicar-se les reformes penals a la sentència del procés, un informe en el qual també podria posar sobre la taula el delicte de desordres públics per als condemnats.

També les acusacions exercides per l'Advocacia de l'Estat i Vox i les defenses preparen els seus informes sobre la revisió de la sentència del Suprem: l'alt tribunal els va fixar aquest dijous un termini de vuit dies.

La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els condemnats d'ERC té previst presentar la setmana vinent els seus escrits davant del Suprem, en els quals plantejaran que les reformes penals condueixen a l'absolució dels condemnats pel procés.

Per contra, els exconsellers de Junts Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez no presentaran cap tipus d'al·legació davant del Suprem, encara que el tribunal està obligat a revisar-los igualment la condemna una vegada derogada la sedició.

Fonts de la defensa dels condemnats de Junts vaticinen que la sala segona del Suprem es mourà en els paràmetres que va fixar Llarena en la seva ordre de processament, per la qual cosa dubten que la revisió els suposi una reducció substancial de les penes d'inhabilitació imposades, i molt menys l'absolució.

Els encausats de Junts consideren, a més, que una revisió de la seva condemna per part del Suprem podria suposar una reparació del dany que dissuadeixi el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de condemnar Espanya per les vulneracions de drets que, en la seva opinió, s'han comès en la causa del procés.

Escenari obert per als exiliats

La interlocutòria que ha dictat aquesta setmana Llarena ha obert un nou escenari per als líders del procés a l'exili.

En els casos de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exconsellera Clara Ponsatí, permet el seu retorn a Espanya sense risc de presó, atès que ara només se les persegueix per desobediència, delicte que no comporta penes de presó.

Rovira ha dit que no es planteja tornar de forma imminent --encara que ho farà si es donen les condicions--, però Ponsatí ja ha anunciat que tornarà ràpid i que descarta presentar-se davant del Suprem atès que no en reconeix la competència.

Si l'exconsellera desoís una citació per comparèixer davant del Suprem, podria ser detinguda a l'efecte de ser conduïda davant del jutge --com estableix la llei--, però quedaria en llibertat posteriorment ja que el delicte pel qual està processada no implica penes de presó.

Lluís Puig canvia d'advocat

D'altra banda, l'exconseller de Cultura Lluís Puig ha canviat d'advocat defensor. En lloc de Gonzalo Boye, qui se n'ocuparà a partir d'ara serà l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper, que ja s'ha personat al Tribunal Suprem com a representant legal de Puig.

Sàmper fa equip amb Jaume Alonso-Cuevillas, que hi és des del principi. El canvi arriba quan falten dues setmanes perquè el Tribunal Superior de Justícia europea es pronunciï sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena.