La fiscalia no veu indicis contra els diputats i el senador del PP en el "cas Gürtel"
La Fiscalia Anticorrupció reclama al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón que s'inhibeixi en favor dels tribunals superiors de justícia de Madrid i del País Valencià en el "cas Gürtel" sobre la presumpta corrupció de càrrecs del Partit Popular.
El ministeri públic creu que la investigació no s'ha d'elevar al Tribunal Suprem perquè no hi veu indicis prou clars contra els aforats del PP. Fa una setmana va transcendir que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón investigava la relació del tresorer i senador del Partit Popular, Luis Bárcenas, i l'eurodiputat Gerardo Galeote amb la presumpta trama de corrupció liderada, suposadament, per Francisco Correa.
En tenir coneixement d'aquestes proves, el jutge de l'Audiència Nacional va enviar una petició a la Fiscalia Anticorrupció per demanar-li que en un termini de 48 hores es pronunciés sobre si calia demanar al Tribunal Suprem que es fes càrrec de la investigació. La Fiscalia, que no n'ha respectat el termini, ha considerat que no hi ha prou dades per demanar la intervenció del Suprem. Per això insta Garzón a inhibir-se de la causa un cop n'hagi acabat la instrucció.
El ministeri públic sí que veu, en canvi, prou indicis pel que fa als aforats autonòmics presumptament involucrats en el cas i demana al jutge de l'Audiència Nacional que traspassi la causa als tribunals superiors de justícia de Madrid i el País Valencià. Entre els aforats que ha d'investigar el tribunal madrileny hi ha l'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid i diputat autonòmic Alberto López Viejo. En el cas del País Valencià, diverses informacions periodístiques hi han vinculat el president de la Generalitat, Francisco Camps, que ho ha negat rotundament.
L'informe de la fiscalia no és vinculant, i Garzón podria acabar demanant la intervenció del Suprem, tot i que hi ha fonts jurídiques que ho consideren improbable.
De les 37 persones imputades en la causa fins ara, 26 ja estan en llibertat i només tres han ingressat a la presó. Són el suposat cap de la trama, Francisco Correa, el seu cosí, Antoine Sánchez, i l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo.
En tenir coneixement d'aquestes proves, el jutge de l'Audiència Nacional va enviar una petició a la Fiscalia Anticorrupció per demanar-li que en un termini de 48 hores es pronunciés sobre si calia demanar al Tribunal Suprem que es fes càrrec de la investigació. La Fiscalia, que no n'ha respectat el termini, ha considerat que no hi ha prou dades per demanar la intervenció del Suprem. Per això insta Garzón a inhibir-se de la causa un cop n'hagi acabat la instrucció.
El ministeri públic sí que veu, en canvi, prou indicis pel que fa als aforats autonòmics presumptament involucrats en el cas i demana al jutge de l'Audiència Nacional que traspassi la causa als tribunals superiors de justícia de Madrid i el País Valencià. Entre els aforats que ha d'investigar el tribunal madrileny hi ha l'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid i diputat autonòmic Alberto López Viejo. En el cas del País Valencià, diverses informacions periodístiques hi han vinculat el president de la Generalitat, Francisco Camps, que ho ha negat rotundament.
L'informe de la fiscalia no és vinculant, i Garzón podria acabar demanant la intervenció del Suprem, tot i que hi ha fonts jurídiques que ho consideren improbable.
De les 37 persones imputades en la causa fins ara, 26 ja estan en llibertat i només tres han ingressat a la presó. Són el suposat cap de la trama, Francisco Correa, el seu cosí, Antoine Sánchez, i l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo.
