La justícia va intervenir per autoritzar el desembarcament de les persones a bord del vaixell d'Open Arms (Roberto Monaldo/LaPresse)

La Fiscalia italiana demana sis anys de presó a Salvini pel bloqueig de l'Open Arms

Se l'acusa dels delictes de segrest i d'abús de poder per haver ordenat el tancament del port de Lampedusa, que va obligar 147 persones a estar més de vint dies a bord d'un vaixell fondejat al mar
Redacció Actualitzat
TEMA:
Itàlia

La Fiscalia de Palerm demana sis anys de presó per al viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, per haver bloquejat durant 22 dies un vaixell d'Open Arms i impedir el desembarcament de 147 persones, l'agost del 2019.

La pena sol·licitada l'ha anunciada aquest dissabte el ministeri fiscal, subratllant que "el rebuig conscient" de l'embarcació "va lesionar la llibertat personal dels immigrants sense motiu comprensible".

Salvini, que en aquell moment era ministre d'Interior, no ha anat a la vista judicial que l'acusa dels delictes de segrest i d'abús de poder.

Abans d'entrar al tribunal, el president d'Open Arms, Òscar Camps, ha qualificat el judici de "cas únic" i ha afirmat que "és un dia important per a la justícia italiana".

En saber la petició de la Fiscalia, Salvini s'ha declarat "culpable d'haver defensat Itàlia" en un vídeo publicat a X.

Ofensiva de Salvini contra la immigració

El cas es remunta a l'estiu del 2019, quan el líder de la Lliga va llançar una ofensiva ferotge contra les ONG que feien rescats al Mediterrani, en el marc de les seves polítiques antiimmigració.

A l'agost, un vaixell d'Open Arms va sol·licitar atracar en un port italià perquè en poguessin baixar 147 persones rescatades a alta mar. El llavors ministre de l'Interior va ordenar el tancament del port de Lampedusa, i el pols amb l'ONG va durar 22 dies.

Durant aquest temps, van viure amuntegats al vaixell, dormint a terra i amb poques mesures higièniques. Una situació catastròfica, amb l'afegit que hi havia una trentena de menors a bord.

El vaixell Open Arms fondejat en aigües italianes esperant port amb l'illa de Lampedusa al fons, l'agost del 2019 (ACN)

La nit del 20 d'agost del 2019, la justícia italiana va intervenir per autoritzar el desembarcament dels 83 immigrants que quedaven a l'Open Arms. La resta havien sortit gradualment del vaixell per motius mèdics.

Cal recordar que el govern espanyol no havia donat permisos per salpar i fer tasques de rescat a l'ONG, per tal d'evitar incidents diplomàtics amb Itàlia. Un gest que, per Open Arms, feia l'executiu de Pedro Sánchez còmplice de la situació a la costa italiana. El govern espanyol va oferir els ports d'Algesires per fer el desembarcament, però el capità ho va desestimar per garantir la seguretat al vaixell.  

En el seu escrit, la Fiscalia assenyala que quan Salvini va ser nomenat ministre d'Interior, el juny del 2018, les decisions sobre desembarcaments humanitaris --fins llavors competència del Ministeri de la Immigració-- es van transferir al seu gabinet.  

"No hi ha res de polític, se'l jutja pels seus actes administratius. Era el ministre qui decidia, i això és un element clau", assenyala.

Un voluntari de l'Open Arms ajudant a desembarcar a Lampedusa un dels migrants a bord per ordre de la Fiscalia italiana, el 20 d'agost del 2019 (ACN)

Preval el dret internacional a la protecció de les fronteres

En canvi, la defensa del polític d'extrema dreta manté que se'l jutja per la seva "línia política". Durant el procés judicial, l'exministre d'Interior ha defensat que va bloquejar el desembarcament d'Open Arms per protegir les fronteres italianes i per forçar Europa a repartir l'acollida dels immigrants.

A més, assegura que les decisions sobre política migratòria les prenia de forma col·legiada amb la resta del govern, presidit pel ministre Giuseppe Conte, un aspecte que els antics companys d'executiu han desmentit en les seves declaracions judicials.

Amb tot, la Fiscalia sosté que el respecte per les persones rescatades al Mediterrani i el compliment del dret internacional ha d'estar per damunt de qualsevol consideració política.

"Hi ha un principi clau i no discutible entre els drets humans i la protecció de la sobirania de l'Estat, han de prevaldre els primers en el nostre ordenament", conclou l'escrit.

El vaixell humanitari davant de Lampedusa (Reuters)

Meloni, seguint els passos de Salvini

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha reaccionat immediatament a la petició de pena per al seu viceprimer ministre, amb qui comparteix la política de mà dura contra la immigració.

"És increïble que un ministre s'arrisqui a sis anys de presó per fer la seva feina defensant les fronteres de la nació. Transformar en un crim el deure de protegir les fronteres italianes de la immigració il·legal és un precedent gravíssim. Tota la meva solidaritat", ha dit.

El judici contra Salvini ha estat possible perquè el Senat va votar a favor de permetre'l, malgrat que el polític tenia immunitat parlamentària. La sentència s'espera que es faci pública a mitjans d'octubre.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el viceprimer ministre, Matteo Salvini, a la cambra de diputats el juny passat (Roberto Monaldo/LaPresse)

La crisi de l'Open Arms va ser l'última de les batalles contra la immigració del govern de Giuseppe Conte, que va desfer-se aquell estiu del 2019. El triomf de la coalició d'extrema dreta de Giorgia Meloni, l'octubre del 2022, ha retornat Salvini al poder com a viceprimer ministre.

Des de llavors, Meloni ha desplegat una sèrie de polítiques per impedir la feina de les ONG al Mediterrani. Per exemple, no se'ls permet desembarcar al port més pròxim, sinó al que el govern els assigni -- a vegades, en ports remots al nord d'Itàlia --. 

D'altra banda, Itàlia ha establert acords amb Tunísia, Líbia i Egipte perquè es contingui i s'intercepti la immigració abans que arribi a Itàlia. Així, aquest 2024, l'entrada irregular de persones migrants ha caigut un 61% a Itàlia.

ARXIVAT A:
Itàlia
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut