La fiscalia general de l'Estat presenta la querella contra Mas per quatre delictes el 9-N
L'acusa de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. També es dirigeix contra la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pels mateixos quatre delictes.
La Fiscalia General de l'Estat ha presentat aquest divendres al migdia la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per quatre delictes durant el procés participatiu del 9-N. L'acusa de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.
La querella, presentada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, també es dirigeix contra la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i contra la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pels mateixos quatre delictes.
El fiscal general Eduardo Torres-Dulce va rebre aquesta setmana el vistiplau de la Junta de Fiscals per tirar endavant aquesta querella contra el govern català per haver organitzat el procés participatiu del 9-N.
Signada per Romero de Tejada i amb algunes discrepàncies
La querella està signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i l'oposició que va mostrar davant del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja que la fiscalia del TSJC no veia delicte en els actes del 9-N.
El text de la querella no concorda totalment amb el que va avalar Torres-Dulce. En el delicte de malversació de fons no es recull l'article 432 del Codi Penal, que està previst per als càrrecs públics que sostreguin diners públics o que permetin que un altre ho faci. En aquest cas, la pena és de 3 a 6 anys de presó i inhabilitació de fins a deu anys. En comptes d'aquest, la querella recull l'article 433, previst quan es destinen diners públics per a usos que difereixen de l'interés públic. No preveu pena de presó, però sí la suspensió de càrrec públic de sis mesos a tres anys.
El procés a seguir
La querella ha estat presentada davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A partir d'ara començaran els tràmits habituals. Es conformarà la sala d'admissions, formada pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i dos magistrats més, un dels quals es nomenarà ponent. En aquesta sala es dictarà una resolució on s'acordarà l'admissió o no de la querella.
