La Fiscalia prorroga dues investigacions més sobre el patrimoni del rei emèrit
Les investigacions prorrogades són sobre les presumptes comissions per l'AVE a la Meca i el suposat ús de targetes de crèdit opaques
La Fiscalia ha decidit prorrogar dues investigacions sobre el rei emèrit que se segueixen al Tribunal Suprem: les que fan referència a les comissions per l'AVE a la Meca i a l'ús de targetes opaques.
La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha autoritzat les pròrrogues de sis mesos sol·licitades per l'equip de fiscals que investiga el patrimoni de Joan Carles I. Totes dues línies d'investigació caducaven en els pròxims dies. Fa unes setmanes ja es va prorrogar la investigació sobre un "trust" al paradís fiscal de l'illa de Jersey.
Fonts citades per Europa Press apunten que, en el cas del suposat cobrament de comissions per la concessió de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles, la pròrroga era necessària per estudiar la documentació aportada per Suïssa en resposta a una comissió rogatòria sobre les finances del rei emèrit posteriors a l'abdicació de 2014.
Pel que fa a l'altra investigació prorrogada, es refereix al presumpte ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes dels quals no figuren com a titulars.
Fa poques setmanes es va saber que els fiscals que dirigien les investigacions estudiaven arxivar les diligències, tenint en compte que alguns dels presumptes delictes havien succeït quan Joan Carles I era inviolable, unes altres havien prescrit i hi hauria una falta de pes probatori en altres.
Dues regularitzacions fiscals
Lligat amb les sospites sobre el seu patrimoni, Joan Carles I ha fet fins ara dues regularitzacions fiscals des que viu a Abu Dhabi. La primera, el desembre de 2020, en relació amb l'ús de targetes bancàries amb fons opacs de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. I la segona, el febrer d'aquest any, de quasi 4,4 milions per rendes no declarades en relació amb les despeses assumides per la Fundació Zagatka.
L'agost de 2020, Joan Carles I va marxar d'Espanya i es va traslladar a Abu Dhabi. L'anunci de l'exili del rei emèrit va ser la culminació d'una sèrie d'esdeveniments, accelerats arran de l'abdicació del juny de 2014, lligats a les seves activitats financeres que van acabar situant-lo en el punt de mira de la justícia.
El mateix Joan Carles I reconeixia, en la carta enviada al rei Felip VI, que marxava "davant la repercussió que estan generant certs esdeveniments passats de la meva vida privada".
